Els temples del llibre

Jorge Luis Borges va deixar escrit: “Sempre vaig imaginar que el paradís seria algun tipus de biblioteca.” El poeta concebia el paradís com un racó de pau, en què la fruïció dels llibres, l’harmonia de l’espai i el silenci de l’ambient fossin capaços de traslladar-te a una altra dimensió. El nostre país és ple de paradisos com els que imaginava Borges, com ara la Biblioteca de Catalunya, en què resulta fàcil perdre la noció del temps enmig de les seves immenses sales gòtiques; o la Biblioteca Arús, un centre de memòria i cultura obrera que va deixar com a llegat el periodista i dramaturg Rossend Arús; o la dedicada a Gabriel García Márquez, recentment reconeguda com la millor biblioteca pública del món. Es tracta d’equipaments que, en els darrers anys, han fet un salt extraordinari, amb un ventall de serveis que van molt més enllà de la preservació i la difusió del llibre. Les biblioteques públiques s’han estès de forma significativa i avui arriben a gairebé tots els racons del país. Però també n’hi ha algunes de titularitat privada, menys conegudes i menys accessibles per al lector; però que tenen una llarga (i sovint convulsa) història lligada a la lluita per preservar el patrimoni bibliogràfic i que conserven alguns exemplars o col·leccions d’un valor incalculable.

Aquests temples del llibre han estat bastits amb l’esforç d’algunes entitats, com ara el Centre de Lectura de Reus (1859) i l’Ateneu Barcelonès (1872); i s’han convertit en equipaments de referència, amb una vocació de servei públic innata. D’altres formen part de l’aportació de l’Església a la cultura del país, com ara la Biblioteca de Montserrat i la del Seminari de Tarragona. I algunes són el llegat d’alguns col·leccionistes eminents, com ara la del Castell de Peralada, que es va convertir en el projecte de vida de Miquel Mateu, que no només va deixar un conjunt arquitectònic excepcional, sinó també una biblioteca de referència, amb la col·lecció cervantina més important del món. També val la pena destacar la Biblioteca del Col·legi d’Advocats, amb gairebé dos segles d’història i que s’ha convertit en un punt de referència mundial sobre temàtica jurídica. En aquests equipaments no només cal posar en relleu les seves col·leccions, sinó també la concepció de l’edifici, amb espais com ara la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès, en què resulta difícil no quedar-se embadalit amb la intervenció que va fer-hi l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol.

Alguns d’aquests temples han estat profanats en algunes ocasions, víctimes de la intolerància i el fanatisme. En el cas de l’Ateneu Barcelonès, per exemple, la biblioteca va ser purgada el 1939, arran de la victòria franquista; i més de 15.000 volums van ser allunyats del públic durant quatre dècades. El Centre de Lectura de Reus, per la seva banda, es va mantenir clausurat durant alguns anys, fins que el 1948 la pressió de la gent va forçar-ne la reobertura. La Biblioteca de Montserrat, d’altra banda, va aconseguir salvar el seu patrimoni bibliogràfic durant la Guerra Civil, en bona part gràcies a la ràpida intervenció de la conselleria de Cultura de la Generalitat, dirigida pel conseller Ventura Gassol. La Biblioteca del Col·legi d’Advocats, finalment, va aconseguir superar la febre revolucionària; en bona part perquè els advocats cobrien un ampli ventall ideològic. La policia franquista no va arribar a entrar-hi mai, la qual cosa fins i tot va permetre que es convertís en un centre de reunions de la clandestinitat.

En aquest reportatge us convidem a visitar sis d’aquestes biblioteques i a conèixer els seus tresors més valuosos a través de les seves bibliotecàries i bibliotecaris, les veritables ànimes d’aquests paradisos que imaginava el poeta argentí. Us convidem a visitar els temples del llibre.