El dossier

Ni rastre de Catalunya

Els principals partits espanyols es mouen entre la negació del conflicte català i les mesures clarament repressives. Analitzem els seus programes electorals i les seves propostes específiques per a Catalunya

RETORN A L’AUTONOMISME
El PSOE i Sumar plantegen un retorn a l’autonomisme, amb propostes sobre la renovació del finançament
TAULA DE DIÀLEG
Cap de les principals formacions espanyoles garanteix la continuïtat de la taula de diàleg entre els governs espanyol i català

Cata­lu­nya ha des­a­pa­re­gut del mapa. Els pro­gra­mes dels prin­ci­pals par­tits espa­nyols que es pre­sen­ten a les elec­ci­ons del 23 de juliol no només no inclo­uen pro­pos­tes específiques per resol­dre el con­flicte català, sinó que en alguns casos pro­po­sen direc­ta­ment un retrocés en el túnel del temps, ja sigui un retorn als anys de l’auto­no­misme (PSOE i PP) o a l’Espa­nya cen­tra­lista i dic­ta­to­rial del 1975 (Vox). No es tracta només dels pro­gra­mes. Si hem de fer cas al debat cara a cara que han man­tin­gut els dos prin­ci­pals can­di­dats a ocu­par La Mon­cloa, Pedro Sánchez i Alberto Nuñez Feijóo, o als mítings que s’han cele­brat fins ara, els Països Cata­lans han dei­xat de ser un focus d’atenció pre­fe­rent. I si ho són, és molt més pels retrets sobre les mesu­res del pas­sat (els indults, la reforma del delicte de sedició, la taula de diàleg...) que no pas sobre les pro­pos­tes de futur, que són ine­xis­tents.

De fet, les prin­ci­pals referències a Cata­lu­nya que hi va haver en el cara a cara de dilluns es van limi­tar als retrets pels “indults als col­pis­tes”, als pos­si­bles pac­tes amb Puig­de­mont, a la com­pa­ració entre Otegi i Jun­que­ras que Feijóo va mati­sar (Otegi és direc­ta­ment ETA, men­tre que ERC encara no) i a la pro­mesa de fer il·legals els referèndums. La cons­ta­tació prin­ci­pal, però, és que l’esce­nari del 2023 ja no té res a veure amb el del 2019, quan es va pro­duir la dar­rera con­vo­catòria elec­to­ral. I que no hi ha ni pre­o­cu­pació ni pro­pos­tes per a Cata­lu­nya. En el cas con­cret del País Valencià, ara en mans del PP, les cites es van limi­tar a Nàquera, el poble on s’ha reti­rat la ban­dera LGBTI, men­tre que les Illes ni tan sols van aparèixer cita­des, més enllà de les referències genèriques als pac­tes amb Vox que Sánchez va uti­lit­zar recur­rent­ment per posar la por al cos dels inde­ci­sos.

El miratge del PSOE

El PSOE vol girar full amb Cata­lu­nya. Dei­xant de banda els pac­tes que neces­siti Pedro Sánchez per reva­li­dar el càrrec com a pre­si­dent del govern espa­nyol, els soci­a­lis­tes espa­nyols par­tei­xen d’un diagnòstic tri­om­fa­lista. Con­si­de­ren que són els que “han acon­se­guit posar fi als grans des­a­fi­a­ments inde­pen­den­tis­tes”, i que Cata­lu­nya està molt millor ara que no pas el 2017, quan es va cele­brar el referèndum de l’1-O i a Espa­nya gover­nava el PP. Ho pro­cla­men de totes les mane­res pos­si­bles i ho va repe­tir el can­di­dat soci­a­lista en el cara a cara que va man­te­nir amb Alberto Núñez Feijóo. Sánchez va posar com a prova del cotó la victòria del soci­a­lista Sal­va­dor Illa a les elec­ci­ons autonòmiques del 2021.

