“Si volem sobreviure ens hem de deshumanitzar”

Sí. El capitalisme ha fet una feina tan bona que ha aconseguit que les elits extractives tinguin ideologia pràctica en aquests moments i han aconseguit també convèncer les nostres elits comunistes amb la globalització, que és la pitjor idea que ha tingut la humanitat i que ens han portat al llindar de l’extinció.

Són responsables molt directes de l’aprofitament que ha fet tothom d’aquest tipus de plantejaments. El capitalisme és un sistema totalment anacrònic, parteix de les lleis biològiques, no de les lleis socials i, per tant, és el pitjor que ens podia passar, i la globalització és l’expressió claríssima d’aquest interimperialisme que hi ha al món, és un gran problema, perquè genera moltes contradiccions.

Ja estem col·lapsant. Al meu darrer llibre [El futur de la humanitat, Ara Llibres, 2022] ho explico i proposo un decàleg per evitar el col·lapse. Proposo deu punts que recorden els deu manaments.

El lideratge és una cosa biològicament endarrerida. Això és història passada, de societats que no tenen res a veure amb les societats de la revolució cientificotecnològica. Compta que 50 anys d’ara són 10.000 d’abans. El lideratge és una qüestió de la teologia animal. Tots els animals amb una certa agrupació utilitzen el lideratge. Nosaltres, com a animals racionals, hem tingut temps d’evolucionar i veure que els líders són el pitjor que hi ha. A sobre d’una espècie imbècil, acabem escollint imbècils.

Fa falta direcció i coordinació. Les societats sempre han estat manipulables; la fake new més gran i més ben construïda de la història, almenys a Occident, és la d’Adam i Eva. A còpia de repetir-la, la gent acaba tenint esperança tenint fe, perquè ho veu proper. La racionalitat costa molt més d’integrar als processos socials, ja que depèn de la lògica, de fer-se preguntes; per què?, com?, i la fe depèn només de repetir-ho tan com calgui. Els humans des que tenim consciència, el primer que fem és desinformar, perquè és una manera d’agafar avantatge selectiva respecte al teu entorn. Desinformar vol dir no informar; quan es fa el foc els que el tenien amagat, no explicaven com el feien, així en un sector determinat tenies factors selectius que t’ajudaven a créixer i també poder. La competitivitat selectiva del passat ens ha fet competitius com espècie en el futur.

Absolutament, la gent que diu que el que està passant no ha passat mai, diu una mentida. El nostre cervell és el mateix, ha evolucionat, per tant hi ha algunes coses del substrat que sempre són igual d’humanes, som una evolució de la naturalesa.

El sistema capitalista no soluciona els problemes que està generant, està esgotat. I no perquè haguem estat capaços de tombar-lo, sinó perquè té tres-cents anys, és vell i no té cap possibilitat de créixer d’acord amb el funcionament social, i qualsevol sistema que no soluciona els problemes que genera acaba col·lapsant. Marx, un dels pensadors que ha produït més transformacions socials, ja ho va plantejar, per això encara avui lluiten contra les seves idees.

Els comunistes hem tingut errors molt grans, no hem fet prou autocrítica, però ara l’estem fent, no estem purgant pecats com diuen, sinó superant aquests errors. Un dels deu manaments que comentava abans és la individualitat col·lectiva. Un dels errors és que no escoltem les persones, i és molt important escoltar, sobretot quan tens qüestions que tu no tens clar que puguis solucionar. Si ets un director d’un equip o un coordinador, has d’escoltar, és molt important. Després ja faràs el que convingui, però primer cal escoltar. Quan no escoltem, la gent es torna individualista. “Ningú m’escolta, millor estar amb mi mateix”, això és l’individualisme. El que s’ha de forçar és la individualitat col·lectiva, construir des de l’individu el que és comunitari. Hem fet estructures socials, de les quals l’individu forma part, però una part mecànica. Hem trencat tota la iniciativa que hi pot haver en el pensament social humà. El comunisme futur, com a interdependència social i solidària, es basa en el fet que la gent se senti escoltada i sigui protagonista de la història col·lectiva.

