Salut

Mal de coll a l’estiu

El mal de coll és una afecció que també apareix durant els mesos de calor. Al contrari del que es creu, no és un trastorn només dels mesos freds

Asso­ciem el mal de coll amb els mesos més freds: gener i febrer, sobre­tot. I és cert: en aquest període de l’any és més fàcil aga­far fred. Un epi­sodi que, poques hores després, es farà notar en forma de pun­xa­des al coll. Durant uns dies tin­drem difi­cul­tats per empas­sar-nos els ali­ments i, pos­si­ble­ment, ens que­da­rem afònics.

El mal de coll és una de les cau­ses més freqüents de baixa labo­ral i d’absència acadèmica. Doncs bé: mal­grat aquesta creença cir­cums­crita a l’hivern, resulta que un dels prin­ci­pals motius de con­sulta mèdica durant l’estiu també és el mal de coll.

Tots hem patit aquest tras­torn en diver­ses oca­si­ons. Però només una de cada qua­tre vícti­mes d’aquesta infecció con­sulta el metge. És com­pren­si­ble: el mal de coll acos­tuma a des­a­parèixer dos o tres dies després de l’inici, perquè sol ser d’ori­gen víric. El pro­blema és que, a més, algu­nes per­so­nes opten per auto­me­di­car-se i, fins i tot, pre­nen antibiòtics. Sovint, el mal de coll el pro­voca un agent víric –nor­mal­ment, el mateix que causa el refre­dat comú– i, per tant, els antibiòtics no els fan ni fred ni calor. En canvi, aquests antibiòtics sí que ens poden cau­sar pro­ble­mes de salut.

Els antibiòtics només s’han d’uti­lit­zar, recep­tats pel pro­fes­si­o­nal, quan són neces­sa­ris, perquè a banda del seu cost, un mal ús con­tri­bu­eix a l’apa­rició de soques bac­te­ri­a­nes resis­tents que, al cap­da­vall, poden cau­sar infec­ci­ons fatals. És una qüestió que ja es va trac­tar deta­lla­da­ment en el número 8 de La República.

Per si amb això no n’hi hagués prou, un con­sum ina­de­quat d’antibiòtics –o exces­siu d’antisèptics– pot des­truir els bac­te­ris simbiòtics que viuen a la nos­tra boca. En des­a­parèixer és més fàcil que siguem vícti­mes d’una infecció fúngica i que hi apa­re­guin les moles­tes aftes. Si tenim mal de coll molt de tant en tant i l’epi­sodi dura poc, pot­ser ens podem estal­viar la visita al metge. Però si es va repe­tint regu­lar­ment, la con­sulta és obli­gatòria.

A l’estiu vivim can­vis sob­tats de tem­pe­ra­tura. Som al car­rer, on fa calor i de cop entrem en una botiga o en un bar on, a causa de l’aire con­di­ci­o­nat, la tem­pe­ra­tura és gai­rebé àrtica. Fins i tot, ho bus­quem expres­sa­ment, perquè no aguan­tem la calor. Però lla­vors expo­sem el nos­tre cos suat a una tem­pe­ra­tura que pot estar fins a 10 graus per sota de la del car­rer. A més, durant l’estiu tenim tendència a pren­dre begu­des ben fre­des, amb molt de gel, i a men­jar gelats.

Aquests can­vis de tem­pe­ra­tura afa­vo­rei­xen que els micro­bis que hi ha al medi ambi­ent colo­nit­zin fàcil­ment la nos­tra gola. El canvi de tem­pe­ra­tura varia el flux san­guini en els vasos que enta­pis­sen l’exte­rior de la nos­tra gola. Així, si hi ha menys sang lla­vors també hi ha menys glòbuls blancs i menys defen­ses con­tra les agres­si­ons exter­nes. Una opor­tu­ni­tat d’or per als bac­te­ris i els virus.

Així apa­reix la farin­gi­tis o farin­go­a­mig­da­li­tis, més cone­guda popu­lar­ment com angi­nes, segons si afecta només la faringe o la faringe i les amígda­les alhora.

Quan es declara algun d’aquests epi­so­dis, la gola apa­reix enver­me­llida i també sen­ti­rem picor i dolor en empas­sar. De vega­des hi pot haver tos, muco­si­tat nasal, ron­quera, con­jun­ti­vi­tis i, fins i tot, diar­rea.

La gran majo­ria d’aquests infec­ci­ons estan cau­sa­des per dife­rents famílies de virus i, com s’ha dit, pren­dre antibiòtics només ser­veix per llençar els diners. El trac­ta­ment con­sis­teix a pal·liar els símpto­mes amb ibu­profèn i para­ce­ta­mol, i espe­rar que l’orga­nisme fabri­qui els seus pro­pis anti­cos­sos. També s’ha de beure líquids i es pot glo­pe­jar aigua amb sal. Si la infecció és lleu, amb repòs la recu­pe­ració serà com­pleta en pocs dies.

dolor sob­tat i intens

Però la infecció també pot estar cau­sada pels bac­te­ris, espe­ci­al­ment per un que s’ano­mena Strep­to­coc­cus pyo­ge­nes. En aquest cas, la malal­tia no apa­reix a poc a poc, sinó sob­ta­da­ment, després d’un període d’incu­bació d’entre un i qua­tre dies. El dolor és molt més intens que en el cas dels virus, hi ha difi­cul­tats per empas­sar i hi apa­rei­xen altres símpto­mes que no tro­bem en el cas dels virus, com ara febre, mal de cap i males­tar gene­ral. També hi pot haver dolor abdo­mi­nal i vòmits. Aquesta classe d’infec­ci­ons és més freqüent entre els infants d’entre 5 i 15 anys.

Si el mal de coll és d’ori­gen bac­terià, el metge recep­tarà un antibiòtic ade­quat –sovint peni­cil·lina, amo­xi­cil·lina o eri­tro­mi­cina per via oral durant deu dies– que limi­tarà la durada de la infecció i que a més evi­tarà que el bac­teri s’esten­gui i pro­vo­qui oti­tis, sinu­si­tis o algun pro­blema greu. La farin­gi­tis estrep­tocòccica es resol sovint en una o dues set­ma­nes, fins i tot sense trac­ta­ment. L’antibiòtic abreuja la durada de la infecció en unes 24 hores. S’admi­nis­tra per evi­tar que la infecció s’esten­gui i per pre­ve­nir la febre reumàtica.

Per pre­ve­nir aquesta infecció hem de pro­cu­rar no sot­me­tre el nos­tre cos a can­vis sob­tats de tem­pe­ra­tura, sobre­tot si anem suats. I si ho estem, evi­ta­rem begu­des massa fre­des. A l’estiu hem de vigi­lar amb els aires con­di­ci­o­nats i els cor­rents d’aire.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.