MENYS PERÒ MÉS DECISIUS

Les elec­ci­ons espa­nyo­les, que Pedro Sánchez va avançar després de la pata­cada en les elec­ci­ons muni­ci­pals i autonòmiques del 28 de maig, es van con­ver­tir en una jugada d’alt risc. Li va sor­tir bé, encara que fos de mira­cle. Tot i gua­nyar les elec­ci­ons, el PP no va acon­se­guir sumar majo­ria amb la ultra­dreta coman­dada per San­ti­ago Abas­cal, amb què ja governa en un munt d’ajun­ta­ments i comu­ni­tats autònomes. Tot i no dis­po­sar d’una majo­ria sufi­ci­ent, Alberto Núñez Feijóo es va sot­me­tre a una inves­ti­dura fallida, i, a par­tir d’ales­ho­res, el PSOE va acce­le­rar els con­tac­tes per for­mar una majo­ria abso­luta que sem­blava impos­si­ble.

La con­vo­catòria del 23 de juliol també es va con­ver­tir en una prova de foc per a l’inde­pen­den­tisme català, divi­dit i amb estratègies apa­rent­ment con­tra­po­sa­des. I, si ens fixem en els resul­tats, no la va superar. Amb una abs­tenció molt ele­vada, ERC i Junts només van acon­se­guir rete­nir 14 dels 23 escons del 2019, amb un fort càstig per als repu­bli­cans (de 13 a 7) i per a la CUP, que es va que­dar sense repre­sen­tació en el Congrés. A Cata­lu­nya, la victòria va acon­se­guir-la la can­di­da­tura encapçalada per Merit­xell Batet (que dei­xa­ria la política pocs dies després), que va sumar 19 escons, 7 més dels que tenia fins ales­ho­res. En tot cas, mal­grat la dava­llada elec­to­ral, els dos par­tits inde­pen­den­tis­tes van acon­se­guir la clau de la gover­na­bi­li­tat a l’Estat espa­nyol; una clau que s’ha tra­duir en el suport a la inves­ti­dura de Pedro Sánchez.