Amnistia: punt i a part

Quina amnis­tia?

De moment no han trans­cen­dit gai­res detalls i, encara menys, docu­ments. Un dels pocs tex­tos de referència és la pro­po­sició de llei que els par­tits inde­pen­den­tis­tes van pre­sen­tar al Congrés el 2012 i que el PSOE, amb el suport del PP i Vox, va impe­dir que es tra­mités. Tant ERC com Junts i la CUP defen­sen que l’amnis­tia ha de par­tir d’aquell docu­ment en què es dei­xava molt clar que havien de que­dar amnis­ti­ats “tots els actes d’inten­ci­o­na­li­tat política, qual­se­vol que en fos el resul­tat, tipi­fi­cats com a delic­tes des de l’1 de gener del 2013 fins al moment de l’entrada en vigor de la llei.”I seguia: “S’entendrà per inten­ci­o­na­li­tat política qual­se­vol fet vin­cu­lat a la lluita democràtica per l’auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya.”

El docu­ment que ha trans­cen­dit des de Sumar s’expressa en uns ter­mes molt sem­blants. Con­cre­ta­ment, esta­bleix que que­dem amnis­ti­a­des “totes les acci­ons o omis­si­ons d’inten­ci­o­na­li­tat política vin­cu­la­des a l’objec­tiu d’acon­se­guir l’auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya, tipi­fi­ca­des com a infracció penal o admi­nis­tra­tiva que hagues­sin tin­gut lloc entre l’1 de gener del 2013 i fins a l’entrada en vigor de la llei”.

Més enllà de la lle­tra, caldrà com­pro­var quina és la volun­tat del PSOE i, també, la inter­pre­tació que en fan els jut­ges i com superarà el sedàs del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. En la com­pa­rei­xença d’aquesta set­mana, el pre­si­dent del govern espa­nyol en fun­ci­ons, Pedro Sánchez, va recor­dar que “segur (perquè ha pas­sat en l’ante­rior legis­la­tura) que fins i tot el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal s’hi haurà de pro­nun­ciar”, tot i que, a diferència d’un temps enrere, la majo­ria és “pro­gres­sista” i no es pre­veu que pugui supo­sar cap entre­banc insu­pe­ra­ble.

A qui bene­fi­ciarà?

Si ens cenyim als exem­ples con­crets, cal pre­gun­tar-se qui­nes cau­ses o quins supòsits han d’entrar-hi. En defi­ni­tiva, quins seran els bene­fi­ci­a­ris de l’amnis­tia. El con­sens sem­bla bas­tant gene­ra­lit­zat, com a mínim entre el sobi­ra­nisme, en el fet que cal incloure-hi tot allò que fa referència a l’orga­nit­zació de la con­sulta del 9 de novem­bre del 2014 i el referèndum de l’1 d’octu­bre del 2017, i que això bene­fi­ci­a­ria els alts càrrecs del govern, els alcal­des i l’acció exte­rior inves­ti­gada des del Tri­bu­nal de Comp­tes. A banda d’aquests casos, en el còmput ela­bo­rat per Òmnium Cul­tu­ral es comp­ta­bi­lit­zen 1.432 repre­sa­li­ats “vin­cu­lats a l’exer­cici del dret a l’auto­de­ter­mi­nació” des del 2017. Això inclou­ria els mani­fes­tants encau­sats per dife­rents mobi­lit­za­ci­ons del procés, des dels inves­ti­gats per les pro­tes­tes post­sentència a la plaça Urqui­na­ona, fins a la causa del Tsu­nami i els CRD detin­guts en l’ope­ració Judes, impu­tats per ter­ro­risme. I també el cas de l’excon­se­ller Miquel Buch i el ser­gent dels Mos­sos d’Esqua­dra Lluís Escolà, con­dem­nats a qua­tre anys i mig i qua­tre de presó, res­pec­ti­va­ment, per haver faci­li­tat un ser­vei d’escorta a Car­les Puig­de­mont a l’exili.

Hi ha un altre grup de repre­sa­li­ats que no tenen res a veure direc­ta­ment amb el 9-N i l’1-O. Un d’aquests són els afec­tats pel cas Vol­hov, que l’inde­pen­den­tisme ha situat en el marc d’una “causa gene­ral” con­tra l’estat major de l’1-O. També hi ha el cas de Josep Lluís Alay, direc­tor de l’ofi­cina de l’expre­si­dent Car­les Puig­de­mont i que està acu­sat de mal­ver­sació i pre­va­ri­cació per fer d’obser­va­dor en el referèndum de Nova Caledònia. Encara resulta més deli­cat tot allò que té a veure amb la “poli­cia patriòtica” i el cas Pujol. En aquest cas, alguns sec­tors de l’inde­pen­den­tisme defen­sen que s’han vist con­ta­mi­nats per les “moti­va­ci­ons polítiques”, però des d’ERC i la CUP no ho veuen clar i els situen en uns paràmetres sem­blants al cas de l’expre­si­denta del Par­la­ment Laura Borràs, con­dem­nada a qua­tre anys i mig de presó i a tretze d’inha­bi­li­tació pel cas de la Ins­ti­tució de les Lle­tres Cata­la­nes i que l’afec­tada sem­pre ha qua­li­fi­cat com a law­fare. En aquest cas, tot i que la líder de Junts al Congrés, Míriam Nogue­ras, va asse­gu­rar que “òbvi­a­ment” l’expre­si­denta del Par­la­ment havia de for­mar part de l’amnis­tia perquè havia estat víctima de la “injustícia espa­nyola”, altres veus del par­tit, com l’advo­cada i mem­bre del comitè de garan­ties, Magda Ora­nich, han afir­mat que incloure-la seria “una bar­ba­ri­tat” atès que el seu delicte “no té res a veure amb l’1-O” i pot tenir “altres mesu­res de gràcia”.