Sí, i el pensament crític. I si tothom actua de forma que permeti els canvis i les transformacions sí que canvies el món. És a dir, el món s’ha de canviar a partir de les persones. I ara mateix si tot el món, amb les possibilitats que hi ha de comunicacions i tecnologies, es posa a fer el mateix arreu, la transformació és possible. Un exemple molt pròxim a nosaltres; parlant amb les classes extractives del nostre país, de Catalunya i Espanya, no es creien que poguéssim arribar on hem arribat, no es creien que hi hauria una rebel·lió. Pensaven que podrien aturar-ho. Els deia: “Això no ho parareu, això ho guanyarem perquè és una convicció individual i una qüestió col·lectiva.” Els individus es reforcen en les seves idees, les dels seus avis, en la llengua, en una voluntat popular? No, una estructura social que té una voluntat històrica, això és el que hi ha a Catalunya.

La intel·ligència no té res a veure amb la consciència, dos pilars de la humanitat. La intel·ligència és un procés d’associació d’idees i conceptes que fan operatiu el treball. Es pot ser intel·ligent i una mala persona; ignorant i una gran persona, i intel·ligent i una gran persona perquè té consciència. Integrar consciència i intel·ligència és molt complicat, i això és clau ara mateix. Què pot salvar l’espècie? La intel·ligència artificial. La IA ens permetrà avortar la globalització i fer la planetització. Sense un big data, sense una capacitat d’interdependència molt gran, seria impossible mantenir els sistemes energètics, col·laboratius.

N’estic convençut, però això serà bo. I que un mecanisme ultrahumà que hem provocat nosaltres ens extingís, per tal que la nostra consciència, el nostre treball mantingués un equilibri amb el planeta, seria el més lògic.

Nosaltres hem forçat el sistema al límit i ara ja no hi ha res a fer, ara petarà, no es pot redreçar. Un cop hagi col·lapsat, tots aquests elements que ara discutim són els que es podran posar en funcionament.

Segurament. En l’aspecte politicomilitar, la sortida a la Mediterrània de la flota russa des de Crimea és un tema important, i l’OTAN continua pressionant el sistema de l’ex-Unió Soviètica per controlar els pols estratègics, sobretot l’exportació de gra El conflicte s’ha d’entendre com una revolució antiimperialista, com va fer Lenin.

Estem en la tercera guerra mundial encoberta. Això va començar pel control de matèries primeres, del petroli i les conduccions de gas, ja amb el conflicte de l’Afganistan i després de l’Iraq. Ara ho veiem amb tot el que està passant també al Sagel, a Mali, a Nigèria. Un cop acabats els conflictes, Àfrica, que té molt potencial, experimentarà un creixement, i en trenta o quaranta anys agafarà el relleu de la Xina i serà un dels continents més avançats.

Hi ha dos models, però pren molta força, segons un informe de Copenhaguen, també de Rússia, que amb l’aturada de la circulació termohalina (corrents oceàniques), la conductivitat de l’aigua gairebé ha desaparegut a les zones pròximes de l’hemisferi nord i podria començar una nova glaciació, que segons tots els models, es produirà en aquest segle, a partir del 2030.

En la nostra espècie i la de qualsevol animal, la consciència s’ha desenvolupat per sobreviure. De la mateixa manera que la nostra consciència ens pot autodestruir, també ens pot generar una tendència a transformacions contínues per no fer-ho. En un futur podrem transformar-nos fins a agafar un tipus d’adaptació energètica no humana que vagi més enllà del principis de les forces naturals que coneixem. I això dependrà molt de la intel·ligència artificial generativa i creativa.

Sí, al final d’aquest segle serem diversos, pot ser que hi hagi diverses espècies. Molts no voldran ser modificats, per qüestions conservacionistes o religioses, i encara que la religió ha estat una qüestió fonamental per convertir-nos en humans, ara la seva desaparició serà fonamental per deshumanitzar-nos, perquè si volem sobreviure ens hem de deshumanitzar. Ho explico en un llibre que encara no ha sortit.

De fet, ja venim de l’espai i ho farem, tal com vam sortir d’Àfrica. Si volem sobreviure hem de conquerir l’espai. Perquè la vida prosperi, el factor fonamental és la reproducció, i trobar un lloc per fer-ho és la base del nostre futur. La intel·ligència artificial creativa, la biomedicina i la biotecnologia seran fonamentals. La conquesta del cosmos no és farà amb vida en suspensió, sinó enviant previda: ovocits i esperma congelats que unes màquines s’encarregaran de fer prosperar en algun planeta llunyà.