“Si volem sobreviure ens hem de deshumanitzar”

Sí. El capi­ta­lisme ha fet una feina tan bona que ha acon­se­guit que les elits extrac­ti­ves tin­guin ide­o­lo­gia pràctica en aquests moments i han acon­se­guit també convèncer les nos­tres elits comu­nis­tes amb la glo­ba­lit­zació, que és la pit­jor idea que ha tin­gut la huma­ni­tat i que ens han por­tat al llin­dar de l’extinció.

Són res­pon­sa­bles molt direc­tes de l’apro­fi­ta­ment que ha fet tot­hom d’aquest tipus de plan­te­ja­ments. El capi­ta­lisme és un sis­tema total­ment anacrònic, par­teix de les lleis biològiques, no de les lleis soci­als i, per tant, és el pit­jor que ens podia pas­sar, i la glo­ba­lit­zació és l’expressió claríssima d’aquest interim­pe­ri­a­lisme que hi ha al món, és un gran pro­blema, perquè genera mol­tes con­tra­dic­ci­ons.

Ja estem col·lap­sant. Al meu dar­rer lli­bre [El futur de la huma­ni­tat, Ara Lli­bres, 2022] ho explico i pro­poso un decàleg per evi­tar el col·lapse. Pro­poso deu punts que recor­den els deu mana­ments.

El lide­ratge és una cosa biològica­ment endar­re­rida. Això és història pas­sada, de soci­e­tats que no tenen res a veure amb les soci­e­tats de la revo­lució cien­ti­fi­co­tec­nològica. Compta que 50 anys d’ara són 10.000 d’abans. El lide­ratge és una qüestió de la teo­lo­gia ani­mal. Tots els ani­mals amb una certa agru­pació uti­lit­zen el lide­ratge. Nosal­tres, com a ani­mals raci­o­nals, hem tin­gut temps d’evo­lu­ci­o­nar i veure que els líders són el pit­jor que hi ha. A sobre d’una espècie imbècil, aca­bem esco­llint imbècils.

Fa falta direcció i coor­di­nació. Les soci­e­tats sem­pre han estat mani­pu­la­bles; la fake new més gran i més ben cons­truïda de la història, almenys a Occi­dent, és la d’Adam i Eva. A còpia de repe­tir-la, la gent acaba tenint espe­rança tenint fe, perquè ho veu pro­per. La raci­o­na­li­tat costa molt més d’inte­grar als pro­ces­sos soci­als, ja que depèn de la lògica, de fer-se pre­gun­tes; per què?, com?, i la fe depèn només de repe­tir-ho tan com cal­gui. Els humans des que tenim consciència, el pri­mer que fem és desin­for­mar, perquè és una manera d’aga­far avan­tatge selec­tiva res­pecte al teu entorn. Desin­for­mar vol dir no infor­mar; quan es fa el foc els que el tenien ama­gat, no expli­ca­ven com el feien, així en un sec­tor deter­mi­nat tenies fac­tors selec­tius que t’aju­da­ven a créixer i també poder. La com­pe­ti­ti­vi­tat selec­tiva del pas­sat ens ha fet com­pe­ti­tius com espècie en el futur.

Abso­lu­ta­ment, la gent que diu que el que està pas­sant no ha pas­sat mai, diu una men­tida. El nos­tre cer­vell és el mateix, ha evo­lu­ci­o­nat, per tant hi ha algu­nes coses del subs­trat que sem­pre són igual d’huma­nes, som una evo­lució de la natu­ra­lesa.

El sis­tema capi­ta­lista no solu­ci­ona els pro­ble­mes que està gene­rant, està esgo­tat. I no perquè haguem estat capaços de tom­bar-lo, sinó perquè té tres-cents anys, és vell i no té cap pos­si­bi­li­tat de créixer d’acord amb el fun­ci­o­na­ment social, i qual­se­vol sis­tema que no solu­ci­ona els pro­ble­mes que genera acaba col·lap­sant. Marx, un dels pen­sa­dors que ha produït més trans­for­ma­ci­ons soci­als, ja ho va plan­te­jar, per això encara avui llui­ten con­tra les seves idees.

