LES PARADOXES DE LA COP28

El 12 de desem­bre pas­sat, es va tan­car a Dubai la COP28, una fita deci­siva per ava­luar la capa­ci­tat dels governs mun­di­als per atu­rar el canvi climàtic. Les COP acos­tu­men a ser un reflex de les con­tra­dic­ci­ons que ope­ren en les rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals i els interes­sos dels països. En aquesta edició, una de les prin­ci­pals polèmiques s’ha cen­trat en el fet que el país orga­nit­za­dor, els Emi­rats Àrabs Units, és un dels majors pro­duc­tors de petroli i, al mateix temps, que el pre­si­dent de la COP28, Sul­tan Ahmed al-Jaber, és també el direc­tor gene­ral de la prin­ci­pal petro­li­era del país. Al marge d’aques­tes para­do­xes, l’acord més impor­tant va ser el com­promís d’allu­nyar-nos dels com­bus­ti­bles fòssils. També s’hi va apro­var crear el fons de pèrdues i danys, tri­pli­car l’ús de les ener­gies reno­va­bles, tallar les emis­si­ons de metà i eli­mi­nar els sub­si­dis a les ener­gies fòssils. De tots aquests com­pro­mi­sos, el fons de pèrdues i danys és fona­men­tal perquè ataca el tema clau de l’adap­tació al canvi climàtic.