Els soci­a­lis­tes donen per liqui­dada la taula de diàleg, una impo­sició d’ERC que va por­tar Pedro Sánchez a La Mon­cloa i que des de fa mesos els soci­a­lis­tes donen per amor­tit­zada, ja sigui per la via dels fets o de les parau­les. La dar­rera con­vo­catòria es va pro­duir el juliol del 2022, apres­sada per la crisi del Cata­lan­gate, que va com­por­tar la defe­nes­tració de la direc­tora del CNI, Paz Este­ban. Des d’ales­ho­res, el PSOE ha anat donant allar­gues, i a mesura que s’acos­ta­ven con­vo­catòries elec­to­rals, ha anat qua­li­fi­cant la taula de diàleg com una pan­ta­lla pas­sada. La minis­tra de Política Ter­ri­to­rial i por­ta­veu del govern espa­nyol, Isa­bel Rodríguez, ha expres­sat en diver­ses oca­si­ons que “en l’agenda no hi ha pre­vista cap cita de la taula de diàleg” i que aquesta ha per­dut uti­li­tat perquè Cata­lu­nya ha recu­pe­rat “la nor­ma­li­tat ins­ti­tu­ci­o­nal”.

A banda d’esban­dir del tot la taula de diàleg, els soci­a­lis­tes recu­pe­ren alguns clàssics de l’auto­no­misme, com ara el debat sobre el sis­tema de finançament. En el seu pro­grama elec­to­ral es com­pro­me­ten a impul­sar un nou model “en el ter­mini màxim d’un any”. El sis­tema actual està pen­dent de revisió des de l’any 2013. El nou model, segons espe­ci­fi­quen, “reco­nei­xerà el cost més gran que deter­mi­na­des vari­a­bles (població superfície, població pro­te­gida, insu­la­ri­tat...) pro­vo­quen en la pres­tació de ser­veis i reforçarà, igual­ment, la cor­res­pon­sa­bi­li­tat fis­cal com a ele­ment indis­pen­sa­ble de gover­nança, de manera que s’evi­tin para­do­xes de pro­pi­ciar renúncies a la capa­ci­tat fis­cal pròpia men­tre es recla­men més recur­sos al sis­tema”, una referència implícita a l’ano­me­nada “com­petència fis­cal des­lle­ial”.

Sumar, sense referèndum

Les pro­pos­tes de Sumar per a Cata­lu­nya s’han anat diluint al mateix ritme que s’ha con­cre­tat l’acord de coa­lició amb les dife­rents peces que for­men la can­di­da­tura lide­rada per Yolanda Díaz. Fa algu­nes set­ma­nes, els seus socis cata­lans, els comuns, van asse­gu­rar que el referèndum for­ma­ria part del pro­grama elec­to­ral de Sumar. De fet, aquesta qüestió apa­reix al pro­grama específic d’En Comú Podem, con­cre­ta­ment a l’epígraf “A favor d’un país plu­ral i democràtic”, en què s’afirma que “l’horitzó polític” dels comuns és “una república fede­ral plu­ri­na­ci­o­nal” i que les “assem­blees naci­o­nals i ciu­ta­da­nes” d’aquest par­tit “sem­pre han reco­ne­gut el dret de Cata­lu­nya a poder fer un referèndum per poder deci­dir el seu futur polític i la seva relació amb Espa­nya”.

Els pro­ble­mes venen quan res­se­guim el pro­grama esta­tal de Sumar, en què es diu que “és neces­sari reforçar els meca­nis­mes de con­cer­tació mul­ti­la­te­ral i bila­te­ral entre les ins­ti­tu­ci­ons de la Gene­ra­li­tat i de l’Estat per al ple desen­vo­lu­pa­ment de l’auto­go­vern”. També pro­po­sen “avançar cap a un nou pacte ter­ri­to­rial entre Cata­lu­nya i l’Estat asso­lit a través del diàleg, la nego­ci­ació i l’acord”, un acord que ha de par­tir d’un “diàleg bila­te­ral, de govern a govern, en la taula de diàleg”. De fet, la seva can­di­data esta­tal, Yolanda Díaz, va tri­gar pocs dies a aigua­lir la pro­posta i a acla­rir que “el referèndum no està damunt la taula”. Uns dies abans, Yolanda Díaz ja havia asse­gu­rat que els cata­lans només podrien votar la pro­posta que sorgís de la taula de diàleg. I fins i tot va sen­ten­ciar que “el temps ha pas­sat per a tot­hom”.

