ULTRES CONTRA EL CATALÀ

Aquest ha estat l’any en què l’extrema dreta, de la mà del Partit Popular, ha aterrat amb força a les institucions del País Valencià i les Illes. Els canvis de govern han fet que, des del primer moment, la llengua catalana se situés en el punt de mira. D’una banda, els pressupostos de Marga Prohens a les Balears inclouen una partida de 20 milions d’euros per permetre que les famílies puguin triar la llengua d’escolarització dels fills; una exigència que, a la pràctica, farà que els centres hagin de separar els alumnes en funció de la llengua que triïn en algunes assignatures. En el cas del País Valencià, s’elimina l’obligació que l’alumnat de les zones castellanes cursi un 25% dels continguts en català. En paral·lel, la llei del plurilingüisme preveu que un 25% de les classes es facin en castellà, un 25% en valencià i d’un 15% a un 25% en anglès arreu del País Valencià. Amb el canvi, el català deixarà de ser llengua vehicular en l’ensenyament a les vuit comarques considerades castellanoparlants. A més, la llei d’acompanyament inclou l’eliminació de l’Oficina de Drets Lingüístics (ODL) i del Consell Social de les Llengües.