El dossier

El preu de Catalunya

Malgrat el retrocés dels partits independentistes en les eleccions del 23-J, l’aritmètica parlamentària els atorga un paper decisiu per condicionar el proper president espanyol

UN CONVIDAT INDESITJAT
L’escenari postelectoral ha atorgat un paper rellevant a Junts; i, de retruc, a Carles Puigdemont, la bèstia negra del PP i el PSOE

“No hi haurà repe­tició elec­to­ral. La democràcia tro­barà la fórmula

de la gover­na­bi­li­tat.” Just l’endemà de les elec­ci­ons, el pre­si­dent en fun­ci­ons del govern espa­nyol, Pedro Sánchez, es va mos­trar extre­ma­da­ment opti­mista sobre la pos­si­bi­li­tat d’ocu­par nova­ment el Palau de La Mon­cloa. Mal­grat tot, els resul­tats elec­to­rals han estat molt ajus­tats si comp­tem els dos blocs en litigi (el PP i Vox, d’una banda, i el PSOE i Sumar, d’una altra banda); i les fórmu­les per arri­bar a una majo­ria sufi­ci­ent per a una hipotètica inves­ti­dura són molt com­ple­xes.

Per la banda dreta, les pos­si­bi­li­tats són molt limi­ta­des. Mal­grat la victòria en escons, al can­di­dat del Par­tit Popu­lar, Alberto Núñez Feijóo, no li sur­ten els números. Té molt a prop la majo­ria abso­luta amb Vox (només li cal­drien 9 escons), però no troba més ali­ats per aca­bar d’arri­bar-hi, encara menys si es pre­senta de bra­cet amb l’extrema dreta. De fet, cada pacte que ha anat sege­llant amb el seu nou aliat, ja sigui en ajun­ta­ments o comu­ni­tats autònomes, li ha anat tan­cant les por­tes a suports que, abans de la irrupció de Vox, sem­bla­ven per­fec­ta­ment fac­ti­bles. Un dels que tenia més números, el PNB, va tri­gar poques hores a des­car­tar la pos­si­bi­li­tat d’una entesa amb el Par­tit Popu­lar, ja sigui per la nega­tiva a entrar en una ope­ració amb l’extrema dreta o pel risc de veure com EH Bildu els arra­bassa l’hege­mo­nia del naci­o­na­lisme basc a pocs mesos de les elec­ci­ons.

Per la banda del PSOE, l’esce­nari sem­bla, apa­rent­ment, més fac­ti­ble. L’entesa amb el seu antic soci de govern (Podem, ara sota l’eti­queta de Sumar) sem­bla bas­tant pro­ba­ble; i fins i tot s’han ofert per fer de pont amb altres ali­ats. Però, amb la resta de for­ma­ci­ons, l’acord sem­bla molt més com­plex, sobre­tot amb els par­tits sobi­ra­nis­tes cata­lans, ERC i Junts, que tot i la dava­llada elec­to­ral seguei­xen tenint un paper deci­siu a l’hora de deci­dir qui entra o no a La Mon­cloa, per des­es­pe­ració dels par­tits espa­nyols i de la premsa del règim; encara més si aquesta clau està en mans del par­tit de Car­les Puig­de­mont, l’ene­mic número 1 de l’Estat espa­nyol.

El paper de Puig­de­mont

El nou esce­nari ha ator­gat un paper relle­vant a Junts; i, de retruc, a Car­les Puig­de­mont, la bèstia negra dels dos prin­ci­pals par­tits espa­nyols, el PSOE i el Par­tit Popu­lar. La cap de llista de Junts per Cata­lu­nya al Congrés, Míriam Nogue­ras, ho expres­sava amb iro­nia en una entre­vista a Cata­lu­nya Ràdio: “En cam­pa­nya hem sen­tit dir a Sánchez que el pre­si­dent Puig­de­mont era una anècdota. Em temo que al senyor Sánchez aquesta anècdota no el dei­xarà dor­mir.” La for­mació de l’expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat té ara la clau de la gover­na­bi­li­tat; i Car­les Puig­de­mont, que està essent objecte d’una per­se­cució impla­ca­ble per part dels apa­rells judi­ci­als de l’Estat, adqui­reix ara un pro­ta­go­nisme des­ta­cat.

També és veri­tat, però, que en la posició de Junts hi ha mati­sos impor­tants. Xavier Trias, cap de files a Bar­ce­lona i un dels prin­ci­pals repre­sen­tants de la via més pragmàtica, va afir­mar a RAC1: “D’entrada, dir no al suport a una inves­ti­dura no ho hem de fer”, si bé al mateix temps va recla­mar al PSOE una “nego­ci­ació seri­osa” i valen­tia per “pren­dre deci­si­ons amb Cata­lu­nya”, sense esta­blir línies ver­me­lles ni pro­gra­mes de màxims. En canvi, la pre­si­denta de la for­mació, Laura Borràs, va asse­gu­rar hores després que han “vin­gut a acon­se­guir-ho tot” i que farien “mala­ment començar una nego­ci­ació rebai­xant res”. El procés de nego­ci­ació, molt pro­ba­ble­ment, farà aflo­rar el debat sobre el futur de la for­mació, que ja es va posar de mani­fest arran de la sor­tida del govern l’octu­bre de l’any pas­sat.

