AMNISTIA: DEL NO AL SÍ

El 15 de setem­bre del 2021, després de reu­nir-se amb Pere Ara­gonès, el pre­si­dent del govern espa­nyol es va mos­trar con­tun­dent: “La pro­posta de l’inde­pen­den­tisme per resol­dre la crisi és el referèndum i l’amnis­tia, i per nosal­tres ni una cosa ni l’altra són pos­si­bles.” Feia poques set­ma­nes que s’havien apro­vat els indults als diri­gents del procés i el pre­si­dent espa­nyol es tan­cava en banda davant les dues prin­ci­pals deman­des de l’inde­pen­den­tisme.

L’esce­nari va can­viar de dalt a baix després de les elec­ci­ons del 23 de juliol, quan el can­di­dat del PSOE va neces­si­tar els vots d’ERC i de Junts. Fins al 28 d’octu­bre, Sánchez es va resis­tir a par­lar ober­ta­ment de l’amnis­tia, però aquell dia, davant el comitè fede­ral del seu par­tit, va dei­xar anar: “En el nom d’Espa­nya, en l’interès d’Espa­nya, en defensa de la con­vivència entre espa­nyols, defenso avui l’amnis­tia a Cata­lu­nya pels fets esde­vin­guts la dècada pas­sada.” El 14 de novem­bre, el grup soci­a­lista en el Congrés va regis­trar el pro­jecte de llei. I va fer-ho en soli­tari per tal de lli­mar amb els dos par­tits inde­pen­den­tis­tes el prin­ci­pal obs­ta­cle que hi ha en aquests moments: la deli­mi­tació del perímetre de l’amnis­tia.