Els temples del llibre

Jorge Luis Bor­ges va dei­xar escrit: “Sem­pre vaig ima­gi­nar que el paradís seria algun tipus de bibli­o­teca.” El poeta con­ce­bia el paradís com un racó de pau, en què la fruïció dels lli­bres, l’har­mo­nia de l’espai i el silenci de l’ambi­ent fos­sin capaços de tras­lla­dar-te a una altra dimensió. El nos­tre país és ple de para­di­sos com els que ima­gi­nava Bor­ges, com ara la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya, en què resulta fàcil per­dre la noció del temps enmig de les seves immen­ses sales gòtiques; o la Bibli­o­teca Arús, un cen­tre de memòria i cul­tura obrera que va dei­xar com a lle­gat el peri­o­dista i dra­ma­turg Ros­send Arús; o la dedi­cada a Gabriel García Márquez, recent­ment reco­ne­guda com la millor bibli­o­teca pública del món. Es tracta d’equi­pa­ments que, en els dar­rers anys, han fet un salt extra­or­di­nari, amb un ven­tall de ser­veis que van molt més enllà de la pre­ser­vació i la difusió del lli­bre. Les bibli­o­te­ques públi­ques s’han estès de forma sig­ni­fi­ca­tiva i avui arri­ben a gai­rebé tots els racons del país. Però també n’hi ha algu­nes de titu­la­ri­tat pri­vada, menys cone­gu­des i menys acces­si­bles per al lec­tor; però que tenen una llarga (i sovint con­vulsa) història lli­gada a la lluita per pre­ser­var el patri­moni bibli­ogràfic i que con­ser­ven alguns exem­plars o col·lec­ci­ons d’un valor incal­cu­la­ble.

Aquests tem­ples del lli­bre han estat bas­tits amb l’esforç d’algu­nes enti­tats, com ara el Cen­tre de Lec­tura de Reus (1859) i l’Ate­neu Bar­ce­lonès (1872); i s’han con­ver­tit en equi­pa­ments de referència, amb una vocació de ser­vei públic innata. D’altres for­men part de l’apor­tació de l’Església a la cul­tura del país, com ara la Bibli­o­teca de Mont­ser­rat i la del Semi­nari de Tar­ra­gona. I algu­nes són el lle­gat d’alguns col·lec­ci­o­nis­tes emi­nents, com ara la del Cas­tell de Pera­lada, que es va con­ver­tir en el pro­jecte de vida de Miquel Mateu, que no només va dei­xar un con­junt arqui­tectònic excep­ci­o­nal, sinó també una bibli­o­teca de referència, amb la col·lecció cer­van­tina més impor­tant del món. També val la pena des­ta­car la Bibli­o­teca del Col·legi d’Advo­cats, amb gai­rebé dos segles d’història i que s’ha con­ver­tit en un punt de referència mun­dial sobre temàtica jurídica. En aquests equi­pa­ments no només cal posar en relleu les seves col·lec­ci­ons, sinó també la con­cepció de l’edi­fici, amb espais com ara la Bibli­o­teca de l’Ate­neu Bar­ce­lonès, en què resulta difícil no que­dar-se emba­da­lit amb la inter­venció que va fer-hi l’arqui­tecte moder­nista Josep Maria Jujol.

Alguns d’aquests tem­ples han estat pro­fa­nats en algu­nes oca­si­ons, vícti­mes de la into­lerància i el fana­tisme. En el cas de l’Ate­neu Bar­ce­lonès, per exem­ple, la bibli­o­teca va ser pur­gada el 1939, arran de la victòria fran­quista; i més de 15.000 volums van ser allu­nyats del públic durant qua­tre dècades. El Cen­tre de Lec­tura de Reus, per la seva banda, es va man­te­nir clau­su­rat durant alguns anys, fins que el 1948 la pressió de la gent va forçar-ne la reo­ber­tura. La Bibli­o­teca de Mont­ser­rat, d’altra banda, va acon­se­guir sal­var el seu patri­moni bibli­ogràfic durant la Guerra Civil, en bona part gràcies a la ràpida inter­venció de la con­se­lle­ria de Cul­tura de la Gene­ra­li­tat, diri­gida pel con­se­ller Ven­tura Gas­sol. La Bibli­o­teca del Col·legi d’Advo­cats, final­ment, va acon­se­guir superar la febre revo­lu­cionària; en bona part perquè els advo­cats cobrien un ampli ven­tall ideològic. La poli­cia fran­quista no va arri­bar a entrar-hi mai, la qual cosa fins i tot va per­me­tre que es con­vertís en un cen­tre de reu­ni­ons de la clan­des­ti­ni­tat.

En aquest repor­tatge us con­vi­dem a visi­tar sis d’aques­tes bibli­o­te­ques i a conèixer els seus tre­sors més valu­o­sos a través de les seves bibli­o­tecàries i bibli­o­te­ca­ris, les veri­ta­bles ànimes d’aquests para­di­sos que ima­gi­nava el poeta argentí. Us con­vi­dem a visi­tar els tem­ples del lli­bre.