“Pel que fa a Rodalies, crec que és un bon acord”

L’acord va en la línia de satis­fer una rei­vin­di­cació cata­lana de fa mol­tes dècades perquè, a més, els dos par­tits han aca­bat tro­bant la manera de fer-ho pos­si­ble. Després de mol­tes dis­cus­si­ons, després de dema­nar un traspàs directe que hau­ria estat molt com­pli­cat des d’un punt de vista legis­la­tiu, s’ha tro­bat una fórmula lògica. També hem de tenir en compte un fac­tor molt impor­tant quan par­lem de trans­port fer­ro­vi­ari a tot Europa, i és que des del 2005 està total­ment divi­dit el que és la infra­es­truc­tura de l’ope­ració. Quan hi ha una falla, molta gent exclama: “Que mala­ment va la Renfe!”, però aquesta frase és incor­recta, perquè la part més impor­tant quan par­lem de trens a Cata­lu­nya és la que con­trola Adif, que és el pro­pi­e­tari, el titu­lar i qui manté totes les infra­es­truc­tu­res i totes les vies. Fent un paral·lelisme amb la car­re­tera, Renfe només és l’auto­car que hi cir­cula. El pro­pi­e­tari de les car­re­te­res, en aquest cas les vies, és l’Estat a través d’un ges­tor que es diu Adif. Per tant, quan dema­nem tras­pas­sos a Cata­lu­nya hem de dife­ren­ciar les dues coses, perquè és molt difícil fer un traspàs d’infra­es­truc­tu­res i, en canvi, és rela­ti­va­ment fàcil fer-lo de l’ope­ració. I sem­bla que en aquest acord entre els dos par­tits polítics s’ha avançat molt en aquesta direcció: d’una banda, tras­pas­sar ínte­gra­ment les ope­ra­ci­ons (per això en diuen “inte­gral”) i també amb l’afe­git que volen tras­pas­sar una part de la infra­es­truc­tura, que això ja serà més com­pli­cat.

En aquest cas, és molt com­pli­cat. Segons el que diu l’acord, en un pri­mer moment, es tras­pas­sa­ran totes les línies que no afec­tin més d’una comu­ni­tat autònoma. Després, el mateix acord diu que es bus­ca­ran fórmu­les, com ara can­viar-ne la deno­mi­nació, per poder tras­pas­sar altres línies en el futur.

El que han anat a bus­car, en un pri­mer moment, són les línies més fàcils. L’arti­cle 149 de la Cons­ti­tució diu que l’Estat té com­petències exclu­si­ves en matèria de “fer­ro­car­rils i trans­ports ter­res­tres que trans­cor­rin pel ter­ri­tori de més d’una comu­ni­tat autònoma”. En l’acord no només han inclòs les línies que no afec­ten més d’una comu­ni­tat autònoma, sinó també altres línies en el sen­tit que sí que cir­cu­len ínte­gra­ment per Cata­lu­nya però que tenen dife­rents trànsits de viat­gers i mer­ca­de­ries o que estan afec­ta­des pel cor­re­dor medi­ter­rani; per tant, que siguin molt com­pli­ca­des quant a explo­tació. Aquests dar­rers dies, la con­se­llera Ester Cape­lla ja ha par­lat d’una segona fase en el cas d’algu­nes línies que trans­por­ten mer­ca­de­ries.

L’acord no és prou explícit pel que fa a dates, però no és el pri­mer pacte polític que veiem que no té dates. En l’apar­tat de diners és una mica més explícit. No vull jus­ti­fi­car-ho, però hem de tenir en compte que s’està obrint un esce­nari nou, en el qual poden sor­gir alguns pro­ble­mes tècnics i legals, i suposo que s’han vol­gut curar en salut. Fa temps que s’estan inten­tant fer coses sem­blants al País Basc i han tin­gut un munt de com­pli­ca­ci­ons i endar­re­ri­ments.

Avui dia, Renfe és una soci­e­tat anònima de capi­tal públic que, a més, està pri­va­tit­zant tota la part de mer­ca­de­ries i que ara farà un procés en teo­ria més sen­zill del per­so­nal de trans­port de pas­sat­ges, que pas­sarà a una empresa que encara estarà con­tro­lada en un 50% pel seu mateix ori­gen: Renfe Ope­ra­dora SA.

