No espremis tant la taronja

La taronja (Citrus sinen­sis) és un fruit cítric de la família de les rutàcies, que també inclou el pomelo (Citrus maxima), l’aran­ger (Citrus para­disi) i la man­da­rina (Citrus reti­cu­lata). De fet, la taronja és un híbrid entre el pomelo i la man­da­rina. Es va ori­gi­nar al sud de la Xina, des d’on es va escam­par per tot el sud-est asiàtic. Ara es con­rea en totes les regi­ons del món de clima càlid. A casa nos­tra, en tro­bem a la costa de Tar­ra­gona i als mar­ges del riu Ebre. També és una fruita dis­tin­tiva del País Valencià. És un dels ali­ments més com­plets i millors de la dieta medi­terrània.

La taronja és una de les frui­tes més con­su­mi­des pels grans bene­fi­cis que aporta a la salut. Conté molta vita­mina C, o àcid ascòrbic, que intervé en la for­mació del col·lagen, els ossos i les dents; afa­vo­reix l’absorció del ferro dels ali­ments en el trànsit intes­ti­nal –i per tant con­tri­bu­eix a evi­tar l’anèmia per falta d’aquest ele­ment–, i aug­menta les defen­ses con­tra les infec­ci­ons. També és una vita­mina necessària per a la repa­ració dels tei­xits –una mala cica­trit­zació pot ser símptoma que ens en falta– i per a la síntesi de les hor­mo­nes.

El nos­tre orga­nisme no pot gene­rar la vita­mina C pel seu compte, i per tant l’ha d’obte­nir de la dieta. Hi ha la creença, que no està pro­vada científica­ment, que la vita­mina C ens pro­te­geix dels refre­dats. En canvi, sí que sem­bla que deter­mi­na­des infec­ci­ons duren menys temps si el cos dis­posa de prou vita­mina d’aquest tipus.

Alguns dels bene­fi­cis per a la salut de la taronja estan demos­trats. D’altres, pot­ser els més cri­da­ners, no. Gai­rebé tots aquests bene­fi­cis s’atri­bu­ei­xen a la presència de la vita­mina C. Per exem­ple, al fac­tor anti­o­xi­dant se li atri­bu­ei­xen bene­fi­cis que encara s’han de com­pro­var, com ara que sigui un pre­ven­tiu del càncer de pell, de pit, de pulmó, de boca i de còlon.

En això, com en tot, hem de tenir en compte que els ali­ments i els nutri­ents no són medi­ca­ments. A més, supo­sant que la influència sobre el refre­dat fos certa, perquè la vita­mina C fes l’efecte espe­rat cal­dria que la comencéssim a con­su­mir set­ma­nes abans de l’arri­bada de la tem­po­rada dels refre­dats.

Però també hem de saber que no per més vita­mina C que pren­guem acon­se­gui­rem més bene­fi­cis. Una taronja de mida nor­mal conté de 75 a 100 mil·ligrams de vita­mina C, i la neces­si­tat diària d’un infant i d’un adult és de només d’entre 40 i 60 mil·ligrams. Amb un got de suc natu­ral de taronja al dia, fet al moment, ja con­su­mim amb escreix tot el que el cos neces­sita. Si en pre­nem més, el cos n’absor­birà la que neces­sita, i la resta l’eli­mi­narà a través de l’orina. Inflar-se de vita­mi­nes solu­bles en aigua, com està de moda a Occi­dent, només fa que les cla­ve­gue­res esti­guin més vita­mi­na­des que mai. Aquí podríem apli­car una de les dites cata­la­nes en què està impli­cada aquesta fruita: “No espre­mis tant la taronja que quedi sense suc.” És a dir, que no cal abu­sar de coses o per­so­nes, perquè l’excés les pot fer inútils. Una dita, per cert, que farien bé d’escol­tar Ebre enllà.

Una altra cosa són les vita­mi­nes solu­bles en greix: aques­tes sí que si s’acu­mu­len al cos i en excés ens poden per­ju­di­car.

Fer un con­sum exces­siu de taronja, com de qual­se­vol altre ali­ment, no ens apor­tarà bene­fi­cis. Per exem­ple: encara que el seu con­tin­gut de sucres és rela­ti­va­ment baix, l’abús està con­train­di­cat si patim sobrepès o si no fem prou exer­cici.

És impor­tant pren­dre el suc de taronja aca­bat de fer, perquè és quan conté més anti­o­xi­dants, uns agents que sem­bla que aju­den a endar­re­rir l’enve­lli­ment del nos­tre orga­nisme. En con­tacte amb l’oxi­gen i la llum, els fac­tors anti­o­xi­dants es degra­den ràpida­ment. Si un cop aca­bat de fer el suc el guar­dem a la nevera, les pro­pi­e­tats es man­te­nen, però no més enllà de 30 minuts.

En cas de malal­tia, embaràs o lactància, les neces­si­tats diàries aug­men­ten. Està com­pro­vat, igual­ment, que els fuma­dors neces­si­ten més vita­mina C. També sem­bla que una apor­tació ele­vada de vita­mina C ajuda a pre­ve­nir les cata­rac­tes en una petita part de la població. Igual­ment, hi ha estu­dis que asse­nya­len que el con­sum de vita­mina C ajuda a pre­ve­nir les reac­ci­ons al·lèrgi­ques.

Men­jar una taronja no és el mateix que beure’n el suc, encara que esti­gui aca­bat de fer. Quan ens men­gem una taronja sen­cera, també con­su­mim la part blanca, que té un gust amarg. Aquesta fina pell que envolta els grills és la que conté la con­cen­tració més ele­vada de vita­mi­nes, fibra i poli­fe­nols com l’hes­pe­ri­dina i la narin­gina, que tenen una funció anti­en­ve­lli­ment i antiin­fla­matòria per a les cèl·lules del nos­tre orga­nisme.

La taronja també conté aigua, àcid fòlic i sals mine­rals riques en potassi, mag­nesi, calci, ferro i fòsfor. A la taronja hi podem tro­bar, igual­ment, vita­mina A, que con­tri­bu­eix al sis­tema immu­nològic, i fibra solu­ble. A més, com passa amb mol­tes altres frui­tes fres­ques, aporta poques calo­ries. Una taronja de mida mit­jana té entre 60 i 70 calo­ries, es baixa en grei­xos i no conté coles­te­rol.

La vita­mina C també esti­mu­la­ria la pro­ducció de glòbuls blancs i pro­te­gi­ria la pell de l’atac dels radi­cals lliu­res. També s’asse­gura que els fla­vo­noi­des de la taronja –aquesta fruita en conté unes 60 vari­e­tats– per­me­ten con­tro­lar la tensió arte­rial, el coles­te­rol i l’artri­tis. La presència de l’àcid fòlic aju­da­ria al desen­vo­lu­pa­ment i a la con­ser­vació del cer­vell. També sem­bla que és car­di­o­sa­lu­da­ble i que, fins i tot, ajuda a pre­ve­nir les malal­ties d’aquest tipus, tot i que tam­poc n’hi ha estu­dis defi­ni­tius.