ANY ELECTORAL AL PARLAMENT EUROPEU
L’any 2024 polític europeu vindrà marcat per les eleccions al Parlament Europeu i a alguns estats, per la guerra d’Ucraïna i d’Israel i pels Jocs Olímpics de París.
El 9 de juny hi ha eleccions al Parlament Europeu, on mai no hi ha majoria absoluta i des de fa dècades la majoria que aprova el govern, el pressupost i tot allò rellevant és la dels conservadors (el partit més gran) i els socialistes (el segon). Les enquestes pronostiquen que els conservadors pujaran una mica i els socialistes baixaran. Altres partits com ara els liberals, els verds i l’esquerra sembla que també poden baixar una mica. En canvi els que pujaran força són els partits d’extrema dreta, que ja governen a Itàlia i Hongria, són clau en el govern de Finlàndia i Suècia, han governat a Polònia i van primers en les enquestes de França. La gran pregunta és: a qui triaran els conservadors per fer majoria al Parlament Europeu? Als socialistes i liberals, com sempre, o per primer cop intentaran pactar amb els que estan a la seva dreta per restringir la immigració i frenar les polítiques contra el canvi climàtic?
La immigració i en menor mesura les polítiques amb relació al canvi climàtic seguiran essent els temes de debat més rellevants a Europa l’any que ve, ho veurem en les eleccions austríaques i en menys mesura en les portugueses. En les eleccions belgues haurem d’esperar mesos després de les eleccions per veure quin pacte de govern hi ha i quina força hi tenen els independentistes flamencs.
Res fa pensar que la guerra d’Ucraïna tingui el final a prop, sinó que més aviat tot sembla indicar que va per llarg. Ni Ucraïna rep prou ajuda per guanyar ni els seus aliats la deixaran caure davant de Rússia. Per altra banda, la resposta d’Israel a l’atac de Hamàs del 9 d’octubre continuarà aixafant Gaza sense miraments, i cal veure si també ho farà a d’altres indrets. De moment les conseqüències militars es fan sentir al Líban i al mar Roig, però les socials i polítiques ja arriben a Europa.
El primer ministre britànic ha dit que convocarà les eleccions legislatives el 2024. Des del 2010 governen els conservadors, i per primera vegada els laboristes van al davant en les enquestes. I no per un avantatge pírric, sinó per 20 punts de diferència. Tot sembla indicar que s’acabarà el cicle conservador al Regne Unit.
Les previsions no són gaire afalagadores per als independentistes del Partit Nacional Escocès. Després de la dimissió de Nicola Sturgeon i dels problemes amb la justícia, les enquestes pronostiquen que l’SNP tornarà a ser el partit més votat a Escòcia, tot i que menys que en les anteriors eleccions. Ara bé, potser amb menys vots tenen més influència a Londres, si els laboristes els necessiten per governar. Els partits independentistes catalans ja saben què és això.
A dos dels grans estats de la Unió Europea sembla que s’hagin canviat els papers. Històricament els governs alemanys eren molt sòlids i sempre aguantaven tota la legislatura. En canvi el govern actual entre el partit socialdemòcrata, els verds i els liberals trontolla. Discuteixen per l’energia, per la guerra d’Ucraïna, per les polítiques d’asil i per l’austeritat pressupostària. Ja veurem si tot plegat són focs d’encenalls o si realment el govern cau. En canvi a Itàlia passa el contrari. Si durant moltes dècades els governs italians no duraven ni un any de mitjana, ara sembla que el govern de coalició de totes les dretes liderat per Meloni és estable i comença a moure’s bé per una Unió Europea plena de governs semblants al seu.