Si es com­pleix l’acord, en els pro­pers anys tin­drem una nova empresa ano­me­nada Roda­lies Cata­lu­nya; una empresa mixta Gene­ra­li­tat - Estat o Gene­ra­li­tat - Renfe, en certa manera. La legis­lació euro­pea obliga, en els pro­pers anys, a treure a con­curs tots els ser­veis com el de roda­lies. Ales­ho­res ja farà alguns anys que estarà fun­ci­o­nant aquesta nova empresa mixta. A França, Itàlia o Ale­ma­nya, aquests ser­veis ja són pro­pi­e­tat de la regió, i en molts casos ja han sor­tit a con­curs fa alguns anys. Quan surti a con­curs, cal tenir en compte dues coses impor­tants: en pri­mer lloc, qui ges­ti­o­narà el con­curs i, en segon lloc, quina empresa serà la gua­nya­dora d’aquest con­curs. A diferència de la resta d’Europa, aquí hi ha un ample de via dife­rent i és molt difícil que vin­guin empre­ses de fora a fer una gran oferta per por­tar els trans­ports de Cata­lu­nya. Renfe ja té tots els trens pre­pa­rats i és molt difícil que tin­gui com­petència per part d’altres empre­ses.

Al docu­ment hi fal­ten con­cre­ci­ons, és cert, i crec que és, sobre­tot, per un tema de difi­cul­tat política. I no només de difi­cul­tat per expres­sar cap a on va aquest acord, sinó també de les incer­te­ses amb què ens tro­ba­rem. En ter­mes gene­rals, crec que és un bon acord, però igual que ha pas­sat al País Basc, sor­ti­ran con­tra­temps; per això em sem­bla bé que s’assu­meixi la idea d’un traspàs gra­dual, per curar-se en salut.

Si pre­nem com a refe­rent el que ha pas­sat al País Basc, allà s’han tro­bat que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal ha tom­bat el traspàs de peti­tes línies de mer­ca­de­ries.

És molt impor­tant espe­ci­fi­car que tant pel que fa a infra­es­truc­tu­res, que és el més impor­tant a recla­mar, com a ope­ra­ci­ons, a Cata­lu­nya hem patit més de tres dècades d’una manca bru­tal d’inversió i de reno­vació dels trens i ins­tal·laci­ons. Des de fa dos o tres anys, la dinàmica ha can­viat de forma subs­tan­cial. L’acord de traspàs hi pot aju­dar, però és molt impor­tant garan­tir que aques­tes inver­si­ons no s’atu­ra­ran. Mari­ano Rajoy va pro­me­tre la famosa “pluja de mili­ons”, o al seu moment la minis­tra Mag­da­lena Álva­rez, però es van incom­plir. És molt impor­tant que ara que s’han començat a fer inver­si­ons amb cri­te­ris molt tècnics i poc polítics, no hi hagi can­vis o fac­tors que facin que aques­tes inver­si­ons s’atu­rin o es fre­nin. En llocs com Girona hi havia unes infra­es­truc­tu­res des­as­tro­ses i s’hi ha començat a inver­tir. La gent ha començat a veure obres dar­re­ra­ment, però abans d’això hi ha un procés admi­nis­tra­tiu molt llarg. Si tot això s’aturés, el sis­tema fer­ro­vi­ari encara es degra­da­ria molt més, i estem en un moment en què cal aug­men­tar al màxim pos­si­ble el nom­bre de la gent que uti­litza el trans­port fer­ro­vi­ari. I això només s’acon­se­gueix a par­tir d’un ser­vei de qua­li­tat, no amb con­tra­temps com els que s’han vis­cut en els dar­rers anys. Al meu enten­dre, si les inver­si­ons que s’estan fent no s’atu­ren, en tres o qua­tre anys els usu­a­ris i usuàries nota­ran grans can­vis. Arri­ba­ran trens nous, les vies seran noves en molts llocs, hi ha tra­jec­tes com la R3 de Vic que tin­dran doble via.

A tot Europa s’ha demos­trat que aquest tipus de ser­veis i inver­si­ons fun­ci­o­nen molt millor quan es fan des del ter­ri­tori. I no és només per una qüestió política, sinó sobre­tot d’eficiència; perquè es veuen i es reac­ci­ona millor a les man­can­ces des de la pro­xi­mi­tat. En tot cas, cal remar­car que l’acord entre ERC i el PSOE sobre Roda­lies està con­di­ci­o­nat al finançament. Si no hi ha un traspàs finan­cer al dar­rere, serà molt com­pli­cat avançar en l’acord. Una de les coses posi­ti­ves de l’acord és que dona per molt vàlid el pla de Roda­lies, fet molt impor­tant perquè es tracta d’un docu­ment molt tècnic i molt poc polític. Espe­ci­fica molt les inver­si­ons per acon­se­guir una xarxa fia­ble i un bon ser­vei.