SEMINARI DE TARRAGONA
Un tresor redescobert
Les primeres notícies de la Biblioteca del Seminari de Tarragona daten de l’any 1595. Acumula, doncs, més de quatre segles d’història. En un primer moment es trobava a la rambla Vella, però a finals del segle XIX es va traslladar a l’edifici actual del seminari, a tocar de la muralla romana. El primer fons que va rebre era un lot de 197 llibres de cultura religiosa i humanitats clàssiques que va deixar en el seu testament el canonge Feliu Serra, la majoria dels quals daten del segle XVI, i que van ser editats a ciutats com ara París, Anvers, Venècia i Lió. A aquest primer fons, s’hi van afegir més tard col·leccions importants, com ara els dels jesuïtes i la biblioteca de l’arquebisbe Francesc Armanyà. Del fons actual en destaquen els 451 volums amb l’exlibris de l’Armanyà i el seu escut i una edició de l’any 1704 del volum Constitucions i altres drets de Cathalunya.
La biblioteca es va tancar al públic el 1968. Quan es va reobrir, el 2014, l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, va afirmar: “No podíem tenir un tresor amagat a casa.” Tenia tota la raó. De la biblioteca originària s’ha mantingut la balustrada de fusta; i, lògicament, els seus llibres, que se segueixen ordenant per la seva grandària, tal com es feia antigament, i no per matèries. No només s’ha reobert la vella biblioteca. També es va aprofitar la remodelació per convertir-la en un equipament més de la ciutat. L’antiga biblioteca es comunica a través d’una passarel·la amb una biblioteca moderna que es complementa amb sales d’estudi i una nova llibreria especialitzada en teologia.
EL TRESOR
Bíblia poliglota Complutense
Any: 1514-1517
Impressor: Arnao Guillén de Brocar
UNA BÍBLIA POLÍGLOTA
“El fons de la Biblioteca del Seminari inclou un exemplar de l’anomenada Bíblia d’Alcalà, la primera bíblia poliglota impresa. Es tracta d’un dels testimonis més rellevants de l’humanisme cristià del renaixement. Va encarregar-la el cardenal Cisneros a la Universitat d’Alcalá de Henares i tenia com a objectiu validar la Vulgata comparant-la amb les llengües originals de la Bíblia. El primer repte, doncs, va consistir a localitzar els originals dels textos sagrats, per a la qual cosa el cardenal Cisneros va comprar o va demanar prestats antics i valuosos còdexs llatins, caldeus, hebreus i grecs. El següent pas va ser aplegar un grup d’estudiosos de la Universitat, entre els quals hi havia Alfonso de Zamora, Diego López de Zúñiga i, fins i tot, Antonio de Nebrija, que va arribar a treballar durant algun temps.”