MENYS PERÒ MÉS DECISIUS

Les eleccions espanyoles, que Pedro Sánchez va avançar després de la patacada en les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig, es van convertir en una jugada d’alt risc. Li va sortir bé, encara que fos de miracle. Tot i guanyar les eleccions, el PP no va aconseguir sumar majoria amb la ultradreta comandada per Santiago Abascal, amb què ja governa en un munt d’ajuntaments i comunitats autònomes. Tot i no disposar d’una majoria suficient, Alberto Núñez Feijóo es va sotmetre a una investidura fallida, i, a partir d’aleshores, el PSOE va accelerar els contactes per formar una majoria absoluta que semblava impossible.

La convocatòria del 23 de juliol també es va convertir en una prova de foc per a l’independentisme català, dividit i amb estratègies aparentment contraposades. I, si ens fixem en els resultats, no la va superar. Amb una abstenció molt elevada, ERC i Junts només van aconseguir retenir 14 dels 23 escons del 2019, amb un fort càstig per als republicans (de 13 a 7) i per a la CUP, que es va quedar sense representació en el Congrés. A Catalunya, la victòria va aconseguir-la la candidatura encapçalada per Meritxell Batet (que deixaria la política pocs dies després), que va sumar 19 escons, 7 més dels que tenia fins aleshores. En tot cas, malgrat la davallada electoral, els dos partits independentistes van aconseguir la clau de la governabilitat a l’Estat espanyol; una clau que s’ha traduir en el suport a la investidura de Pedro Sánchez.