Val a dir, però, que el pro­grama elec­to­ral de Sumar és el que inclou més referències a Cata­lu­nya de totes les for­ma­ci­ons d’àmbit esta­tal (vuit en total) i, a més, és l’únic que inclou un apar­tat específic sobre el con­flicte català, a banda d’altres pro­pos­tes sobre el reco­nei­xe­ment del plu­ri­lingüisme i la neces­si­tat d’arri­bar a un nou pacte ter­ri­to­rial, tot i que en cap moment citen el fede­ra­lisme com a model i encara menys el reco­nei­xe­ment del dret a l’auto­de­ter­mi­nació.

La medi­cina del PP

El Par­tit Popu­lar va ini­ciar la cam­pa­nya elec­to­ral a Cas­tell­de­fels (Baix Llo­bre­gat), una de les alcal­dies que la for­mació con­ser­va­dora té a Cata­lu­nya. Es trac­tava d’un gest simbòlic, des­ti­nat a posar en valor el seu pes muni­ci­pa­lista, altra­ment resi­dual, però que també volia llançar el mis­satge que el par­tit té ben pre­sent la situ­ació de Cata­lu­nya. Una altra cosa són les mesu­res que pro­posi per afron­tar-la.

En l’acte, el can­di­dat de la for­mació con­ser­va­dora, Alberto Núñez Feijóo, va vati­ci­nar “els dar­rers dies del sanc­hisme”, un dels eslògans que ha anat repe­tint amb insistència. I va cri­ti­car algu­nes mesu­res impul­sa­des pel govern de coa­lició entre el PSOE i Pode­mos sobre el con­flicte català, com ara l’apro­vació dels indults o la reforma del Codi Penal, que a parer seu “van en con­tra de la igual­tat” i que va qua­li­fi­car de “caci­cada”. Més enllà de les crítiques a l’actual inquilí de La Mon­cloa, en el pro­grama elec­to­ral del Par­tit Popu­lar hi ha algu­nes mesu­res que estan moti­va­des pel procés català o, com a mínim, per la imatge que el par­tit con­ser­va­dor s’ha fet de Cata­lu­nya.

Una d’aques­tes és la pro­posta de res­ta­blir el delicte de sedició, la reforma del de mal­ver­sació i la tipi­fi­cació dels referèndums il·legals o les “maqui­na­ci­ons diri­gi­des a ero­si­o­nar el crèdit d’Espa­nya davant la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal”. En el pro­grama elec­to­ral no hi ha cap referència a la taula de diàleg, però en una entre­vista publi­cada a El Periódico, el líder de la for­mació, Alberto Núñez Feijóo, va decla­rar que no tenia “interès a anar con­tra cap taula si està cons­tituïda i que té com a objec­tiu trac­tar assump­tes que no afec­tin els altres”. Tot i això, imme­di­a­ta­ment va pun­tu­a­lit­zar que el seu esce­nari ideal era que a més de man­te­nir “un diàleg fluid” amb les auto­ri­tats de Cata­lu­nya, volia dema­nar-los que s’incor­po­res­sin a “tau­les mul­ti­la­te­rals com la Con­ferència de Pre­si­dents i el Con­sell de Política Fis­cal”.

