El dossier

JOAN CARLES SALMERÓN I FERNÁNDEZ

DIRECTOR DE TERMINUS. CENTRE D’ESTUDIS DEL TRANSPORT

“Pel que fa a Rodalies, crec que és un bon acord”

El director del Centre d’Estudis del Transport analitza amb detall el traspàs de Rodalies acordat entre ERC i el PSOE i defensa que cal mantenir el ritme d’inversions

REIVINDICACIÓ HISTÒRICA
“L’acord sobre el traspàs de Rodalies va en la línia de satisfer una reivindicació catalana de fa moltes dècades”
TRASPÀS FINANCER
“Si no hi ha un bon traspàs financer al darrere, serà molt complicat avançar en l’acord entre ERC i el PSOE per al traspàs de Rodalies”
En un pri­mer moment, quan es va donar a conèixer l’acord entre ERC i el PSOE, es par­lava d’un “traspàs inte­gral”, una rei­vin­di­cació tra­di­ci­o­nal del govern de la Gene­ra­li­tat. El model de gestió acor­dat va en aquesta línia o no té res a veure?
L’acord va en la línia de satis­fer una rei­vin­di­cació cata­lana de fa mol­tes dècades perquè, a més, els dos par­tits han aca­bat tro­bant la manera de fer-ho pos­si­ble. Després de mol­tes dis­cus­si­ons, després de dema­nar un traspàs directe que hau­ria estat molt com­pli­cat des d’un punt de vista legis­la­tiu, s’ha tro­bat una fórmula lògica. També hem de tenir en compte un fac­tor molt impor­tant quan par­lem de trans­port fer­ro­vi­ari a tot Europa, i és que des del 2005 està total­ment divi­dit el que és la infra­es­truc­tura de l’ope­ració. Quan hi ha una falla, molta gent exclama: “Que mala­ment va la Renfe!”, però aquesta frase és incor­recta, perquè la part més impor­tant quan par­lem de trens a Cata­lu­nya és la que con­trola Adif, que és el pro­pi­e­tari, el titu­lar i qui manté totes les infra­es­truc­tu­res i totes les vies. Fent un paral·lelisme amb la car­re­tera, Renfe només és l’auto­car que hi cir­cula. El pro­pi­e­tari de les car­re­te­res, en aquest cas les vies, és l’Estat a través d’un ges­tor que es diu Adif. Per tant, quan dema­nem tras­pas­sos a Cata­lu­nya hem de dife­ren­ciar les dues coses, perquè és molt difícil fer un traspàs d’infra­es­truc­tu­res i, en canvi, és rela­ti­va­ment fàcil fer-lo de l’ope­ració. I sem­bla que en aquest acord entre els dos par­tits polítics s’ha avançat molt en aquesta direcció: d’una banda, tras­pas­sar ínte­gra­ment les ope­ra­ci­ons (per això en diuen “inte­gral”) i també amb l’afe­git que volen tras­pas­sar una part de la infra­es­truc­tura, que això ja serà més com­pli­cat.
Res­se­guim alguns temes fona­men­tals. Com queda la titu­la­ri­tat de la infra­es­truc­tura?
En aquest cas, és molt com­pli­cat. Segons el que diu l’acord, en un pri­mer moment, es tras­pas­sa­ran totes les línies que no afec­tin més d’una comu­ni­tat autònoma. Després, el mateix acord diu que es bus­ca­ran fórmu­les, com ara can­viar-ne la deno­mi­nació, per poder tras­pas­sar altres línies en el futur.
Al docu­ment s’esmen­ten tres línies. Què passa amb la resta? No s’hi podien incloure per un tema legal o ha estat una decisió política?
