El llegat de la Protectora
L’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana va desplegar una intensa activitat editorial, amb algunes obres pioneres
-
El mestre Varela fent classes de català al Casino Menestral de Figueres, amb el mapa de la Protectora a la paret. -
El Butlletí de l'Associació Protectora DAVID PUJOL. -
Cartell de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. -
Cartell de Primer Congfés Nacional de la Protectora. -
Joan Triadú durant el lliurament dels premis Baldiri Rexach del 1981 FUNDACIÓ CARULLA. -
Granja Escolar de Francisco Flos i Calcat INSTITUT AMATLLER. -
UNA SECCIÓ EDITORIAL
La tasca editorial va anar augmentant, i el 1917 es van veure obligats a crear una secció editorial al seu si: l’Editorial PedagògicaEL PARÈNTESI FRANQUISTA
L’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana es va clausurar el 1939, però no la seva editorial, reconvertidaL’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana va ser una entitat nascuda a redós del Col·legi de Sant Jordi, fundat per Francisco Flos i Calcat el 1898, que va contribuir a la catalanització de l’ensenyament a través de suports diversos a les escoles catalanes, organització de colònies escolars, campanyes, homenatges, exposicions, festes i concursos escolars, creació de càtedres de català a les escoles Normals i, en general, la defensa de la llengua en àmbits diversos. Tenia comissions delegades a tot el país i arreu del món.
L’any 1917 va crear al seu si l’Editorial Pedagógica per tal que gestionés les publicacions que anava editant. Aquesta editorial, tot i la clausura de l’entitat mare que l’acollia, es va reconvertir, amb el franquisme, en l’Editorial Pedagògica (canviant només un accent), per tal de publicar obres en castellà tot esperant temps millors. Temps que, malauradament, com sabem, no van arribar fins molts més anys després.
Finalment, sobretot a partir dels anys seixanta, quan l’Editorial Pedagògica ja havia deixat d’existir, altres editorials van començar a reeditar les obres de la Protectora en català. L’última obra reeditada és el Mapa de les terres de llengua catalana, un mapa mural del 1920 del qual es va fer una edició facsímil el 2018. Són cent vint anys d’història, que intentarem resumir en aquestes pàgines.
Les primeres temptatives
Un dels objectius que des dels inicis es va marcar l’Agrupació Protectora de l’Ensenyança Catalana (que es va convertir en Associació el 1902) va ser el de subvencionar la publicació d’obres didàctiques escrites en català. Alguns d’aquests materials es repartiren entre els socis i d’altres es regalaren al Col·legi de Sant Jordi i a institucions que col·laboraren en les tasques de la Protectora.
En aquests anys es van fer imprimir cent col·leccions de cartells per a lectura de Francisco Flos i Calcat, el llibre d’aritmètica de mossèn Camilo Vives, l’obra de teatre Lo Vectigal, d’Antoni Bori i Fontestà, un llibret de geografia universal de Francisco Flos i Calcat, així com diverses col·leccions de postals, que es venien a les associacions catalanistes i en diverses llibreries. Al revers hi deia: “Els beneficis que s’obtinguen amb la venda d’aquestes postals es destinaran a fomentar i sostenir escoles catalanes.” Un exemple, dels molts que podríem posar, de l’èxit d’aquesta última iniciativa, que s’estengué fora de les nostres fronteres, el trobem l’any 1921, quan la Comissió Delegada de Mendoza, a l’Argentina, demanà al consell directiu de la Protectora la remesa d’un gran nombre de postals per a la venda i propaganda.
En aquesta etapa també es va poder publicar un butlletí informatiu –el Butlletí d’Escoles– durant els dotze mesos de l’any 1907, tot i que aquesta iniciativa no va tenir continuïtat fins anys més tard. Dins del grup de materials didàctics de suport van tenir una gran tradició els cartells o murals instructius, pensats per ser penjats a les parets de l’escola. Els mestres els havien anat utilitzant amb profusió des de finals del segle XVIII, primerament per una qüestió econòmica i, posteriorment, també, per una raó didàctica. En aquest sentit, el 1911 s’edità un cartell, titulat Per la higiene i per la moral, amb un seguit de normes i consells que els alumnes havien de seguir.
L’activitat editorial
La tasca editorial de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana va anar augmentant, i el 1917 es va veure obligada a crear una secció editorial al seu si: l’Editorial Pedagògica. Aquesta comissió editorial, presidida per Pompeu Fabra, treballà coordinadament amb la comissió tècnica, presidida pel mestre Llorenç Jou i Olió, i elaborà un ambiciós pla de publicacions, que a poc a poc s’anà desplegant.
