ATENEU BARCELONÈS
La joia de l’Ateneu
La Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès, situada a la primera planta de l’antic Palau Savassona, al carrer Canuda de Barcelona, és la principal joia d’una de les entitats més notables del país. Creada el 1872 com a resultat de la fusió de les col·leccions del Centre Català i del Casino Mercantil Barcelonès, durant els seus més de 150 anys d’història ha aconseguit aplegar una de les col·leccions bibliogràfiques més valuoses del país, amb prop de 300.000 volums. La seva riquesa es posa de manifest en el fet que prop d’un 30% dels títols editats anteriorment al 1901 no es poden trobar en cap biblioteca més del país. També és un exemple significatiu dels anys en què el país no disposava d’equipaments públics i aquest tipus d’entitats esdevenien veritables estructures d’estat. Cal tenir en compte que la Biblioteca de Catalunya, creada el 1914, no se situaria al mateix nivell pel que fa a la quantitat i al valor del seu fons bibliogràfic fins als anys vint. La singularitat d’aquesta biblioteca, però, no rau només en el fons que conserva, fruit de la llarga història i de la projecció cultural de l’Ateneu, sinó també de l’edifici on està situada, en la reforma del qual va participar l’arquitecte Josep Maria Jujol. En l’escrit de presentació que es pot trobar al web de l’entitat, s’hi pot llegir que la biblioteca “és idònia com a escenari de rodatges de pel·lícules, documentals i entrevistes a personatges destacats del sector cultural”. I també ho és per deixar-hi passar el temps, abstrets amb el sostre, la decoració i un bon llibre.
el tresor
Atlas Photographique de la lune
Any: 1894-1910
Impressor: Observatoire de Paris
UNA REDESCOBERTA LUNAR
“Vàrem redescobrir aquesta obra amb la reforma dels despatxos. Havia quedat guardada en un armari i no estava ni catalogada. És una mostra de com l’Ateneu estava subscrit a revistes i publicacions científiques i com hi havia un important interès de rebre novetats i estar al dia.
Aquest atlas lunar va ser pioner en l’ús de la fotografia en l’astronomia. Va ser obra dels astrònoms Maurice Loewy i Pierre-Henri Puiseux. El projecte, anunciat a l’Acadèmia de Ciències el 9 de juliol del 1894, no es va completar fins al 1910. Conté ampliacions de rotogravats que permeten veure amb gran detall la superfície de la Lluna. Es tracta d’una de les primeres obres amb aquest nivell de detall i va causar gran impacte en el seu moment.”