L’impuls de la salut mental

La legis­la­tura pas­sada, un dels prin­ci­pals rep­tes que es va mar­car el Depar­ta­ment de Salut, amb el con­se­ller Toni Comín al cap­da­vant, va ser poten­ciar l’àmbit de la salut men­tal, que molts cops ha estat una de les ger­ma­ne­tes pobres del sec­tor. Durant la crisi econòmica, tots els indi­ca­dors de salut van millo­rar o es van con­so­li­dar, excepte els de salut men­tal. A més, les dades també indi­quen que una de cada qua­tre per­so­nes patirà un tras­torn men­tal al llarg de la seva vida. Era obvi, per tant, que s’havia d’actuar, fer més pre­venció i també que la comu­ni­tat ha d’acom­pa­nyar aques­tes per­so­nes. Apos­tar per una visió més comu­nitària i no tan hos­pi­talària. Més domi­cili i comu­ni­tat i menys hos­pi­tals per trac­tar els paci­ents. Aquest canvi de model es va tra­duir amb una dotació addi­ci­o­nal de 70 mili­ons d’euros, la qual cosa supo­sava l’incre­ment pres­su­pos­tari més gran de la història en salut men­tal. Una injecció econòmica que va ser molt ben rebuda i que, per exem­ple, ha permès con­trac­tar més de 500 pro­fes­si­o­nals.

Es va redac­tar un ambiciós pla estratègic, es va començar a tre­ba­llar per implan­tar aquest nou model i la reforma va anar avançant. Tot un èxit per al sec­tor. Però l’Estat espa­nyol i el 155 van inten­tar escapçar aquest pro­jecte i van enviar a la presó i a l’exili el govern que havia impul­sat aquesta revo­lució en salut men­tal. Ara bé, els pro­fes­si­o­nals no es van que­dar de braços ple­gats i van con­ti­nuar llui­tant perquè aquest nou sis­tema fun­cionés. “A l’àmbit de la salut men­tal sem­pre li ha cos­tat entrar en el cri­teri gene­ral de la salut i ara, de mica en mica, aquesta per­cepció està can­vi­ant”, comenta un mem­bre d’un col·lec­tiu de pro­fes­si­o­nals d’aquest àmbit, amb qui em vaig entre­vis­tar fa unes set­ma­nes. Tot i això, van deci­dir fer un pas més i alguns repre­sen­tants dels grups de tre­ball del pla estratègic van deci­dir anar a Brus­sel·les per man­te­nir una reunió amb el lla­vors con­se­ller Comín. Era la seva manera de pro­tes­tar con­tra els infa­mes i injus­tos empre­so­na­ments i exi­lis. “També vam tro­bar que era de justícia expli­car-li de pri­mera mà com avançava la reforma que ell va impul­sar”, afe­gei­xen.

Tot i aquesta lluita con­tra el 155 que ha dut a terme aquest col·lec­tiu, la ingerència de l’Estat espa­nyol ha fet que s’atu­res­sin alguns aspec­tes del pla de salut men­tal. Un dels més impor­tants va ser el blo­queig de la cre­ació de més pla­ces de llar residència.

Al marge d’aquesta situ­ació, els pro­fes­si­o­nals de la salut men­tal també han com­pro­vat com el ciu­tadà de peu s’ha vist tocat i afec­tat pel fosc pano­rama que ha vis­cut el país en els últims mesos. Arran de les càrre­gues durant el referèndum de l’1 d’octu­bre, el Depar­ta­ment de Salut va posar en marxa un pro­grama per aten­dre les per­so­nes que van patir tras­torns emo­ci­o­nals. I és que en molts casos, les per­so­nes que s’han vist expo­sa­des a situ­a­ci­ons crítiques i de violència poden patir tras­torns per estrès agut, que apa­reix al cap de pocs minuts d’haver patit o pre­sen­ciat un fet estres­sant, o el deno­mi­nat tras­torn per estrès post­traumàtic, d’apa­rició més tar­dana i carac­te­rit­zat per tenir records i som­nis angoi­xants i per patir ansi­e­tat. “És obvi que en els últims mesos hi ha hagut una gran pressió des del punt de vista psi­cològic per a tota la ciu­ta­da­nia i hem tro­bat paci­ents amb símpto­mes d’ansi­e­tat”, con­clo­uen.