Els comu­nis­tes hem tin­gut errors molt grans, no hem fet prou autocrítica, però ara l’estem fent, no estem pur­gant pecats com diuen, sinó superant aquests errors. Un dels deu mana­ments que comen­tava abans és la indi­vi­du­a­li­tat col·lec­tiva. Un dels errors és que no escol­tem les per­so­nes, i és molt impor­tant escol­tar, sobre­tot quan tens qüesti­ons que tu no tens clar que puguis solu­ci­o­nar. Si ets un direc­tor d’un equip o un coor­di­na­dor, has d’escol­tar, és molt impor­tant. Després ja faràs el que con­vin­gui, però pri­mer cal escol­tar. Quan no escol­tem, la gent es torna indi­vi­du­a­lista. “Ningú m’escolta, millor estar amb mi mateix”, això és l’indi­vi­du­a­lisme. El que s’ha de forçar és la indi­vi­du­a­li­tat col·lec­tiva, cons­truir des de l’indi­vidu el que és comu­ni­tari. Hem fet estruc­tu­res soci­als, de les quals l’indi­vidu forma part, però una part mecànica. Hem tren­cat tota la ini­ci­a­tiva que hi pot haver en el pen­sa­ment social humà. El comu­nisme futur, com a inter­de­pendència social i solidària, es basa en el fet que la gent se senti escol­tada i sigui pro­ta­go­nista de la història col·lec­tiva.

Sí, i el pen­sa­ment crític. I si tot­hom actua de forma que per­meti els can­vis i les trans­for­ma­ci­ons sí que can­vies el món. És a dir, el món s’ha de can­viar a par­tir de les per­so­nes. I ara mateix si tot el món, amb les pos­si­bi­li­tats que hi ha de comu­ni­ca­ci­ons i tec­no­lo­gies, es posa a fer el mateix arreu, la trans­for­mació és pos­si­ble. Un exem­ple molt pròxim a nosal­tres; par­lant amb les clas­ses extrac­ti­ves del nos­tre país, de Cata­lu­nya i Espa­nya, no es cre­ien que poguéssim arri­bar on hem arri­bat, no es cre­ien que hi hau­ria una rebel·lió. Pen­sa­ven que podrien atu­rar-ho. Els deia: “Això no ho para­reu, això ho gua­nya­rem perquè és una con­vicció indi­vi­dual i una qüestió col·lec­tiva.” Els indi­vi­dus es refor­cen en les seves idees, les dels seus avis, en la llen­gua, en una volun­tat popu­lar? No, una estruc­tura social que té una volun­tat històrica, això és el que hi ha a Cata­lu­nya.

La intel·ligència no té res a veure amb la consciència, dos pilars de la huma­ni­tat. La intel·ligència és un procés d’asso­ci­ació d’idees i con­cep­tes que fan ope­ra­tiu el tre­ball. Es pot ser intel·ligent i una mala per­sona; igno­rant i una gran per­sona, i intel·ligent i una gran per­sona perquè té consciència. Inte­grar consciència i intel·ligència és molt com­pli­cat, i això és clau ara mateix. Què pot sal­var l’espècie? La intel·ligència arti­fi­cial. La IA ens per­metrà avor­tar la glo­ba­lit­zació i fer la pla­ne­tit­zació. Sense un big data, sense una capa­ci­tat d’inter­de­pendència molt gran, seria impos­si­ble man­te­nir els sis­te­mes energètics, col·labo­ra­tius.

N’estic con­vençut, però això serà bo. I que un meca­nisme ultra­humà que hem pro­vo­cat nosal­tres ens extingís, per tal que la nos­tra consciència, el nos­tre tre­ball man­tingués un equi­li­bri amb el pla­neta, seria el més lògic.

