Allò que les ungles expliquen

Les ungles són un bon indicatiu de la nostra salut general. Els canvis que hi puguem apreciar ens poden alertar d’alguna malaltia o bé d’alguna carència vitamínica i de nutrients, però també ens avisaran si hem fet algun excés alimentari. Per això les hem de cuidar i les hem d’observar de tant en tant, sense caure mai en l’obsessió.

A més de la seva funció estètica, les ungles protegeixen la part superior dels dits d’agressions externes, ens ajuden a agafar els objectes i també juguen un paper en el tacte. Sempre que aparegui un canvi persistent en les ungles s’ha de consultar amb el metge.

Les ungles estan formades per una proteïna anomenada queratina, cèl·lules mortes sobretot, molt rica en sofre. Com que conté molt poca aigua és un dels teixits més durs del cos. Malgrat això, poden absorbir aigua, i per això s’estoven quan les tenim molt temps en remull.

Les ungles creixen al voltant de 0,5 i 1,2 mil·límetres a la setmana, tot i que la velocitat és més gran en el cas dels infants. Una ungla normal està lleugerament bombada, amb una superfície llisa i de color rosat. A la base hi ha d’haver com una mitja lluna de color més aviat blanc.

Les malalties poden influir en el creixement unguial, i per això s’han de controlar de tant en tant. Per exemple, hi ha persones que es queixen que les ungles se’ls trenquen amb molta facilitat. Això pot ser un signe de falta de proteïnes i vitamines, especialment de la C, però també pot ser un símptoma d’artrosi o una conseqüència de tenir contacte freqüent amb aigua calenta i sabó. Una altra causa de fractura és la repetició de copets a la feina.

De vegades, alguns medicaments contra l’artritis reumatoide poden fer que les ungles adoptin un color groguenc, ja que acostumen a contenir sofre.

La meitat de les deformitats de les ungles s’expliquen per una infecció de fongs. La resta és per cops, psoriasi i, de vegades, càncer. Precisament, de vegades les ungles se separen del dit, un trastorn conegut com a onicòlisi. La causa més freqüent són les berrugues, i també la psoriasi si afecta l’arrel de l’ungla.

Una alteració que ens ha de portar a fer una consulta al metge és l’aparició de petites taques blanques: no és per falta de calci, com es creu sovint, sinó com a resultat de cops repetits o bé per falta de ferro –es tingui anèmia o no– o de zinc. Les taques també poden ser conseqüència d’una infecció per fongs, més habituals entre les persones diabètiques.

L’ús d’esmalts massa pigmentats i durant molt de temps pot fer que les ungles perdin cutícula i adoptin un color groguenc i una forma convexa. L’esmalt massa fort també pot causar al·lèrgia i fragilitat. El remei en aquest cas és deixar de posar-se l’esmalt i fer massatges a l’ungla amb oli d’oliva i cremes hidratants. Una altra solució és fer banys amb aigua amb sal marina, que conté iode, o bé amb suc de llimona.

L’aparició d’estries o de petits solcs a les ungles, més freqüentes entre la gent gran, pot ser el resultat d’una mala circulació o de dietes dràstiques d’aprimament sense control mèdic ni professional. També poden aparèixer després d’una grip forta, i és una indicació que l’organisme està en una situació de debilitat.

Si cau la làmina de l’ungla llavors pot ser símptoma d’una malaltia endocrina o de mala circulació de la sang, però el més normal és que sigui el resultat d’un contacte amb detergents molt agressius, sobretot si són derivats del petroli, o d’un traumatisme. Tenir les ungles en forma de cullera pot ser indicatiu d’una deficiència de ferro o d’algun problema cardíac.

Les ungles també poden canviar de color. En contacte amb el tabac es tornen grogues. Però això pot passar igualment si hi ha alguna infecció per fongs o es pateix una malaltia de pulmons, de fetge o de ronyó.

En el cas que la malaltia sigui pulmonar, l’ungla també acostuma a tornar-se més gruixuda. Si l’ungla es posa de color violaci pot haver-hi un problema de circulació o una anèmia; i si és posa verda, pot ser indicatiu d’una infecció bacteriana per pseudomones. Si l’ungla rep un traumatisme fort o repetit farà un blau per sota que li donarà un color morat que pot evolucionar cap al negre.

Igualment, si es té una insuficiència renal la meitat inferior de les ungles es pot tornar blanca i la superior rosada o d’aspecte pigmentat. La cirrosi pot fer que les ungles es tornin blanques, tot i que la part superior es pot mantenir rosada. Si hi ha poca albúmina, un fet normal entre les persones amb cirrosi, s’hi poden formar ratlles horitzontals.

També hi poden aparèixer petites lesions en forma de punts, que indiquen un trastorn en la formació de la queratina. El problema apareix en persones sanes, però és més freqüent entre les que tenen psoriasi. En aquest últim cas, les ungles poden tenir petites depressions, taques de color marró, separar-se de la seva base i experimentar un engruiximent.

Podem pensar que tenir les ungles gruixudes és un bon senyal, però no és així: al darrere hi pot haver algun problema pulmonar o de circulació de la sang. Però si a més de fer-se més gruixudes també adopten una forma rugosa, pot ser que tinguem una infecció per fongs. Si són gruixudes i es trenquen fàcilment, llavors podem sospitar, a més de la psoriasi, que hi ha un problema amb la glàndula tiroide.

Naturalment, si apareixen alguns d’aquests signes, no ens hem d’alarmar més del compte, però una consulta a l’especialista sempre és aconsellable.