El dossier

Opinió

ENTRE EL JOC ELECTORAL I LA DEMOCRÀCIA EN JOC

Els canvis al continent americà són cada vegada més abruptes

Inten­tar esbri­nar què pas­sarà a la política del con­ti­nent ame­ricà ha esde­vin­gut un esport de risc, i no perquè fos un esce­nari gaire esta­ble abans, sinó perquè els can­vis a la regió són cada vegada més abrup­tes: la victòria de Trump el 2016, la de Bol­so­naro el 2018,  l’assalt al Capi­toli esta­tu­ni­denc el gener del 2021, l’elecció a Colòmbia del seu pri­mer pre­si­dent d’esquer­res el 2022 o la de l’ultra Milei a l’Argen­tina l’octu­bre pas­sat.

Si la vola­ti­li­tat no ens fa escla­tar els esce­na­ris a la cara, el 2 de juny del 2024 Mèxic ele­girà, per pri­mera vegada, una dona pre­si­denta. Les can­di­da­tes que encapçalen les enques­tes són la cap de govern de Ciu­tat de Mèxic entre el 2018-23, Clau­dia Shein­baum, sota la ban­dera de la coa­lició d’esquer­res de l’actual pre­si­dent, Andrés Manuel López Obra­dor, i la sena­dora Xóchitl Gálvez, can­di­data d’una coa­lició dels par­tits que havien gover­nat el país des del 1930.

A sis mesos de les elec­ci­ons, totes les enques­tes diuen que Shein­baum serà la pròxima cap d’estat mexi­cana, amb un avan­tatge d’entre 10 i 25 punts sobre Gálvez.  Mal­grat que la cam­pa­nya no ha començat ofi­ci­al­ment, caldrà veure l’evo­lució de les tendències i l’ali­ne­a­ment de les elits econòmiques i finan­ce­res.

La pro­ba­ble elecció de Shein­baum serà sig­ni­fi­ca­tiva, a banda del seu caràcter històric, perquè impli­carà el suport a la gestió de López Obra­dor, qui va arri­bar a la pre­sidència al ter­cer intent, després d’haver que­dat segon el 2006 i el 2012. Els rep­tes de la nova pre­si­denta són ingents: en el camp econòmic, fer front a la deriva infla­cionària mun­dial i man­te­nir el país en el camí del crei­xe­ment dels dar­rers anys post­co­vid; en el camp social, man­te­nir la reducció dels nivells de pobresa.

Mèxic mirarà de reüll el que passi al seu veí del nord. Els Estats Units tin­dran elec­ci­ons pre­si­den­ci­als al novem­bre, amb l’ombra de Trump cada cop més llarga i l’apro­vació de Biden en mínims històrics mal­grat els bons indi­ca­dors macro­e­conòmics del país.

Trump con­ti­nua immers en una dura bata­lla legal per les seves acci­ons per inten­tar rever­tir els resul­tats elec­to­rals del 2020. A mit­jans de desem­bre, el Tri­bu­nal Suprem de Colo­rado va sen­ten­ciar que el mag­nat no pot aspi­rar a la pre­sidència per haver inci­tat a una insur­recció i, per tant, no sor­tirà a la pape­reta de les primàries repu­bli­ca­nes en aquest estat.

Trump recor­rerà con­tra aquesta sentència al Tri­bu­nal Suprem, i tot apunta al fet que es revo­carà el veto, no només pels pocs pre­ce­dents en l’apli­cació d’una mesura d’aquest abast, sinó també perquè aquest òrgan té una majo­ria con­ser­va­dora, inclo­ent-hi tres magis­trats pro­po­sats pel mateix Trump. Amb via lliure en l’àmbit judi­cial, Trump tindrà molt fàcil ser ele­git can­di­dat pre­si­den­cial en les primàries que comen­cen el 15 de gener, ja que, en el dia d’avui, cap dels can­di­dats alter­na­tius no li fa prou ombra.

Per la banda demòcrata, Biden té asse­gu­rada la seva nomi­nació i es plan­tarà a l’elecció del 5 de novem­bre amb gai­rebé 82 anys. Al seu par­tit hi ha pre­o­cu­pació, ja que la victòria es defi­nirà en cinc o set estats clau: mal­grat que Biden va der­ro­tar Trump per més de set mili­ons de vots el 2020, la seva victòria es va deci­dir en qua­tre estats (Geòrgia, Ari­zona, Wis­con­sin i Pen­silvània) per escas­sos 125.000 vots. 

El Canadà, el veí tran­quil que defuig exa­brup­tes, s’ho mira tot ple­gat des d’una certa distància. En prin­cipi, fins al 2025 no s’espe­ren noves elec­ci­ons, però el pri­mer minis­tre Jus­tin Tru­deau podria apro­fi­tar el relat de la cam­pa­nya elec­to­ral als Estats Units, i un pos­si­ble retorn de Trump, per pre­sen­tar-se com un can­di­dat cen­trat –que no de cen­tre– i aspi­rar a un quart man­dat en una con­vo­catòria anti­ci­pada a finals del 2024.

Aquest esce­nari seria molt atípic, ja que des del 1908 cap pri­mer minis­tre no ha gover­nant durant qua­tre man­dats con­se­cu­tius, però és cert que el Par­tit Libe­ral no té cap can­di­dat alter­na­tiu que pugui, avui, garan­tir una majo­ria al Par­la­ment a Ottawa per con­ti­nuar al poder. Per tant, para­do­xal­ment, l’aposta menys arris­cada és assu­mir el risc de pre­sen­tar Tru­deau una quarta vegada.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor