El dossier

ATENEU BARCELONÈS

La joia de l’Ateneu

La Bibli­o­teca de l’Ate­neu Bar­ce­lonès, situ­ada a la pri­mera planta de l’antic Palau Savas­sona, al car­rer Canuda de Bar­ce­lona, és la prin­ci­pal joia d’una de les enti­tats més nota­bles del país. Cre­ada el 1872 com a resul­tat de la fusió de les col·lec­ci­ons del Cen­tre Català i del Casino Mer­can­til Bar­ce­lonès, durant els seus més de 150 anys d’història ha acon­se­guit aple­gar una de les col·lec­ci­ons bibli­ogràfiques més valu­o­ses del país, amb prop de 300.000 volums. La seva riquesa es posa de mani­fest en el fet que prop d’un 30% dels títols edi­tats ante­ri­or­ment al 1901 no es poden tro­bar en cap bibli­o­teca més del país. També és un exem­ple sig­ni­fi­ca­tiu dels anys en què el país no dis­po­sava d’equi­pa­ments públics i aquest tipus d’enti­tats esde­ve­nien veri­ta­bles estruc­tu­res d’estat. Cal tenir en compte que la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya, cre­ada el 1914, no se situ­a­ria al mateix nivell pel que fa a la quan­ti­tat i al valor del seu fons bibli­ogràfic fins als anys vint. La sin­gu­la­ri­tat d’aquesta bibli­o­teca, però, no rau només en el fons que con­serva, fruit de la llarga història i de la pro­jecció cul­tu­ral de l’Ate­neu, sinó també de l’edi­fici on està situ­ada, en la reforma del qual va par­ti­ci­par l’arqui­tecte Josep Maria Jujol. En l’escrit de pre­sen­tació que es pot tro­bar al web de l’enti­tat, s’hi pot lle­gir que la bibli­o­teca “és idònia com a esce­nari de rodat­ges de pel·lícules, docu­men­tals i entre­vis­tes a per­so­nat­ges des­ta­cats del sec­tor cul­tu­ral”. I també ho és per dei­xar-hi pas­sar el temps, abs­trets amb el sos­tre, la deco­ració i un bon lli­bre.

el tre­sor

Atlas Pho­to­grap­hi­que de la lune

Any: 1894-1910

Impres­sor: Obser­va­toire de Paris

UNA REDESCOBERTA LUNAR

“Vàrem redescobrir aquesta obra amb la reforma dels despatxos. Havia quedat guardada en un armari i no estava ni catalogada. És una mostra de com l’Ateneu estava subscrit a revistes i publicacions científiques i com hi havia un important interès de rebre novetats i estar al dia.

Aquest atlas lunar va ser pioner en l’ús de la fotografia en l’astronomia. Va ser obra dels astrònoms Maurice Loewy i Pierre-Henri Puiseux. El projecte, anunciat a l’Acadèmia de Ciències el 9 de juliol del 1894, no es va completar fins al 1910. Conté ampliacions de rotogravats que permeten veure amb gran detall la superfície de la Lluna. Es tracta d’una de les primeres obres amb aquest nivell de detall i va causar gran impacte en el seu moment.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor