Salut

El relat de l’1 d’octubre: la mobilització i la resistència

La crònica de l’1 d’octubre del 2017 és el relat de la demostració de la força ciutadana, de la mobilització i la resistència de la gent per poder exercir el seu dret a votar, de la voluntat dels catalans i de les catalanes de decidir lliurement, pacíficament i democràticament el seu futur. És el relat d’un dia que va acabar amb unes imatges de violència i de repressió policial que van fer la volta al món i dels atacs contra gent indefensa que l’única cosa que volia era votar

En aquest arti­cle no ens cen­tra­rem en l’expli­cació deta­llada dels fets de l’1 d’octu­bre, que ja ha estat des­crita àmpli­a­ment en repe­ti­des oca­si­ons. Posa­rem el focus en l’impacte que va tenir per a les vícti­mes la bru­tal repressió que es va pro­duir i, espe­ci­al­ment, en el menys­preu dels fets que van mos­trar algu­nes auto­ri­tats espa­nyo­les.

Durant la jor­nada del pri­mer d’octu­bre, les incur­si­ons poli­ci­als es van des­ple­gar en 55 pobla­ci­ons i es van dur a terme un total de 106 inter­ven­ci­ons poli­ci­als arreu del Prin­ci­pat, 52 de les quals amb violència.

Les dades reco­pi­la­des pel Depar­ta­ment de Salut mos­tren que el dia 1 d’octu­bre es van aten­dre i diagnos­ti­car un total de 991 per­so­nes. A banda, entre els dies 2 i 4 d’octu­bre, es van aten­dre 75 per­so­nes més en cen­tres sani­ta­ris, també a con­seqüència de lesi­ons pro­vo­ca­des el dia 1. En total, doncs, el nom­bre d’ate­sos entre l’1 i el 4 d’octu­bre va ser de 1.066 per­so­nes. A con­seqüència de les càrre­gues poli­ci­als hi va haver set ferits greus; sor­to­sa­ment, però, la majo­ria dels ate­sos ho van ser per lesi­ons i pro­ble­mes lleus de salut.

El mateix síndic de greu­ges, Rafel Ribó, va denun­ciar una “des­pro­porció abso­lu­ta­ment inac­cep­ta­ble de la força poli­cial l’1-O”. Ara bé, cal recor­dar les decla­ra­ci­ons del senyor Mari­ano Rajoy durant la seva inter­venció el mateix dia 1 d’octu­bre, en què afir­mava: “Desitjo la recu­pe­ració dels ferits de veri­tat.” En la mateixa línia, van ser diver­sos els polítics del Par­tit Popu­lar que van fer decla­ra­ci­ons iro­nit­zant sobre els fets i en to sarcàstic. El minis­tre de Justícia, Rafael Catalá, va dir que “seria molt bo saber com els va i si estan recu­pe­rats de les seves múlti­ples lesi­ons, no sigui que s’equi­vo­quin amb la mà que van tenir cap­su­li­tis”. No va ser menys el senyor Fer­nando Martínez-Maíllo, coor­di­na­dor gene­ral del PP, que va piu­lar: “Això dels 800 ferits és una gran men­tida.”

INFORME DETA­LLAT

Des del Depar­ta­ment de Salut, el Con­se­ller Comín va sor­tir en defensa dels afec­tats per les càrre­gues poli­ci­als de l’1 d’octu­bre i dels pro­fes­si­o­nals del sis­tema sani­tari català. A més, va publi­car un informe deta­llat sobre els afec­tats i va reba­tre les afir­ma­ci­ons fetes per part d’alguns polítics espa­nyols: “No s’és cons­ci­ent que a qui s’estava ofe­nent no era al Depar­ta­ment de Salut, sinó als pro­fes­si­o­nals sani­ta­ris que han fet els diagnòstics i han atès els paci­ents, i a les matei­xes per­so­nes ate­ses, que han estat les vícti­mes d’aquesta repressió.”

La indig­nació també va fer sal­tar els pro­fes­si­o­nals sani­ta­ris del país: Totes aques­tes malin­ten­ci­o­na­des afir­ma­ci­ons posa­ven en qüestió l’hones­te­dat de la seva feina. Així ho reco­llia el comu­ni­cat del web del Con­sell de Col·legis de Met­ges de Cata­lu­nya: “Els met­ges actuen sota el codi deon­tològic; no es pot posar en dubte la pro­fes­si­o­na­li­tat i la inde­pendència dels met­ges a l’hora de cer­ti­fi­car els ferits.”

L’1 d’octu­bre va ser pos­si­ble en gran part, doncs, per la col·labo­ració de cen­te­nars d’ajun­ta­ments i per la mobi­lit­zació ciu­ta­dana. Aquell dia es va for­jar una gran resistència ciu­ta­dana que encara avui per­dura.

OPINIÓ Josep Maria Argi­mon Direc­tiu del Depar­ta­ment de Salut

El primer article d’una sèrie sobre el 155

Josep Maria Argimon

Aquest és el primer d’una sèrie d’articles en què es farà una crònica dels fets ocorreguts durant l’aplicació del 155 en l’àmbit de Salut. En el proper article, s’explicarà com el desplegament del 155 va suposar episodis d’indefensió, d’abús de poder i d’usurpació política per part del govern de l’Estat espanyol. En els tres restants, es detallarà l’experiència de la mobilització i la resistència dels professionals del sector salut des de diverses perspectives.

En primer lloc, s’explicarà la mobilització del Col·lectiu Clínic per la Democràcia, que fa una concentració setmanal amb l’objectiu de denunciar la regressió dels drets i llibertats democràtiques que s’està vivint al nostre país. En segon lloc, s’exposarà la posada en marxa per part de professionals de la salut de la plataforma pel dret universal a la salut i es mostrarà la resistència del sector salut i el compromís amb el model de cobertura universal. Per acabar, es repassarà la resistència dels professionals de l’àmbit de la salut mental i les addiccions –línia prioritzada per l’exconseller Toni Comín–, que han continuat desplegant les accions prioritzades tot i l’aplicació de l’article 155 i han mantingut reunions de treball amb el mateix exconseller Comín a Brussel·les.

Aquests articles volen ser, doncs, les cròniques dels fets ocorreguts durant uns mesos que han estat especialment durs per a tots els treballadors de la Generalitat i el testimoni de la resistència d’un sector clau per al país com ho és el sanitari.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor