El tracte de la lectura

El 1859, uns quants veïns de Reus van tenir la idea de crear una soci­e­tat en què els socis pogues­sin gau­dir, tal com diria l’arti­cle pri­mer del futur regla­ment, de “l’agra­da­ble tracte de les per­so­nes i de la lec­tura dels lli­bres i dia­ris que no esti­guin pro­hi­bits per la llei”. Mal­grat tot, durant algu­nes dècades la bibli­o­teca d’aquell Cen­tre de Lec­tura es va man­te­nir en una situ­ació bas­tant precària, fins al punt que, a prin­ci­pis del 1920, en la mateixa revista de l’enti­tat es reco­nei­xia que era “un dipòsit de lli­bres vells” amb un “catàleg d’obres […] pobre i migrat”. A par­tir d’ales­ho­res, però, gràcies al mece­natge d’Eva­rist Fàbre­gas (que va cedir l’antic Palau o Casal dels Tama­rit i va finançar les obres de remo­de­lació), al lide­ratge de Pere Cavallé i a la tasca d’un grup de bibli­o­tecàries encapçala­des per Fran­cesca Farró, aquell vell dipòsit va ini­ciar un procés de crei­xe­ment i espe­ci­a­lit­zació que el por­ta­ria a con­ver­tir-se, amb el pas dels anys, en una de les bibli­o­te­ques més impor­tants del país, tant per la quan­ti­tat de volums inven­ta­ri­ats com per la seva qua­li­tat històrica i docu­men­tal. Actu­al­ment, con­serva uns 160.000 volums, entre els quals cal des­ta­car 20 incu­na­bles i lli­bres dels segles XVI, XVII i XVIII com els que ens pre­senta la Mont­ser­rat de Anci­ola, la seva bibli­o­tecària. I és la bibli­o­teca patri­mo­nial més antiga del país. Alguns dels volums es tro­ben a les sales de lec­tura, tan­cats en lli­bre­ries de roure i vidre; d’altres, els més valu­o­sos, en una petita estança; i una bona quan­ti­tat del fons es con­cen­tra a la planta baixa de l’edi­fici.

el tre­sor

Atlante Veneto

Any: 1695

Impres­sor: Venècia