AMNISTIA: DEL NO AL SÍ

El 15 de setembre del 2021, després de reunir-se amb Pere Aragonès, el president del govern espanyol es va mostrar contundent: “La proposta de l’independentisme per resoldre la crisi és el referèndum i l’amnistia, i per nosaltres ni una cosa ni l’altra són possibles.” Feia poques setmanes que s’havien aprovat els indults als dirigents del procés i el president espanyol es tancava en banda davant les dues principals demandes de l’independentisme.

L’escenari va canviar de dalt a baix després de les eleccions del 23 de juliol, quan el candidat del PSOE va necessitar els vots d’ERC i de Junts. Fins al 28 d’octubre, Sánchez es va resistir a parlar obertament de l’amnistia, però aquell dia, davant el comitè federal del seu partit, va deixar anar: “En el nom d’Espanya, en l’interès d’Espanya, en defensa de la convivència entre espanyols, defenso avui l’amnistia a Catalunya pels fets esdevinguts la dècada passada.” El 14 de novembre, el grup socialista en el Congrés va registrar el projecte de llei. I va fer-ho en solitari per tal de llimar amb els dos partits independentistes el principal obstacle que hi ha en aquests moments: la delimitació del perímetre de l’amnistia.