Esquerra, per la seva banda, par­teix d’un esce­nari ben dife­rent. Ja va inves­tir Sánchez fa qua­tre anys; i, durant la cam­pa­nya elec­to­ral, ha par­lat ober­ta­ment d’aquesta pos­si­bi­li­tat, ple­na­ment cohe­rent amb l’estratègia de diàleg que segueix la direcció del par­tit des de fa mesos. Tot i això, els repu­bli­cans afir­men que “és molt audaç donar per fet el suport al PSOE”. Els repu­bli­cans, a més a més, es resis­tei­xen a nego­ciar en soli­tari, encara menys en un esce­nari d’empat tècnic entre els dos par­tits inde­pen­den­tis­tes.

Quin serà el preu dels par­tits que tenen la clau d’accés a La Mon­cloa? I, serà aquest assu­mi­ble per Pedro Sánchez o pre­fe­rirà anar a la repe­tició elec­to­ral, amb el risc que repre­senta? Els dos par­tits com­par­tei­xen, a pri­ori, dos punts: l’auto­de­ter­mi­nació i l’amnis­tia. Tot i això, hi ha mati­sos impor­tants. Si bé Junts vol garan­ties d’un referèndum abans de donar suport a Sánchez, ERC segueix apos­tant per reac­ti­var la taula de diàleg com a espai per abor­dar els dos temes.

Un Front comú

Sigui com sigui, sem­bla que les dues for­ma­ci­ons inde­pen­den­tis­tes que han acon­se­guit repre­sen­tació s’han con­ju­rat per anar jun­tes. I, de moment, han evi­tat els retrets en públic, tal com es va posar de mani­fest en la sessió de con­trol al Par­la­ment. El líder de Junts a la cam­bra, Albert Batet, es va refe­rir al “fals diàleg”; però, tot seguit, va recla­mar a ERC una “estratègia com­par­tida” per fer “un front comú”. Per la seva banda, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pere Ara­gonès, no va elu­dir la pro­posta i va afir­mar: “Ho farem millor si ho fem con­jun­ta­ment.” Més enllà de la retòrica, les dues for­ma­ci­ons han man­tin­guts alguns con­tac­tes, els més qua­li­fi­cats dels quals han estat entre els dels dos secre­ta­ris gene­rals, Marta Rovira i Jordi Turull.

En la qua­dra­tura del cer­cle no només par­ti­ci­pen els par­tits cata­lans. També els bas­cos. Aquest dijous, el pre­si­dent del PNB, Andoni Ortu­zar, va afir­mar a Radio Euskadi que és res­pon­sa­bi­li­tat de Pedro Sánchez posar sobre la taula una pro­posta per obte­nir suports. I va anar més enllà del País Basc. “És Pedro Sánchez qui ens ha de fer un plan­te­ja­ment solemne i glo­bal de per a què vol aquests qua­tre anys, espe­ci­al­ment en l’àmbit de l’encaix naci­o­nal d’Euskadi i Cata­lu­nya.” A Euskadi també hi ha en joc el lide­ratge en l’espai del naci­o­na­lisme. I, de fet, quan li van pre­gun­tar sobre la pro­posta d’EH Bildu que calia “fre­nar la dreta”, el diri­gent del PNB es va mos­trar con­tun­dent: “A la dreta ja l’ha fre­nat el PNB.” I va afe­gir-hi que “fre­nar la dreta pot ser­vir com a eslògan per unes elec­ci­ons” però que “ara arriba el moment de la veri­tat”.

Caldrà com­pro­var, en tot cas, com evo­lu­ci­o­nen les nego­ci­a­ci­ons, que es pre­ve­uen llar­gues. La minis­tra d’Hisenda, que ha hagut de nego­ciar tres pres­su­pos­tos con­se­cu­tius, va afir­mar aquest dimarts: “Per por­tar una nego­ci­ació a bon port neces­si­tem tenir dis­creció.” La par­tida serà com­plexa, amb les posi­ci­ons molt dis­tants. De moment, la nego­ci­ació de la mesa del Congrés serà una pri­mera prova de foc, amb els soci­a­lis­tes espa­nyols con­fi­ats a rete­nir la pre­sidència i Junts i ERC que con­fien a tenir grup par­la­men­tari propi.

PERE ARAGONÈS
President Generalitat
“Aprofitarem molt més aquesta oportunitat si tots els que som indispensables ho fem conjuntament”
ALBERT BATET
Portaveu de Junts
“No defugirem per desbloquejar el conflicte, que requereix una solució i un acord polític”
XAVIER ANTICH
President d’Òmnium
“Sánchez ha de decidir entre la fi de la repressió i referèndum o noves eleccions”
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor