Precaució a la muntanya

Man­te­nir-se actiu ajuda a allar­gar la vida. Sigui quina sigui la nos­tra edat, però amb més raó si hem pas­sat de la sei­xan­tena, sor­tir a pas­se­jar a pas viu –tant com es pugui– durant almenys una hora al dia, evi­tant sem­pre els moments de més inso­lació, és una acti­vi­tat salu­da­ble per al cor.

Si volem fer una excursió per la mun­ta­nya, la prin­ci­pal pre­caució que hem de pren­dre és que mai, en cap cas, hi ani­rem sols. Menys encara si és un ter­ri­tori nou per a nosal­tres.

També és molt con­ve­ni­ent, abans d’ini­ciar una excursió en com­pa­nyia, dei­xar dit a algun fami­liar o amic cap a on pen­sem anar i a quina hora tenim pre­vist d’arri­bar.

També és con­ve­ni­ent assa­ben­tar-se, abans de sor­tir, de quina és la pre­visió mete­o­rològica. Ens abs­tin­drem de fer l’excursió si hi ha boira o si s’anun­cien plu­ges. Mai sor­ti­rem si fa o està anun­ci­ada una calor intensa.

La ter­cera pre­caució és por­tar sem­pre un calçat ade­quat, ben adap­tat al nos­tre peu i pen­sat per a l’acti­vi­tat que pen­sem fer. Molts pro­ble­mes i lesi­ons apa­rei­xen, pre­ci­sa­ment, perquè hem uti­lit­zat un mal calçat. Si ens lesi­o­nem per aquesta causa, podem que­dar atra­pats a la mun­ta­nya.

A més, cal por­tar un calçat adap­tat a cada acti­vi­tat. No ens podem ficar en un camí de pedres amb saba­ti­lles de sola tova, ni tam­poc fer una acti­vi­tat breu amb botes dures. Por­tar un calçat que no es cor­res­pon amb l’acti­vi­tat pot faci­li­tar l’apa­rició d’esquinços i de lesi­ons als tur­mells i als genolls. En el millor dels casos, ens can­sa­rem més del compte.

Igual­ment, la roba ha de ser còmoda i s’ha d’adap­tar bé. No ha d’anar fre­gant la pell, perquè ens faria aparèixer but­llo­fes. Això és molt impor­tant en el cas dels mit­jons.

Abans d’ini­ciar la marxa, hem de fer una mica d’escal­fa­ment mus­cu­lar, un requi­sit que és impor­tant per prac­ti­car qual­se­vol acti­vi­tat espor­tiva, encara que la vul­guem fer suau­ment. Els exer­ci­cis d’escal­fa­ment abans de la pas­se­jada ens pre­pa­ra­ran física­ment i psi­cològica­ment, i també ens aju­da­ran a incre­men­tar el nos­tre ren­di­ment i a pre­ve­nir les lesi­ons.

No vul­guem gua­nyar con­cur­sos. A la mun­ta­nya anem a pas­sar-ho bé i a fruir de les vis­tes. Això vol dir que no hem de fer esforços inten­sos quan ini­ciem l’acti­vi­tat. Cami­nar per la mun­ta­nya és una acti­vi­tat aeròbica, és a dir, no ens hauríem de fati­gar.

Com podem saber si hem arri­bat a aquest punt de fatiga crítica? Perquè començarem a esbu­fe­gar.

Si això passa, ens atu­ra­rem i des­can­sa­rem. També ens hidra­ta­rem. Pas­sat un temps, podrem tor­nar a cami­nar, però ho farem a un ritme més lent.

Hi ha un truc per saber si fem l’acti­vi­tat a un ritme salu­da­ble i adap­tat al nos­tre cos: que puguem cami­nar i par­lar alhora sense sen­tir-nos can­sats. Si ens costa, és que no ho estem fent bé.

Cal fer pau­ses freqüents, durant les quals hem d’apro­fi­tar per beure, men­jar una mica i des­can­sar. Uns deu minuts cada hora acos­tuma a ser un període rao­na­ble. En cas con­trari, els músculs es poden refre­dar i hi pot haver sobrecàrre­gues i ram­pes. Evi­tar el refre­da­ment és molt impor­tant si fem l’acti­vi­tat a l’hivern; però també hem de vigi­lar a l’estiu, si fa vent o si ens agafa una tem­pesta. Lla­vors hem de mirar d’anar ben abri­gats.

Si anem acom­pa­nyats d’infants, lla­vors hem de fer pau­ses més sovint, però també més cur­tes. Després, quan esti­guem a prop del final de la pas­se­jada, cal que anem reduint el ritme, ja que això ajuda a nor­ma­lit­zar el ritme car­di­o­vas­cu­lar i res­pi­ra­tori.

Quan aca­bem l’excursió, no ens fica­rem imme­di­a­ta­ment a l’automòbil, si és que l’hem uti­lit­zat per arri­bar al punt de sor­tida. Això pot fer que apa­re­gui una sobrecàrrega mus­cu­lar. Des­can­sem una estona abans d’entrar al vehi­cle. També és con­ve­ni­ent beure i men­jar alguna cosa. Si resulta que hem fet un esforç intens, lla­vors farem els exer­ci­cis pro­pis de l’escal­fa­ment mus­cu­lar i després des­can­sa­rem una mica més.

Els bas­tons de sen­de­risme són útils perquè aju­den a man­te­nir l’equi­li­bri i a reduir la càrrega sobre els tur­mells i els genolls. Aquests bas­tons també ens seran útils si tenim alguna lesió lleu.

Si por­tem mot­xi­lla, el pes ha d’estar ben dis­tribuït: el que pesa més, a la part baixa i com més a prop de l’esquena millor. Sabrem que la mot­xi­lla està ben ajus­tada perquè no anirà oscil·lant en les puja­des i bai­xa­des.

Durant la ruta s’ha de beure i men­jar. Això s’ha de fer sem­pre, encara que l’excursió no sigui gaire llarga. Si no bevem ni recu­pe­rem els electròlits que per­dem amb la suor, ens des­hi­dra­ta­rem. El resul­tat és que podem tenir ram­pes, defa­lli­ments i, fins i tot, ens podem deso­ri­en­tar.

Hem de beure de tant en tant, encara que no ens sen­tim asse­de­gats. I beu­rem a poc a poc. També hem de pro­cu­rar que la beguda no esti­gui gaire freda.