LES PARADOXES DE LA COP28

El 12 de desembre passat, es va tancar a Dubai la COP28, una fita decisiva per avaluar la capacitat dels governs mundials per aturar el canvi climàtic. Les COP acostumen a ser un reflex de les contradiccions que operen en les relacions internacionals i els interessos dels països. En aquesta edició, una de les principals polèmiques s’ha centrat en el fet que el país organitzador, els Emirats Àrabs Units, és un dels majors productors de petroli i, al mateix temps, que el president de la COP28, Sultan Ahmed al-Jaber, és també el director general de la principal petroliera del país. Al marge d’aquestes paradoxes, l’acord més important va ser el compromís d’allunyar-nos dels combustibles fòssils. També s’hi va aprovar crear el fons de pèrdues i danys, triplicar l’ús de les energies renovables, tallar les emissions de metà i eliminar els subsidis a les energies fòssils. De tots aquests compromisos, el fons de pèrdues i danys és fonamental perquè ataca el tema clau de l’adaptació al canvi climàtic.