Nosal­tres hem forçat el sis­tema al límit i ara ja no hi ha res a fer, ara petarà, no es pot redreçar. Un cop hagi col·lap­sat, tots aquests ele­ments que ara dis­cu­tim són els que es podran posar en fun­ci­o­na­ment.

Segu­ra­ment. En l’aspecte poli­ti­co­mi­li­tar, la sor­tida a la Medi­terrània de la flota russa des de Cri­mea és un tema impor­tant, i l’OTAN con­ti­nua pres­si­o­nant el sis­tema de l’ex-Unió Soviètica per con­tro­lar els pols estratègics, sobre­tot l’expor­tació de gra El con­flicte s’ha d’enten­dre com una revo­lució antiim­pe­ri­a­lista, com va fer Lenin.

Estem en la ter­cera guerra mun­dial enco­berta. Això va començar pel con­trol de matèries pri­me­res, del petroli i les con­duc­ci­ons de gas, ja amb el con­flicte de l’Afga­nis­tan i després de l’Iraq. Ara ho veiem amb tot el que està pas­sant també al Sagel, a Mali, a Nigèria. Un cop aca­bats els con­flic­tes, Àfrica, que té molt poten­cial, expe­ri­men­tarà un crei­xe­ment, i en trenta o qua­ranta anys aga­farà el relleu de la Xina i serà un dels con­ti­nents més avançats.

Hi ha dos models, però pren molta força, segons un informe de Copen­ha­guen, també de Rússia, que amb l’atu­rada de la cir­cu­lació ter­mo­ha­lina (cor­rents oceàniques), la con­duc­ti­vi­tat de l’aigua gai­rebé ha des­a­pa­re­gut a les zones pròximes de l’hemis­feri nord i podria començar una nova gla­ci­ació, que segons tots els models, es pro­duirà en aquest segle, a par­tir del 2030.

En la nos­tra espècie i la de qual­se­vol ani­mal, la consciència s’ha desen­vo­lu­pat per sobre­viure. De la mateixa manera que la nos­tra consciència ens pot auto­des­truir, també ens pot gene­rar una tendència a trans­for­ma­ci­ons contínues per no fer-ho. En un futur podrem trans­for­mar-nos fins a aga­far un tipus d’adap­tació energètica no humana que vagi més enllà del prin­ci­pis de les for­ces natu­rals que conei­xem. I això dependrà molt de la intel·ligència arti­fi­cial gene­ra­tiva i cre­a­tiva.

Sí, al final d’aquest segle serem diver­sos, pot ser que hi hagi diver­ses espècies. Molts no vol­dran ser modi­fi­cats, per qüesti­ons con­ser­va­ci­o­nis­tes o reli­gi­o­ses, i encara que la religió ha estat una qüestió fona­men­tal per con­ver­tir-nos en humans, ara la seva des­a­pa­rició serà fona­men­tal per des­hu­ma­nit­zar-nos, perquè si volem sobre­viure ens hem de des­hu­ma­nit­zar. Ho explico en un lli­bre que encara no ha sor­tit.

De fet, ja venim de l’espai i ho farem, tal com vam sor­tir d’Àfrica. Si volem sobre­viure hem de con­que­rir l’espai. Perquè la vida pros­peri, el fac­tor fona­men­tal és la repro­ducció, i tro­bar un lloc per fer-ho és la base del nos­tre futur. La intel·ligència arti­fi­cial cre­a­tiva, la bio­me­di­cina i la bio­tec­no­lo­gia seran fona­men­tals. La con­questa del cos­mos no és farà amb vida en sus­pensió, sinó envi­ant pre­vida: ovo­cits i esperma con­ge­lats que unes màqui­nes s’encar­re­ga­ran de fer pros­pe­rar en algun pla­neta llunyà.