El 1859, uns quants veïns de Reus van tenir la idea de crear una societat en què els socis poguessin gaudir, tal com diria l’article primer del futur reglament, de “l’agradable tracte de les persones i de la lectura dels llibres i diaris que no estiguin prohibits per la llei”. Malgrat tot, durant algunes dècades la biblioteca d’aquell Centre de Lectura es va mantenir en una situació bastant precària, fins al punt que, a principis del 1920, en la mateixa revista de l’entitat es reconeixia que era “un dipòsit de llibres vells” amb un “catàleg d’obres […] pobre i migrat”. A partir d’aleshores, però, gràcies al mecenatge d’Evarist Fàbregas (que va cedir l’antic Palau o Casal dels Tamarit i va finançar les obres de remodelació), al lideratge de Pere Cavallé i a la tasca d’un grup de bibliotecàries encapçalades per Francesca Farró, aquell vell dipòsit va iniciar un procés de creixement i especialització que el portaria a convertir-se, amb el pas dels anys, en una de les biblioteques més importants del país, tant per la quantitat de volums inventariats com per la seva qualitat històrica i documental. Actualment, conserva uns 160.000 volums, entre els quals cal destacar 20 incunables i llibres dels segles XVI, XVII i XVIII com els que ens presenta la Montserrat de Anciola, la seva bibliotecària. I és la biblioteca patrimonial més antiga del país. Alguns dels volums es troben a les sales de lectura, tancats en llibreries de roure i vidre; d’altres, els més valuosos, en una petita estança; i una bona quantitat del fons es concentra a la planta baixa de l’edifici.

el tresor

Atlante Veneto

Any: 1695

Impressor: Venècia