El que han anat a bus­car, en un pri­mer moment, són les línies més fàcils. L’arti­cle 149 de la Cons­ti­tució diu que l’Estat té com­petències exclu­si­ves en matèria de “fer­ro­car­rils i trans­ports ter­res­tres que trans­cor­rin pel ter­ri­tori de més d’una comu­ni­tat autònoma”. En l’acord no només han inclòs les línies que no afec­ten més d’una comu­ni­tat autònoma, sinó també altres línies en el sen­tit que sí que cir­cu­len ínte­gra­ment per Cata­lu­nya però que tenen dife­rents trànsits de viat­gers i mer­ca­de­ries o que estan afec­ta­des pel cor­re­dor medi­ter­rani; per tant, que siguin molt com­pli­ca­des quant a explo­tació. Aquests dar­rers dies, la con­se­llera Ester Cape­lla ja ha par­lat d’una segona fase en el cas d’algu­nes línies que trans­por­ten mer­ca­de­ries.
Al text tam­poc hi ha un calen­dari precís ni la xifra de diners que l’Estat hau­ria de tras­pas­sar a la Gene­ra­li­tat, sinó con­cep­tes que s’han de cobrir. Era impos­si­ble ser més con­cret en aquest tema?
L’acord no és prou explícit pel que fa a dates, però no és el pri­mer pacte polític que veiem que no té dates. En l’apar­tat de diners és una mica més explícit. No vull jus­ti­fi­car-ho, però hem de tenir en compte que s’està obrint un esce­nari nou, en el qual poden sor­gir alguns pro­ble­mes tècnics i legals, i suposo que s’han vol­gut curar en salut. Fa temps que s’estan inten­tant fer coses sem­blants al País Basc i han tin­gut un munt de com­pli­ca­ci­ons i endar­re­ri­ments.
Un altre tema com­plex és el del per­so­nal. De fet, els tre­ba­lla­dors de Renfe i Adif ja han anun­ciat cinc dies de vaga con­tra el traspàs per als dies 24 i 30 de novem­bre i 1, 4 i 5 de desem­bre, tots labo­ra­bles...
Avui dia, Renfe és una soci­e­tat anònima de capi­tal públic que, a més, està pri­va­tit­zant tota la part de mer­ca­de­ries i que ara farà un procés en teo­ria més sen­zill del per­so­nal de trans­port de pas­sat­ges, que pas­sarà a una empresa que encara estarà con­tro­lada en un 50% pel seu mateix ori­gen: Renfe Ope­ra­dora SA.
La libe­ra­lit­zació euro­pea obliga a treure a con­curs el ser­vei. En mans de qui pot aca­bar real­ment?
Si es com­pleix l’acord, en els pro­pers anys tin­drem una nova empresa ano­me­nada Roda­lies Cata­lu­nya; una empresa mixta Gene­ra­li­tat - Estat o Gene­ra­li­tat - Renfe, en certa manera. La legis­lació euro­pea obliga, en els pro­pers anys, a treure a con­curs tots els ser­veis com el de roda­lies. Ales­ho­res ja farà alguns anys que estarà fun­ci­o­nant aquesta nova empresa mixta. A França, Itàlia o Ale­ma­nya, aquests ser­veis ja són pro­pi­e­tat de la regió, i en molts casos ja han sor­tit a con­curs fa alguns anys. Quan surti a con­curs, cal tenir en compte dues coses impor­tants: en pri­mer lloc, qui ges­ti­o­narà el con­curs i, en segon lloc, quina empresa serà la gua­nya­dora d’aquest con­curs. A diferència de la resta d’Europa, aquí hi ha un ample de via dife­rent i és molt difícil que vin­guin empre­ses de fora a fer una gran oferta per por­tar els trans­ports de Cata­lu­nya. Renfe ja té tots els trens pre­pa­rats i és molt difícil que tin­gui com­petència per part d’altres empre­ses.
Creu que al docu­ment sig­nat hi ha massa temes sense resol­dre? Era pos­si­ble més con­creció? Ha estat un tema de difi­cul­tat tècnica, de pres­ses o bé un escull polític?