El Par­tit Popu­lar també ha situat el punt de mira a les aules, i no només en el tema recur­rent de la llen­gua, sinó també en els con­tin­guts cur­ri­cu­lars. En el pri­mer sen­tit, la for­mació con­ser­va­dora pro­posa “garan­tir que, a les comu­ni­tats autònomes amb més d’una llen­gua ofi­cial, totes dues tin­dran la con­si­de­ració de vehi­cu­lars d’acord amb el patró d’equi­li­bri lingüístic”. Això suposa, en teo­ria, impo­sar que el cas­tellà sigui llen­gua vehi­cu­lar a les esco­les en la línia de la sentència del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya. Pel que fa a con­tin­guts, el PP es com­pro­met a “asse­gu­rar un con­tin­gut comú per a tots els alum­nes amb inde­pendència d’on estudiïn” i també a garan­tir “la neu­tra­li­tat ideològica a les aules, el foment del pen­sa­ment crític i el res­pecte a la Cons­ti­tució i a les lleis”. En defi­ni­tiva, es plan­teja inci­dir de ple en un tema, l’edu­cació, que en teo­ria és com­petència exclu­siva de Cata­lu­nya i d’altres comu­ni­tats autònomes. També pro­me­ten una selec­ti­vi­tat única per a tot l’Estat i refor­mar la llei d’uni­ver­si­tats.

El túnel del temps

El pro­grama de la for­mació ultra­dre­tana Vox, de 178 pàgines, és un viatge al pas­sat, con­cre­ta­ment al 1975. I una con­tra­re­forma en tots els sen­tits: polític, social i ter­ri­to­rial. En aquest dar­rer cas, Vox par­teix d’una visió essen­ci­a­lista d’Espa­nya, que defi­neix com “una rea­li­tat que trans­cen­deix els espa­nyols d’una deter­mi­nada època i lloc”. A par­tir d’aquest axi­oma, el pro­grama dedica els dos pri­mers apar­tats a la “igual­tat entre espa­nyols” i a la “uni­tat d’Espa­nya”. Les mesu­res que hi podem tro­bar són con­tun­dents. Pro­po­sen pro­moure “un estat uni­tari admi­nis­tra­ti­va­ment des­cen­tra­lit­zat que sigui capaç de pro­moure la igual­tat i la soli­da­ri­tat de tots els espa­nyols inde­pen­dent­ment del lloc on vis­quin”. La ini­ci­a­tiva, clara­ment incons­ti­tu­ci­o­nal, plan­teja dues pri­me­res fites. D’una banda, la “devo­lució imme­di­ata a l’Estat de les com­petències en edu­cació, sani­tat, segu­re­tat i justícia” i, de l’altra, la limi­tació “en tot allò que sigui pos­si­ble”, de la capa­ci­tat legis­la­tiva autonòmica “per posar fi a dis­set sis­te­mes nor­ma­tius dife­rents”.

En el full de ruta de Vox, Cata­lu­nya apa­reix citada en tres oca­si­ons, ja sigui per blas­mar con­tra “l’indult als col­pis­tes de Cata­lu­nya” o per recor­dar ini­ci­a­ti­ves de la for­mació ultra­na­ci­o­na­lista en la legis­la­tura pas­sada: una en què recla­mava l’apli­cació del 155 de la Cons­ti­tució i una altra en què dema­nava la inter­venció de la Gene­ra­li­tat “amb l’objec­tiu d’atu­rar la per­se­cució de l’espa­nyol a les aules dels cen­tres edu­ca­tius”. Tot i que només hi ha aques­tes tres referències explícites a Cata­lu­nya, és evi­dent que bona part de les mesu­res que s’hi recu­llen estan pen­sa­des per al nos­tre país. Una altra cosa és que sigui fac­ti­ble dur-les a terme, cons­ti­tu­ci­o­nal­ment par­lant. Vox també plan­teja supri­mir qual­se­vol tipus d’ajuda pública als par­tits, asso­ci­a­ci­ons o ONG “que per­se­guei­xin la des­trucció de la uni­tat ter­ri­to­rial de la nació i la seva sobi­ra­nia”. I encara van més enllà. Pro­po­sen il·lega­lit­zar-los. Això sí, la mesura ante­rior volen apli­car-la una vegada con­sul­tat “el poble espa­nyol mit­jançant l’apli­cació de l’arti­cle 92 de la Cons­ti­tució espa­nyola”.

