DE ‘SUGAR DADDY’ A OVELLA NEGRA
Pensant com se’ns presentarà l’any vinent a l’Àsia, a primer cop d’ull sembla que els espera un any de prosperitat, especialment entre les economies emergents com les Filipines, el Nepal, Indonèsia, l’Índia, el Vietnam i Cambodja, que esperen un creixement de més del 5% del PIB segons l’FMI. Tot i així, aquesta fotografia maquilla la realitat del gegant asiàtic: la Xina, motiu pel qual cal fer reflexió dels principals esdeveniments d’aquest any, tant polítics com econòmics, en l’àmbit domèstic i internacional.
Recordem que l’octubre del 2022 just es va presentar el nou lideratge del politburó, en què Xi Jinping va mostrar la seva preeminència absoluta escollint els seus aliats polítics i deixant les altres faccions del Partit Comunista excloses en una suposada irrellevància. Deixant de banda les implicacions d’aquest fet, aquest any ens hem trobat sorprenentment amb un lideratge xinès més semblant a una novel·la d’Agatha Christie que un politburó unit i reforçat entorn del gran líder. En qüestió de tres mesos, han desaparegut dos ministres suposadament propers a Xi, cosa que fa pensar que o bé Xi s’està tornant paranoic, fet que no és impensable en un règim comunista que ha eliminat gran part dels contrapesos de poder posats a lloc després de Mao Zedong per evitar el mateix destí que la Unió Soviètica, o bé és cert i s’estava organitzant un complot en contra de Xi, cosa que demostra que potser la seva preeminència i control absolut del Partit no són els que ens pensàvem. De cara al 2024, això ens fa pensar que Xi reforçarà la seva campanya anticorrupció per eliminar tot vestigi de traïció entre el lideratge del Partit i que difícilment la política xinesa desfarà aquest viratge centralista que viu des del 2013.
Altrament, la Xina es troba immersa en una crisi econòmica. Les exportacions internacionals han disminuït, grans empreses del sector de la construcció i immobiliari han entrat en bancarrota i el país ha entrat en deflació. A més, l’agència Moody ha rebaixat les prediccions del crèdit governamental de la Xina d’“estable” a “negatiu”, per primer cop des del 2017. La Unió Europea també ha començat una investigació dels subsidis estatals als vehicles elèctrics xinesos, per valorar la imposició d’impostos segons si els consideren competència deslleial. Tot i no ser un procediment inusual, això perjudicaria una de les indústries punteres de la Xina, malmetent encara més les seves exportacions al mercat europeu. Aquesta situació d’inestabilitat i crisi domèstica pot indicar que el 2024 serà un any de menys assertivitat internacional per la Xina. Una Xina empoquida menys probablement augmentarà el seu suport a Rússia en la guerra a Ucraïna, ni iniciarà disputes econòmiques amb els Estats Units o Europa (amb l’excepció de possibles represàlies per la mencionada investigació). També serà més propensa a col·laborar en pro dels béns comuns globals, com ara la lluita contra el canvi climàtic.
Tot i que aquesta actitud fa possible que la Xina iniciï menys disputes territorials amb els seus veïns, ens trobem amb una excepció que tindrà una importància cabdal pel futur d’Àsia el 2024: les eleccions presidencials a Taiwan. Després de vuit anys al capdavant, la presidenta Tsai Ing-wen es retira i el gran interrogant és si el seu partit, el DPP, considerat proindependència per Pequín, es mantindrà al poder sota l’actual vicepresident Lai Ching-te. L’oposició, més pro Pequín, consta del KMT i el TPP, tots dos liderats per l’actual i antic alcalde de Taipei, la capital, respectivament. Una nova victòria del partit més xinoescèptic podria generar dubtes a la Xina sobre si realment Taiwan s’encamina cap a una declaració formal d’independència, el que és una de les línies vermelles més importants del Partit Comunista Xinès. Això podria avivar el conflicte entre l’estret de Taiwan i inflamar una actitud més militarista per part de la Xina, així com augmentar les campanyes de desinformació social per promoure una actitud més proxinesa entre els ciutadans de Taiwan, de cara a una reunificació preferiblement amigable; però, tal com ha fet constar el mateix Xi, a la força si fos necessari. Tot mitjà es justifica si és per unir la pàtria.