EL CAMÍ CAP AL PRAGMATISME

Els dos prin­ci­pals par­tits de l’inde­pen­den­tisme seguei­xen sense con­sen­suar un full de ruta com­par­tit i amb la seva guerra par­ti­cu­lar, sobre­tot després del tren­ca­ment del pacte de govern a la Gene­ra­li­tat; però han aca­bat coin­ci­dint en l’estratègia del diàleg. Després de les elec­ci­ons del pas­sat 23 de juliol, Junts, de la mà de Car­les Puig­de­mont, s’ha anat apro­pant al govern espa­nyol: pri­mer, es va reu­nir amb la vice­pre­si­denta Yolanda Díaz; l’endemà, va defi­nir la llista de con­di­ci­ons per pac­tar amb el govern del PSOE; poc després, es va tro­bar amb el segon del PSOE, San­tos Cerdán, i, final­ment, va donar suport a la inves­ti­dura de Pedro Sánchez a canvi d’una taula de diàleg i un veri­fi­ca­dor inter­na­ci­o­nal que super­visi el procés de nego­ci­ació. Ara, només queda pen­dent la tro­bada amb Sánchez, que va estar a punt de pro­duir-se al Par­la­ment Euro­peu. Això sí, l’inde­pen­den­tisme ha aca­bat forçant la cre­ació de tres tau­les de diàleg: una entre Junts i el PSOE, una altra entre ERC i els soci­a­lis­tes i una entre governs que s’ha de reu­nir el pri­mer tri­mes­tre del 2024, com van pac­tar Sánchez i Pere Ara­gonès.