Vox coin­ci­deix amb el Par­tit Popu­lar en tot allò que fa referència a la volun­tat de com­ba­tre un esce­nari com el que es va pro­duir a Cata­lu­nya l’1 d’octu­bre del 2017. En el seu pro­grama pro­po­sen “rein­tro­duir els delic­tes de referèndum il·legal, sedició, traïció i mal­ver­sació de cabals públics”, i anun­cien que aquesta rein­tro­ducció es farà “aug­men­tant les penes d’acord amb el prin­cipi de pro­por­ci­o­na­li­tat en ser greus delic­tes con­tra Espa­nya, la seva uni­tat i sobi­ra­nia”. En l’àmbit lingüístic, Vox vol “garan­tir l’ús de l’espa­nyol en tot el ter­ri­tori naci­o­nal” i posar fi a “l’apart­heid lingüístic que crea espa­nyols de pri­mera i de segona cate­go­ria”.

PARTIT SOCIALISTA
“Impulsarem l’aprovació en el termini màxim d’un any, d’un nou sistema de finançament autonòmic que garanteixi els recursos necessaris per tal que la ciutadania gaudeixi de serveis públics de qualitat”
PARTIT POPULAR
“Acordarem una reforma del sistema de finançament autonòmic que substitueixi el vigent des de fa quinze anys i el negociarem amb totes les comunitats autònomes, buscant els consensos necessaris per a la seva aprovació”
Sumar
“Cal avançar cap a un nou pacte territorial entre Catalunya i l’Estat assolit a través del diàleg, la negociació i l’acord”
Sumar
“Cal avançar cap a un nou pacte territorial entre Catalunya i l’Estat assolit a través del diàleg, la negociació i l’acord”
VOX
“Devolució immediata a l’Estat de les competències en educació, sanitat, seguretat i justícia”

Sense “front democràtic”

El 30 de maig, poques hores després que el president del govern espanyol anunciés l’avançament electoral, Pere Aragonès va proposar un “front democràtic pels drets i les llibertats”. La proposta, però, ha quedat en no res. Els partits independentistes van a Madrid sense un programa ni una estratègia compartida.

En el cas d’ERC, el seu full de ruta, de 132 pàgines, s’articula en tres nivells: “Els greuges de la pertinença de Catalunya a l’Estat, el model de República Catalana desitjat pels republicans i un bloc més programàtic de mesures per millorar el dia a dia de la ciutadania.” D’entre les mesures proposades per resoldre el conflicte polític amb l’Estat espanyol, destaca “el compromís per la independència a través d’exercir el dret a l’autodeterminació en un nou referèndum negociat i amb acompanyament internacional”. També “el treball per combatre la repressió de l’Estat a través de l’amnistia”.

La dicotomia que planteja Junts per a les eleccions del 23J és molt clara: “Catalunya o Espanya”. En el seu programa electoral, de 148 pàgines, refermen l’estratègia de confrontació seguida des de l’exili i aposten per “recórrer a totes les accions polítiques necessàries per fer efectiva la independència de Catalunya, sempre que siguin democràtiques i no violentes”. Quines són aquestes accions polítiques? Doncs seguir amb la “internacionalització” del cas català i posar a “treballar el Congrés per la causa independentista” tot intentant “fer caure en contradiccions l’Estat per tal de certificar l’abisme que els separa respecte a l’estat de dret europeu”. Els juntaires fan un diagnòstic crític d’aquests darrers quatre anys, i pel que fa a l’estratègia a seguir en els propers quatre anys proclamen: “No regalarem els vots a qui no ens paga, a qui ens humilia, menteix i espia, als qui menystenen la nostra llengua.”

En el cas del PDeCAT, anuncien que van a Madrid “a negociar millores concretes i tangibles per Catalunya”. I, entre aquestes, destaca l’aposta per “un nou model de finançament per a Catalunya a l’estil del règim foral”. Finalment, la CUP proposa “reconstruir, multiplicar i estendre el moviment de l’1 d’Octubre”. Davant els possibles escenaris que es dibuixen a Madrid aposten per “una proposta de màxims”: “Autodeterminació i donar pas al govern del poble.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor