“Pel que fa al finançament, és un dels pitjors acords que s’han signat”

No, al meu enten­dre aquest objec­tiu no s’acon­se­gueix. L’acord no incor­pora cap com­promís res­pecte al finançament autonòmic.

Ho valoro molt nega­ti­va­ment. No només no hi ha cap com­promís con­cret res­pecte a la reforma del sis­tema de finançament, sinó que fins i tot el diagnòstic dels pro­ble­mes actu­als de finançament amaga la injustícia que es pateix des de Cata­lu­nya. Ja no només perquè ni s’esmenta que exis­teixi un dèficit fis­cal del 8% del PIB de Cata­lu­nya i de més de 21.000 mili­ons d’euros anu­als, sinó que quan es valora el resul­tat del sis­tema de finançament actual ni tan sols es reco­neix que no es com­pleix el prin­cipi d’ordi­na­li­tat que esta­blia l’Esta­tut i s’arriba fins i tot a ama­gar que en finançament per capita que­dem per sota de la mit­jana de les comu­ni­tats autònomes. Es diu tex­tu­al­ment que ens situem en l’entorn de la mit­jana de finançament per habi­tant, quan, de fet hem, estat lleu­ge­ra­ment per sota des que es va apro­var la llei orgànica del finançament de les comu­ni­tats autònomes (LOFCA) l’any 2009. Vull recor­dar que el prin­cipi d’ordi­na­li­tat, mal­grat la vague­tat amb què que­dava defi­nit a l’Esta­tut, sem­pre s’havia inter­pre­tat de la manera següent: si Cata­lu­nya és la ter­cera comu­ni­tat en recap­tació per capita de tri­buts cedits par­ci­al­ment i total­ment, ha de man­te­nir aquest lloc en els recur­sos per capita que s’obte­nen del finançament autonòmic després de l’ani­ve­lla­ment. En l’acord es diu que Cata­lu­nya es la ter­cera i que després de l’ani­ve­lla­ment queda “a l’entorn de la mit­jana de les comu­ni­tats autònomes”, però ni esmenta el prin­cipi d’ordi­na­li­tat ni el fet que que­dem els desens o onzens després de l’ani­ve­lla­ment.

En l’apar­tat del diàleg sobre el finançament es diu que la comissió bila­te­ral Estat - Gene­ra­li­tat ana­lit­zarà com asse­gu­rar el com­pli­ment dels com­pro­mi­sos d’inversió inclo­sos a l’Esta­tut d’Auto­no­mia de Cata­lu­nya. Vull recor­dar que la dis­po­sició addi­ci­o­nal ter­cera de l’Esta­tut que esta­blia un com­promís d’inver­tir d’acord amb el pes del PIB de Cata­lu­nya res­pecte al PIB espa­nyol era d’apli­cació durant set anys, del 2007 al 2013. Fa deu anys que va cadu­car, a banda que la sentència del TC sobre l’Esta­tut la va dei­xar a la bona volun­tat del govern espa­nyol de torn, perquè va dic­tar que no era vin­cu­lant per a l’Estat. En qual­se­vol cas, d’aquells set anys de vigència de la dis­po­sició que­da­ven pen­dents de cobrar 3.800 mili­ons d’euros, i el 2022 es va acor­dar que l’Estat paga­ria al llarg del 2022, el 2023 i el 2024 els 759 mili­ons d’euros pen­dents del 2008 exclu­si­va­ment. Des­comp­tats aquests encara en que­den 3.000 de pen­dents, i l’acord entre ERC i el PSOE no dona cap xifra ni incor­pora cap com­promís con­cret res­pecte a aquest deute. De cara al futur, en l’acord es diu que l’admi­nis­tració gene­ral de l’Estat assu­meix el com­promís que la pro­porció de la inversió pro­gra­mada a Cata­lu­nya s’ajusti al pes del PIB nomi­nal. Ara bé, difícil­ment es pot creure que aquest com­promís es com­pleixi quan encara no s’han pagat els deu­tes pas­sats, i quan el com­promís és en relació amb la inversió pro­gra­mada (no l’exe­cu­tada). Val a dir que res­pecte al pro­blema d’infra­e­xe­cució, l’únic com­promís és el de per­me­tre que les noves inver­si­ons per a Cata­lu­nya que no siguin crítiques per infra­es­truc­tu­res d’interès gene­ral siguin mate­ri­a­lit­za­des per la Gene­ra­li­tat. Aquest com­promís ja estava pac­tat per apro­var els pres­su­pos­tos gene­rals de l’Estat d’aquest any. Per tant, no és nou, i no afecta les grans inver­si­ons en infra­es­truc­tu­res que són totes d’interès gene­ral.

En beques, l’acord és de 2 mili­ons d’euros anu­als. Una xifra ridícula i que fa una mica de ver­go­nya que s’incor­pori a un acord de l’enver­ga­dura d’una inves­ti­dura. Pel que fa als Mos­sos d’Esqua­dra, el com­promís només és el de finançar, d’acord amb el mateix sis­tema de mòduls actual, l’incre­ment d’efec­tius. No incor­pora cap xifra econòmica. En ser­veis peni­ten­ci­a­ris, no hi ha cap com­promís con­cret, i només diu que es con­vo­carà la comissió cor­res­po­nent per ava­luar l’impacte de les noves nor­ma­ti­ves esta­tals. I final­ment, l’única xifra mínima­ment des­ta­ca­ble és la dels 150 mili­ons d’euros anu­als per a pro­jec­tes estratègics de recerca.

En pri­mer lloc, cal recor­dar que FLA va ser un ins­tru­ment per­vers creat per l’Estat per res­ca­tar les comu­ni­tats autònomes durant la crisi econòmica ini­ci­ada el 2008, quan en paral·lel les asfi­xi­ava econòmica­ment, i en par­ti­cu­lar les més infra­fi­nançades i amb dèficits fis­cals més ele­vats com eren les dels Països Cata­lans. Els diners del FLA no eren un ingrés addi­ci­o­nal per a la Gene­ra­li­tat, eren un deute que en el balanç com­puta com un deute. I tot ple­gat és doble­ment per­vers, perquè la Gene­ra­li­tat paga interes­sos per un préstec que li fa algú que té els diners dels impos­tos pagats pels ciu­ta­dans de Cata­lu­nya. Ja fa anys que s’hau­ria d’haver con­do­nat el Fons de Liqui­di­tat Autonòmica; de fet, l’AIREF ho ha estat recla­mant. No té efec­tes per a l’endeu­ta­ment de l’Estat espa­nyol, perquè les comu­ni­tats autònomes també són Estat i el seu deute com­puta en el deute de l’Estat a efec­tes dels reque­ri­ments del Banc Cen­tral Euro­peu i la Unió Euro­pea. En tot cas, només es con­dona el 20% del FLA. El govern de la Gene­ra­li­tat s’estal­viarà uns 310 mili­ons d’euros anu­als en interes­sos, i els ciu­ta­dans de Cata­lu­nya, la mei­tat (uns 160 mili­ons d’euros) perquè hau­ran de pagar via impos­tos el 20% del FLA de totes les comu­ni­tats autònomes que ara assu­meix l’Estat.

En rea­li­tat, no hi ha cap acord. Junts afirma que defen­sarà una clàusula de sin­gu­la­ri­tat a la llei orgànica del finançament de les comu­ni­tats autònomes (LOFCA) per recep­tar tots els impos­tos, i el PSOE repe­teix allò a què ja s’ha com­promès amb ERC: garan­tir l’auto­no­mia finan­cera i l’accés al mer­cat de Cata­lu­nya, així com un diàleg sin­gu­lar sobre l’impacte de l’actual model de finançament. Els dos acords, el d’ERC i el de Junts, impli­quen un retorn a les nego­ci­a­ci­ons auto­no­mis­tes.