El dibuixant Josep Obiols, amb només 23 anys, s’incorporà a l’entitat com a director artístic. La seva obra emblemàtica va ser el cartell promocional, del qual l’any 1922 es va fer un primer tiratge de 1.000 exemplars de mida gran, 3.000 de mida petita, a més d’una sèrie de postals. Frederic Pau Verrié ho explicava amb aquestes paraules: “Els italians, d’un cartell en diuen un manifesto. Un veritable manifest va ser el cartell per a la Protectora com, per abreujar, hem dit sempre. El noiet vestit amb bata escolar, calça curta i espardenya, cartera en bandolera i cartipàs sota el braç, que avança somrient damunt del prat cap a l’escola i ens pregunta si ja som de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, és la figura emblemàtica i més significativa del cartellisme noucentista i de Josep Obiols, malgrat la seva elementarietat formal, per la simplicitat impactant del seu missatge.”
En aquests anys es va publicar la Vida abreujada del Benaventurat Ramon Lull, del prevere i escriptor mallorquí Llorenç Riber; un opuscle de Carles Salvador per als mestres de les escoles valencianes; la Geografia elemental de Catalunya, del mestre i geògraf Pere Blasi; l’edició facsímil de les Instruccions per la ensenyança de minyons, i el Mapa de Catalunya, un mapa mural en versió tela i paper, que fou elaborat per la Secció de Cartografia de la Mancomunitat de Catalunya. També va aparèixer una biografia de Pau Claris, de mossèn Cinto Verdaguer, i una altra de Francisco Pi i Margall, a més del Sil·labari Català, de Pau Romeva, el Manual d’història crítica de la literatura catalana moderna, de Manuel de Montoliu, la Història de Catalunya, de Ferran Soldevila, i Les Ciències en la vida de la llar, de Rosa Sensat, entre altres obres.
Després de la dictadura de Primo de Rivera, l’Editorial Pedagògica va agafar una nova embranzida i va canviar d’orientació. Alexandre Galí diu que es va organitzar una nova etapa de publicacions escolars potser més sistemàtica i reeixida que la que es va cloure el 1923. El primer llibre d’aquesta nova etapa va ser el primer volum de les Lectures d’infants, de M. de l’Assumpció Pascual, amb dibuixos de Josep Obiols. Un dels models per redactar-lo va ser la coneguda col·lecció anglesa titulada Royal Readers. L’any següent, el 1931, va sortir el segon volum, aquesta vegada il·lustrat per Lola Anglada.
El mateix 1931 va ser un any productiu. Es van fer públics uns cartells editats conjuntament per la Protectora i l’entitat Palestra i van sortir publicats els llibres Lliçons de llenguatge (primera i segona part i llibre del mestre), del pedagog Alexandre Galí, i les Lliçons d’aritmètica, de Concepció Vandellós i Maria Esteve-Llach, una obra que inicialment havia de tenir tres volums i en va acabar tenint quatre. L’aritmètica hi és ensenyada sense definicions de cap mena ni res que s’hagi d’aprendre de memòria, només a partir d’exercicis sàviament ordenats i sempre enginyosos.
El 1932 va aparèixer el Llibre de la natura, de gran qualitat, que va tenir un èxit notable, obra de Salvador Maluquer i Antoni Parramon. Està estructurat a partir de les quatre estacions de l’any, més un apartat final dedicat a les roques. El 1934 se’n va fer la segona edició i el 1936, la tercera. “Els autors es donaran per satisfets si en finir l’alumne el present llibre ha començat a aprendre a estudiar la natura, repetint experiències i comparant raonadament els resultats, i interessant-se en els seus passeigs i sortides al camp per tot el que l’envolta”, diuen els autors.
L’any 1932, l’enginyer industrial Joan Rosich, director de l’Escola Industrial de Terrassa, va publicar Motors hidràulics, un text per a l’ensenyament tècnic, ben diferent de la resta de les obres que publicava la Protectora. El 1933 (i el 1935 la segona edició) es va publicar, sota el segell conjunt de la Protectora i Seix i Barral Germans-Editors, el llibre de Ferran Soldevila Història de Catalunya. Primeres lectures, amb il·lustracions de Josep Vinyals. Eladi Homs va deixar escrit que ens havíem de congratular que un universitari autèntic, que es trobava al cim més alt d’una ciència, hagués condescendit a baixar a peu pla per escometre l’infant.
Finalment, durant aquesta etapa també es va publicar Salut, de Ramon Fagella, la Introducció a la gramàtica, La prova de Burt i l’ensenyament de l’aritmètica i les Taules per al control pedagògic de l’infant, d’Alexandre Galí, entre altres obres.