També hi ha qui defensa que cal­dria apro­fi­tar l’avi­nen­tesa per incloure casos fla­grants en què s’han vul­ne­rat drets fona­men­tals. Tot i que no esti­guin direc­ta­ment vin­cu­lats al procés inde­pen­den­tista, els casos de Pablo Hasél, empre­so­nat des del 2012, i de Valtònyc, exi­liat a Brus­sel·les, també podrien for­mar part de l’amnis­tia. Els dos estan encau­sats per enal­ti­ment del ter­ro­risme i injúries a la corona i poden inter­pre­tar-se ben bé com a vícti­mes de la voràgine repres­siva de l’Estat, i més con­cre­ta­ment com a exem­ples de la vul­ne­ració de la lli­ber­tat d’expressió. Ofi­ci­al­ment, cap diri­gent d’ERC o de Junts s’ha expres­sat sobre el tema, lle­vat de Joan Que­ralt, que en una entre­vista a Vilaweb va uti­lit­zar el con­cepte de “delic­tes con­ne­xos” per refe­rir-se a aquells que s’hau­rien comès en el con­text del procés inde­pen­den­tista. A banda del sena­dor d’ERC, també s’hi ha mani­fes­tat Jaume Asens, el nego­ci­a­dor de Sumar, que els va excloure ober­ta­ment i va jus­ti­fi­car-ho dient: “L’amnis­tia és una mesura excep­ci­o­nal vin­cu­lada a un con­flicte polític con­cret, que és el con­flicte català. Però això no vol dir que no hi hagi altres con­flic­tes en la soci­e­tat espa­nyola, que no hi hagi altres injustícies i altres cau­ses polítiques.”

Un altre tema polèmic és si cal incloure o no els poli­cies encau­sats per les agres­si­ons produïdes durant la jor­nada de l’1-O. En aquest sen­tit, Sumar i alguns juris­tes defen­sen ober­ta­ment que puguin ser amnis­ti­ats, men­tre que l’inde­pen­den­tisme es resis­teix a accep­tar que es puguin “equi­pa­rar vícti­mes i vic­ti­ma­ris”. En tot cas, sigui quina sigui la redacció de la llei que empari l’amnis­tia, difícil­ment es podrà fer una llista de per­so­nes con­cre­tes bene­ficiàries (una solució que seria inter­pre­tada com un indult gene­ral, pro­hi­bit expres­sa­ment per la Cons­ti­tució espa­nyola), i caldrà com­pro­var quina inter­pre­tació en fa el poder judi­cial.

Els entre­bancs

En la seva com­pa­rei­xença del 5 de setem­bre, en la qual va fixar les con­di­ci­ons per votar la inves­ti­dura, Car­les Puig­de­mont va afir­mar que “s’han de poder com­plir abans que s’esgoti el ter­mini legal per con­vo­car noves elec­ci­ons”. Va situar, doncs, el cronòmetre en marxa. Fa algu­nes set­ma­nes, Junts va fer arri­bar al PSOE un calen­dari per tra­mi­tar la llei després de la pre­vi­si­ble inves­ti­dura fallida d’Alberto Núñez Feijóo. Des del par­tit sobi­ra­nista esta­ven con­vençuts que hi havia temps mate­rial per tra­mi­tar la llei, por­tar-la al Senat i retor­nar-la al Congrés abans de la ree­lecció de Pedro Sánchez. Des del PSOE, però, s’argu­menta que no es pot jus­ti­fi­car política­ment aquesta urgència, sobre­tot tenint en compte la com­ple­xi­tat de la llei, i defen­sen que la futura llei sigui regis­trada durant les pro­pe­res set­ma­nes al Congrés, com a mínim amb la sig­na­tura dels soci­a­lis­tes i de Sumar. Caldrà com­pro­var, en tot cas, com es resol aquest escull, fruit de la des­con­fiança entre les dues parts.

Men­tres­tant, el PP ha començat la seva bata­lla con­tra l’acord, tant des del car­rer com des de les ins­ti­tu­ci­ons. Aquest dime­cres, la for­mació con­ser­va­dora va apro­fi­tar la seva majo­ria al Senat per mar­car ter­reny i va acon­se­guir l’apro­vació d’una moció en què repro­vava al govern de Pedro Sánchez la “nego­ci­ació” amb els par­tits inde­pen­den­tis­tes i el fet que s’esti­gui ofe­rint l’amnis­tia com a “con­tra­par­tida”. El sena­dor del PP, Anto­nio Silván, va dir que “la neces­si­tat de vots fa que Sánchez hagi d’amnis­tiar Puig­de­mont perquè aquest indulti un Sánchez con­dem­nat per les urnes”. En tot cas, més enllà de les pres­si­ons al car­rer o des dels par­la­ments, el prin­ci­pal escull que tro­barà l’amnis­tia seran els embats dels sec­tors més reac­ci­o­na­ris de la judi­ca­tura, que hi veuen una esmena a les sentències judi­ci­als.