Radiografia dels acords
Els acords que han subscrit ERC i Junts amb el PSOE per garantir la investidura de Pedro Sánchez se centren sobretot en l’amnistia, però també inclouen altres temes rellevants, com ara el traspàs de Rodalies
SENSE COORDINACIÓ
Els dos partits independentistes han negociat en paral·lel, sense una coordinació aparent i mirant-seLes negociacions s’han perllongat durant setmanes, però el procés final s’ha accelerat, i en poc més d’una setmana, Pedro Sánchez ha aconseguit l’aval d’ERC i el de Junts per a la seva investidura. Les converses amb Junts s’han concentrat aquesta setmana a Brussel·les. A la capital europea s’hi va desplaçar el secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, que va començar escenificant una imatge inèdita amb el president Carles Puigdemont. També va anar-hi la plana major de Junts. Les converses, malgrat aquesta imatge inicial, s’han mantingut amb una discreció extrema i amb escasses filtracions.
De fet, el soroll més eixordador s’ha produït a Madrid, on l’extrema dreta ha tensat la corda des del carrer, amb manifestacions diàries a les seus del PSOE, amb la participació de Vox i la connivència d’alguns líders del PP. També s’ha deixat sentir alguna vella glòria del PSOE, com l’expresident Felipe González, que ha “exigit” la convocatòria d’eleccions. Malgrat tot, una vegada va defensar-la al comitè federal del PSOE i va rebre l’aval de la militància, el president espanyol en funcions va deixar molt clar que no hi havia marxa enrere. “No ens intimiden i seguirem endavant. Tindrem govern i governarem quatre anys més”, va assegurar durant una visita als treballadors de la seu del carrer Ferraz.
Els dos partits independentistes han negociat en paral·lel, sense una coordinació aparent. De fet, més aviat s’han mirat constantment de reüll, conscients que la partida no es jugava només amb el PSOE, sinó també per la disputa de l’espai sobiranista. Els republicans, que fa anys que mantenen ponts i un clima de confiança amb els socialistes, van ser els primers a comprometre’s amb la investidura de Sánchez, amb la qual cosa van fixar el llistó i, fins a cert punt, les regles de joc. Junts, per la seva banda, es va fer pregar uns dies més.
L’acord amb ERC
En el document acordat entre ERC i el PSOE es parteix d’una “avaluació positiva” de la primera fase de les negociacions, sobretot “a partir dels indults concedits el juny del 2021 als principals líders del procés independentista”. I s’assumeix el compromís d’obrir “una segona fase en el procés de diàleg, negociació i acord”. El tema que ha tingut més repercussió mediàtica i que ha provocat més soroll ha estat l’amnistia, però el document, de tretze pàgines, també inclou altres qüestions derivades del procés, si bé de forma molt genèrica. Una d’aquestes és la “taula de diàleg”, que en els darrers anys s’ha convertit en una bandera d’ERC per simbolitzar la seva aposta pel diàleg. En el cas del referèndum, el document fa referència a la necessitat “d’abordar el debat sobre la manera en què els acords als quals es pot arribar sobre el marc polític de Catalunya puguin ser referendats pel poble català”.
El document no és només un compromís de cara a la investidura de Pedro Sánchez. També es dona per segur que “les diputades i diputats d’ERC [...] en paral·lel al compliment dels compromisos adquirits en aquest acord, donaran estabilitat a la legislatura a través d’una negociació de bona fe i de la voluntat d’aprovar els principals objectius legislatius, especialment en l’àmbit pressupostari i relatiu als fons de recuperació de la Unió Europea”.
El pacte amb Junts
En el cas de Junts, el document expressa la voluntat de “contribuir a resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya” a canvi de “procurar la governabilitat” de l’actual legislatura estatal. Les dues formacions admeten que parteixen de “posicions divergents” i expliciten les seves propostes per avançar en la resolució del conflicte. La creació d’un mecanisme de verificació “internacional” i la celebració de reunions per negociar la resolució del conflicte i les limitacions de l’actual autogovern són altres elements destacats.
La negociació entre Junts i el PSOE s’ha centrat en l’ampliació del perímetre de l’amnistia i a incloure el lawfare, la persecució judicial que pateixen persones que han participat en el procés, però que es troben investigades a través de casos que no tenen res a veure amb l’organització i defensa de la consulta del 9-N i el referèndum de l’1-O. La decisió del jutge de l’Audiencia Nacional d’incloure, entre d’altres, Carles Puigdemont i Marta Rovira en una investigació per terrorisme pel cas Tsunami encara ha donat més arguments als negociadors de Junts sobre la necessitat de delimitar de manera molt clara la llei d’amnistia i evitar que la seva aplicació quedi en mans de la decisió dels jutges. En el document es defensa que l’amnistia abasti les mobilitzacions de l’última dècada i abordi també “situacions de lawfare”. També s’assumeix el compromís d’abordar altres temes com l’autodeterminació o el finançament, en cadascun dels quals es fixa el punt de partença de cadascuna de les parts.
LA INCLUSIÓ DEL ‘LAWFARE’
El perímetre de la futura llei d’amnistia ha estat el principal punt de discrepància entre Junts i el PSOE. El partit de Carles Puigdemont considera que l’independentisme és víctima d’un lawfare i reclamava que la nova llei els protegís. En el document signat es deixa constància que l’amnistia “ha d’incloure tant els responsables com els ciutadans que, abans i després de la consulta del 2014 i el referèndum del 2017, han estat objecte de decisions o processos judicials vinculats a aquests esdeveniments”. I es refereix al lawfare d’aquesta manera: “Les conclusions de les comissions d’investigació que es constituiran en la propera legislatura es tindran en compte en l’aplicació de la llei d’amnistia en la mesura que se’n puguin derivar situacions compreses en el concepte de lawfare o judicialització de la política [...].”