Obres en castellà
La Torre de las siete damas, d’Enric Bagué i Garriga, és el primer llibre que va publicar després de la Guerra Civil l’Editorial Pedagógica (ara ja amb l’accent tancat), en castellà, esperant uns temps millors que, com sabem, no van arribar fins molts més anys més tard. L’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana s’havia clausurat, però no la seva editorial, ara reconvertida. Durant els primers anys del franquisme va publicar el Tratado de aritmética práctica, que és la traducció del llibre de Lluís G. Castellà, publicat el 1923. També el Libro de la naturaleza, de Maluquer i Parramon; Cuentos, de Francesc Eiximenis; El celoso extremeño, de Miguel de Cervantes; Lecciones de aritmética, de Concepció Vandellós i M. Esteve-Llach, i El ahorcado, del portugués, d’Eça de Queiroz.
També són d’aquesta època Las grandes creaciones del arte español, La pasión de Nuestro Señor Jesucristo en el arte español i Tres aspectos del románico español, del figuerenc Joan Subias i Galter. L’Editorial Pedagógica també es va veure obligada a publicar llibres tan curiosos com ¿Qué debe hacerse para que el tabaco no dañe? i ¿Qué me cuenta usted del alcohol?, dos opuscles signats amb les inicials E. P. C., que probablement responen a l’autor Enric Pérez Capdevila.
Per acabar, l’any 1973 l’Editora Aymà va publicar, dins la col·lecció “Los libros blancos”, la Historia de Cataluña ilustrada, de Ferran Soldevila, amb dibuixos de l’artista Josep Granyer i Giralt, que s’havia publicat en català uns anys abans, el 1967. És, de fet, igual que la del 1967, una versió revisada i ampliada de la Història de Catalunya. Primeres lectures, publicada per la Protectora el 1933 (1a edició) i el 1935 (2a edició).
Reedició en català
El primer llibre de la Protectora que es va reeditar en català és del 1956, quan Ferran Soldevila publicà a la Col·lecció Popular Barcino el Resum d’història de Catalunya, editat per primera vegada el 1923. L’any 1967, Edicions Proa va reeditar, ampliat, el llibre Història de Catalunya. Primeres lectures, també de Ferran Soldevila. Aquest llibre va ser prohibit quan s’acabava de distribuir a les llibreries, i l’editor, Joan B. Cendrós, quan va saber que el ministre Fraga Iribarne havia dit que “se l’hauria de menjar amb patates”, va anar a Madrid, li va plantar cara i va guanyar la batalla.
El 1967-1968 l’Editorial Barcino va reeditar les Lliçons de llenguatge: primer grau, d’Alexandre Galí, dins la col·lecció Manuals Lingüístics. D’altra banda, el llibre Història de Catalunya, de Ferran Soldevila i Ferran Valls, és una de les obres de la Protectora més reeditada. N’hi ha edicions del 1968, el 1972, el 1977, el 1979, el 1982 i el 1989. L’abril del 1968 es va tornar a publicar, amb el títol lleugerament modificat, la Gramàtica Catalana, de Pompeu Fabra, que s’havia anat publicant, del 1918 al 1935, en cinc ocasions. El 1968 feia vint anys de la seva mort i es complia també el centenari del naixement. Per això es va encarregar a Ramon Aramon que la revisés i ampliés.
L’any 1977, Edicions Proa va publicar, en un sol volum, la Introducció a la gramàtica, d’Alexandre Galí, que la Protectora havia editat el 1935 en un primer volum i el 1937 en un segon. Era el segon número de la col·lecció Baldiri Reixac, que anava a cura de la Delegació d’Ensenyament Català d’Òmnium Cultural. L’any 1978, l’Editorial Vicens Vives va reeditar el llibre que Jaume Vicens i Enric Bagué van publicar, amb el títol Històries. Primeres lectures, a l’Editorial Pedagògica. S’hi van afegir algunes imatges, alguns capítols i també un vocabulari final.
El llibre de l’etnògraf Ramon Violant i Simorra La joguina tradicional construïda pels mateixos infants emprant plantes, flors, fruits, canya, fusta, fang, paper, cartó i altres materials va ser un dels diversos treballs que la Protectora tenia sobre la taula per publicar abans del triomf de l’exèrcit facciós. L’obra, amb il·lustracions d’Alexandre Cardunets, està dedicada als treballs manuals i ofereix un variat recull sobre joguines fetes per la mainada amb els més diversos materials, seguit d’una sèrie de notes etnogràfiques sobre alguns dels jocs i joguines. L’any 1996, la filla de Ramon Violant, Ramona Violant Ribera, va fer possible que l’Editorial Alta Fulla el publiqués per primera vegada.
Durant aquests darrers anys també es va publicar una edició facsímil de Les ciències en la vida de la llar, de Rosa Sensat; la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra (dins el segon volum de les seves Obres Completes); la Història de Catalunya, de Ferran Valls i Ferran Soldevila, i una edició facsímil del Mapa de les terres de llengua catalana, aquesta última obra a càrrec de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. La reedició de totes aquestes obres, després de tants anys, és una prova més de l’enorme qualitat que tenien els llibres i els materials de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.
