No espremis tant la taronja

La taronja (Citrus sinensis) és un fruit cítric de la família de les rutàcies, que també inclou el pomelo (Citrus maxima), l’aranger (Citrus paradisi) i la mandarina (Citrus reticulata). De fet, la taronja és un híbrid entre el pomelo i la mandarina. Es va originar al sud de la Xina, des d’on es va escampar per tot el sud-est asiàtic. Ara es conrea en totes les regions del món de clima càlid. A casa nostra, en trobem a la costa de Tarragona i als marges del riu Ebre. També és una fruita distintiva del País Valencià. És un dels aliments més complets i millors de la dieta mediterrània.

La taronja és una de les fruites més consumides pels grans beneficis que aporta a la salut. Conté molta vitamina C, o àcid ascòrbic, que intervé en la formació del col·lagen, els ossos i les dents; afavoreix l’absorció del ferro dels aliments en el trànsit intestinal –i per tant contribueix a evitar l’anèmia per falta d’aquest element–, i augmenta les defenses contra les infeccions. També és una vitamina necessària per a la reparació dels teixits –una mala cicatrització pot ser símptoma que ens en falta– i per a la síntesi de les hormones.

El nostre organisme no pot generar la vitamina C pel seu compte, i per tant l’ha d’obtenir de la dieta. Hi ha la creença, que no està provada científicament, que la vitamina C ens protegeix dels refredats. En canvi, sí que sembla que determinades infeccions duren menys temps si el cos disposa de prou vitamina d’aquest tipus.

Alguns dels beneficis per a la salut de la taronja estan demostrats. D’altres, potser els més cridaners, no. Gairebé tots aquests beneficis s’atribueixen a la presència de la vitamina C. Per exemple, al factor antioxidant se li atribueixen beneficis que encara s’han de comprovar, com ara que sigui un preventiu del càncer de pell, de pit, de pulmó, de boca i de còlon.

En això, com en tot, hem de tenir en compte que els aliments i els nutrients no són medicaments. A més, suposant que la influència sobre el refredat fos certa, perquè la vitamina C fes l’efecte esperat caldria que la comencéssim a consumir setmanes abans de l’arribada de la temporada dels refredats.

Però també hem de saber que no per més vitamina C que prenguem aconseguirem més beneficis. Una taronja de mida normal conté de 75 a 100 mil·ligrams de vitamina C, i la necessitat diària d’un infant i d’un adult és de només d’entre 40 i 60 mil·ligrams. Amb un got de suc natural de taronja al dia, fet al moment, ja consumim amb escreix tot el que el cos necessita. Si en prenem més, el cos n’absorbirà la que necessita, i la resta l’eliminarà a través de l’orina. Inflar-se de vitamines solubles en aigua, com està de moda a Occident, només fa que les clavegueres estiguin més vitaminades que mai. Aquí podríem aplicar una de les dites catalanes en què està implicada aquesta fruita: “No espremis tant la taronja que quedi sense suc.” És a dir, que no cal abusar de coses o persones, perquè l’excés les pot fer inútils. Una dita, per cert, que farien bé d’escoltar Ebre enllà.

Una altra cosa són les vitamines solubles en greix: aquestes sí que si s’acumulen al cos i en excés ens poden perjudicar.

Fer un consum excessiu de taronja, com de qualsevol altre aliment, no ens aportarà beneficis. Per exemple: encara que el seu contingut de sucres és relativament baix, l’abús està contraindicat si patim sobrepès o si no fem prou exercici.

És important prendre el suc de taronja acabat de fer, perquè és quan conté més antioxidants, uns agents que sembla que ajuden a endarrerir l’envelliment del nostre organisme. En contacte amb l’oxigen i la llum, els factors antioxidants es degraden ràpidament. Si un cop acabat de fer el suc el guardem a la nevera, les propietats es mantenen, però no més enllà de 30 minuts.

En cas de malaltia, embaràs o lactància, les necessitats diàries augmenten. Està comprovat, igualment, que els fumadors necessiten més vitamina C. També sembla que una aportació elevada de vitamina C ajuda a prevenir les cataractes en una petita part de la població. Igualment, hi ha estudis que assenyalen que el consum de vitamina C ajuda a prevenir les reaccions al·lèrgiques.

Menjar una taronja no és el mateix que beure’n el suc, encara que estigui acabat de fer. Quan ens mengem una taronja sencera, també consumim la part blanca, que té un gust amarg. Aquesta fina pell que envolta els grills és la que conté la concentració més elevada de vitamines, fibra i polifenols com l’hesperidina i la naringina, que tenen una funció antienvelliment i antiinflamatòria per a les cèl·lules del nostre organisme.

La taronja també conté aigua, àcid fòlic i sals minerals riques en potassi, magnesi, calci, ferro i fòsfor. A la taronja hi podem trobar, igualment, vitamina A, que contribueix al sistema immunològic, i fibra soluble. A més, com passa amb moltes altres fruites fresques, aporta poques calories. Una taronja de mida mitjana té entre 60 i 70 calories, es baixa en greixos i no conté colesterol.

La vitamina C també estimularia la producció de glòbuls blancs i protegiria la pell de l’atac dels radicals lliures. També s’assegura que els flavonoides de la taronja –aquesta fruita en conté unes 60 varietats– permeten controlar la tensió arterial, el colesterol i l’artritis. La presència de l’àcid fòlic ajudaria al desenvolupament i a la conservació del cervell. També sembla que és cardiosaludable i que, fins i tot, ajuda a prevenir les malalties d’aquest tipus, tot i que tampoc n’hi ha estudis definitius.