Salut

Defensar la democràcia

La democràcia és el leit­mo­tiv que ha unit a bona part de la soci­e­tat cata­lana per defen­sar-nos de l’atac que hem patit com a país en els últims mesos i que té la pit­jor expressió en els pre­sos polítics i els exi­li­ats. I la democràcia és també la lla­vor d’alguns col·lec­tius que han irrom­put amb força dins del sec­tor Salut per mos­trar el rebuig a la inter­venció de l’Estat espa­nyol. Aquest és, per exem­ple, el cas del Col·lec­tiu Clínic per la Democràcia, una ini­ci­a­tiva que va néixer amb un grup reduït de pro­fes­si­o­nals de l’Hos­pi­tal Clínic i el Cam­pus Clínic i que actu­al­ment ja té el suport de més de 700 per­so­nes. Fa unes set­ma­nes vaig con­ver­sar amb ells tran­quil·lament perquè m’expli­ques­sin com estan vivint aquesta situ­ació de resistència i com es coor­di­nen per poder rea­lit­zar un acte cada set­mana. Tenen molt clar el mis­satge de la democràcia. “Som gent com­pro­mesa amb la lli­ber­tat i no necessària­ment tot­hom és inde­pen­den­tista”, asse­gu­ren. És el que expli­cava abans. Tot aquest movi­ment que s’està ges­tant a Cata­lu­nya va més enllà de la inde­pendència, per més que a Madrid no ho enten­guin ni ho vul­guin enten­dre. La base de tot ple­gat és la lli­ber­tat i la democràcia. Pre­ci­sa­ment, un dels símbols de Clínic per la Democràcia és una gran pan­carta en què es pot lle­gir en lle­tres majúscu­les la paraula democràcia. Una sim­ple pan­carta que sim­bo­litza l’ofec de Madrid cap a Cata­lu­nya.

“neu­tra­li­tat”

El col·lec­tiu, que va néixer a mit­jans de novem­bre, va pen­jar aquesta pan­carta al vestíbul del recinte. Però van arri­bar les elec­ci­ons del 21-D i tot­hom es va posar nerviós. El Minis­teri de Sani­tat va tru­car al Depar­ta­ment de Salut perquè instéssim el Clínic a reti­rar la pan­carta, un pas que, evi­dent­ment, no van fer. La pro­blemàtica va arri­bar a la junta elec­to­ral, que va recla­mar la “neu­tra­li­tat” de totes les ins­ti­tu­ci­ons. “Real­ment, quina paraula pot ser més neu­tral que democràcia? No citàvem cap par­tit”, comen­ten des del col·lec­tiu. Al final, però, la van aca­bar reti­rant perquè hi havia l’amenaça d’empren­dre acci­ons legals. “Fins i tot, es van endur una senyera perquè al cos­tat hi havia un llaç groc.” Veure-ho per creure-ho! Després dels comi­cis, la pan­carta es va res­ti­tuir al seu lloc, però, final­ment, Clínic per la Democràcia la va tor­nar a reti­rar. “Vam rebre algu­nes quei­xes i no volíem ten­si­o­nar la ins­ti­tució”, afe­gei­xen. Això sí, la pan­carta s’ha con­ver­tit en tot un símbol i sem­pre apa­reix als actes o a les mani­fes­ta­ci­ons.

CON­CEN­TRA­CI­ONS

Cada set­mana, tant al vestíbul del Clínic com al de la Mater­ni­tat, s’orga­nit­zen con­cen­tra­ci­ons d’uns quinze minuts de durada en què es con­vida alguna per­so­na­li­tat cone­guda a fer un dis­curs i també hi ha una actu­ació musi­cal. A més, cada mes i mig se cele­bra una con­ferència de més gran for­mat al para­nimf amb un caràcter “més acadèmic” i en què s’escull una temàtica con­creta amb la par­ti­ci­pació de tres o qua­tre con­vi­dats; i també s’ha orga­nit­zat un sopar groc. En aquests actes, hi han par­ti­ci­pat, entre d’altres, Raül Romeva, Laura Borràs, Ernest Mara­gall, Rafael Ribó, Vicent Par­tal, Toni Albà, Eli­senda Palu­zie i el direc­tor de La República, Car­les Ribera, i també fami­li­ars dels pre­sos i exi­li­ats. “No para­rem men­tre hi hagi pre­sos i exi­li­ats. És inac­cep­ta­ble”, subrat­llen amb con­tundència. I tenen tota la raó! És inac­cep­ta­ble haver de con­viure amb aquest pano­rama. Per aquest motiu és tan i tan impor­tant que col·lec­tius com aquest i d’altres que s’han anat cre­ant en l’àmbit de Salut, com el de l’Hos­pi­tal del Mar i el del Sant Pau –segur que me’n deixo uns quants més– con­tinuïn rei­vin­di­cant la lli­ber­tat dels nos­tres pre­sos i la tor­nada a casa dels nos­tres exi­li­ats.

Els efectes en la gent

Com van viure el 155 aquests col·lectius? És cert que la gent del carrer no ho va notar tant, almenys en l’àmbit de Salut, perquè els hospitals, l’atenció primària i les urgències funcionaven com sempre. Només faltaria! La processó anava per dins. “Ha afectat decisions estratègiques de l’hospital i per culpa del 155 no tenim pressupost. També hi ha hagut una burocràcia extrema amb centenars de papers, certificats...”, conclouen des de Clínic per la Democràcia.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.