ULTRES CONTRA EL CATALÀ

Aquest ha estat l’any en què l’extrema dreta, de la mà del Par­tit Popu­lar, ha ater­rat amb força a les ins­ti­tu­ci­ons del País Valencià i les Illes. Els can­vis de govern han fet que, des del pri­mer moment, la llen­gua cata­lana se situés en el punt de mira. D’una banda, els pres­su­pos­tos de Marga Pro­hens a les Bale­ars inclo­uen una par­tida de 20 mili­ons d’euros per per­me­tre que les famílies puguin triar la llen­gua d’esco­la­rit­zació dels fills; una exigència que, a la pràctica, farà que els cen­tres hagin de sepa­rar els alum­nes en funció de la llen­gua que triïn en algu­nes assig­na­tu­res. En el cas del País Valencià, s’eli­mina l’obli­gació que l’alum­nat de les zones cas­te­lla­nes cursi un 25% dels con­tin­guts en català. En paral·lel, la llei del plu­ri­lingüisme pre­veu que un 25% de les clas­ses es facin en cas­tellà, un 25% en valencià i d’un 15% a un 25% en anglès arreu del País Valencià. Amb el canvi, el català dei­xarà de ser llen­gua vehi­cu­lar en l’ense­nya­ment a les vuit comar­ques con­si­de­ra­des cas­te­lla­no­par­lants. A més, la llei d’acom­pa­nya­ment inclou l’eli­mi­nació de l’Ofi­cina de Drets Lingüístics (ODL) i del Con­sell Social de les Llengües.