Al docu­ment hi fal­ten con­cre­ci­ons, és cert, i crec que és, sobre­tot, per un tema de difi­cul­tat política. I no només de difi­cul­tat per expres­sar cap a on va aquest acord, sinó també de les incer­te­ses amb què ens tro­ba­rem. En ter­mes gene­rals, crec que és un bon acord, però igual que ha pas­sat al País Basc, sor­ti­ran con­tra­temps; per això em sem­bla bé que s’assu­meixi la idea d’un traspàs gra­dual, per curar-se en salut.
I quins són els prin­ci­pals obs­ta­cles que pot haver-hi, en l’aspecte tècnic i legal?
Si pre­nem com a refe­rent el que ha pas­sat al País Basc, allà s’han tro­bat que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal ha tom­bat el traspàs de peti­tes línies de mer­ca­de­ries.
Els usu­a­ris nota­ran una millora a curt ter­mini? A par­tir de quan? En tot cas, serà de resul­tes del man­te­ni­ment del ritme d’inver­si­ons actual o del pacte?
És molt impor­tant espe­ci­fi­car que tant pel que fa a infra­es­truc­tu­res, que és el més impor­tant a recla­mar, com a ope­ra­ci­ons, a Cata­lu­nya hem patit més de tres dècades d’una manca bru­tal d’inversió i de reno­vació dels trens i ins­tal·laci­ons. Des de fa dos o tres anys, la dinàmica ha can­viat de forma subs­tan­cial. L’acord de traspàs hi pot aju­dar, però és molt impor­tant garan­tir que aques­tes inver­si­ons no s’atu­ra­ran. Mari­ano Rajoy va pro­me­tre la famosa “pluja de mili­ons”, o al seu moment la minis­tra Mag­da­lena Álva­rez, però es van incom­plir. És molt impor­tant que ara que s’han començat a fer inver­si­ons amb cri­te­ris molt tècnics i poc polítics, no hi hagi can­vis o fac­tors que facin que aques­tes inver­si­ons s’atu­rin o es fre­nin. En llocs com Girona hi havia unes infra­es­truc­tu­res des­as­tro­ses i s’hi ha començat a inver­tir. La gent ha començat a veure obres dar­re­ra­ment, però abans d’això hi ha un procés admi­nis­tra­tiu molt llarg. Si tot això s’aturés, el sis­tema fer­ro­vi­ari encara es degra­da­ria molt més, i estem en un moment en què cal aug­men­tar al màxim pos­si­ble el nom­bre de la gent que uti­litza el trans­port fer­ro­vi­ari. I això només s’acon­se­gueix a par­tir d’un ser­vei de qua­li­tat, no amb con­tra­temps com els que s’han vis­cut en els dar­rers anys. Al meu enten­dre, si les inver­si­ons que s’estan fent no s’atu­ren, en tres o qua­tre anys els usu­a­ris i usuàries nota­ran grans can­vis. Arri­ba­ran trens nous, les vies seran noves en molts llocs, hi ha tra­jec­tes com la R3 de Vic que tin­dran doble via.
Aquest nou model de gestió per­metrà també ampliar la xarxa fer­roviària?
A tot Europa s’ha demos­trat que aquest tipus de ser­veis i inver­si­ons fun­ci­o­nen molt millor quan es fan des del ter­ri­tori. I no és només per una qüestió política, sinó sobre­tot d’eficiència; perquè es veuen i es reac­ci­ona millor a les man­can­ces des de la pro­xi­mi­tat. En tot cas, cal remar­car que l’acord entre ERC i el PSOE sobre Roda­lies està con­di­ci­o­nat al finançament. Si no hi ha un traspàs finan­cer al dar­rere, serà molt com­pli­cat avançar en l’acord. Una de les coses posi­ti­ves de l’acord és que dona per molt vàlid el pla de Roda­lies, fet molt impor­tant perquè es tracta d’un docu­ment molt tècnic i molt poc polític. Espe­ci­fica molt les inver­si­ons per acon­se­guir una xarxa fia­ble i un bon ser­vei.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor