EL VODEVIL DE BARCELONA

Les eleccions municipals que es van celebrar el 28 de maig van provocar una sacsejada en el mapa polític. Si fa quatre anys el color vermell del PSC era pràcticament inexistent (tret principalment de l’àrea metropolitana de Barcelona), a partir d’aleshores es va convertir en un color habitual. Les quatre capitals del país van canviar d’alcalde. Els socialistes Rubén Viñuales i Félix Larrosa manen a Tarragona i Lleida, mentre que Lluc Salellas, de la CUP, és el nou batlle de Girona gràcies a un acord amb Junts i ERC. Pel que fa a les diputacions, a Barcelona governa el PSC amb el suport dels comuns i dels republicans, mentre que a Tarragona i a Lleida la presidència és per a ERC gràcies a un acord amb els socialistes. A Junts només li queda la Diputació de Girona.

La constitució dels ajuntaments, que es va produir el 17 de juny, va reflectir tota mena de pactes. ERC i Junts van superar el vet que havien imposat el 2019 als socialistes per participar en l’aplicació del 155 a Catalunya i el van tractar com un soci més. A banda d’aquest condicionant, en la jornada de constitució es van produir algunes maniobres de darrera hora. Però, sense cap mena de dubte, l’episodi més surrealista es va viure a la capital del país. Poques hores abans que arrenqués el ple d’investidura, Xavier Trias estava convençut que seria alcalde de Barcelona. Havia segellat un pacte amb ERC i semblava difícil que els astres es confabulessin per impedir que tornés a alçar la vara. Però una aliança inesperada entre els comuns i els populars va impedir que una formació independentista tingués l’alcaldia. Tot i haver-se assegurat l’alcaldia, ara com ara, Jaume Collboni segueix desfullant la margarida i no és clar si optarà per un govern d’esquerres, amb els comuns i ERC o bé se sent atret per les coincidències amb Junts.