Evitem les INTOXICACIONS

Qual­se­vol ali­ment, perquè esti­gui en mal estat o perquè hagi estat mal mani­pu­lat o cui­nat, pot que­dar con­ta­mi­nat amb virus i bac­te­ris i ens into­xi­carà quan el con­su­mim. Mol­tes into­xi­ca­ci­ons per ali­ments es decla­ren a l’agost i al setem­bre. Vuit de cada deu ingres­sos hos­pi­ta­la­ris per aquesta causa es pro­du­ei­xen a l’estiu.

Tots els ali­ments es poden con­ta­mi­nar, però n’hi ha alguns que són més pro­clius: carns ver­me­lles, ous, lac­tis i deri­vats, ver­du­res crues i pei­xos i maris­cos crus. I compte també amb les sal­ses. Un ali­ment pot que­dar con­ta­mi­nat en ori­gen per mala con­ser­vació, però també per falta d’higi­ene de la per­sona que el mani­pula o per un trac­ta­ment culi­nari defi­ci­ent.

Els símpto­mes són força clars: sen­ti­rem nàusees, debi­li­tat i des­gana, molèsties gas­troin­tes­ti­nals amb diar­rea, dolor mus­cu­lar i, fins i tot, febre i cal­freds. Els símpto­mes es mani­fes­ten entre dues i sis hores després del con­sum, però no necessària­ment apa­rei­xen tots ni tam­poc alhora.

Ara bé, si la per­sona into­xi­cada té febre supe­rior a 38,5 graus, pols ele­vat o irre­gu­lar, cai­guda de la tensió arte­rial, orina poc, està irri­ta­ble, té son i la llen­gua s’asseca, lla­vors el cas és greu i cal anar al metge. Si les nàusees no ens dei­xen ni beure, si fa poc que hem viat­jat a l’estran­ger, si hi ha sang a la diar­rea o si l’afec­tat és un infant, la con­sulta és obli­gatòria.

No hem de pren­dre les into­xi­ca­ci­ons a la lleu­gera. Són inci­dents que poden tenir con­seqüències si l’afec­tat és una per­sona gran, una dona emba­ras­sada o si té el sis­tema immu­ni­tari debi­li­tat.

Els dos agents que més hi tro­bem impli­cats són els noro­vi­rus, i en espe­cial el Norwalk, i el bac­teri de la sal­mo­nel·la. Però aquests no són els únics que ens com­pli­ca­ran la vida. La carn, per exem­ple, pot que­dar con­ta­mi­nada amb el bac­teri Esc­he­ric­hia coli. És un bac­teri que viu de manera natu­ral als nos­tres intes­tins. La into­xi­cació apa­reix quan el nos­tre orga­nisme entra en con­tacte amb alguna vari­e­tat des­co­ne­guda, asso­lida per exem­ple perquè la carn que hem men­jat s’ha mani­pu­lat mala­ment i ha entrat en con­tacte amb l’inte­rior dels budells de l’ani­mal.

La majo­ria dels patògens que­den des­truïts durant la cocció. Per això, i més encara a l’estiu, és millor con­su­mir la carn ben feta. Pot­ser quan està més crua la tro­bem més gus­tosa, però també és més fàcil que ens hi into­xi­quem.

Si pre­pa­rem la carn a casa o per fer una bar­ba­coa, no hem d’uti­lit­zar el drap de la cuina per nete­jar-nos el suc que deixa anar la carn crua. Els bac­te­ris con­ta­mi­na­rien el drap i la per­sona que l’agafés després. Així és fàcil pro­vo­car una into­xi­cació. Si ens agrada men­jar carn picada per fabri­car ham­bur­gue­ses i man­don­gui­lles, que facin l’ope­ració davant nos­tre. Però amb això no n’hi ha prou. Si entre el moment de com­prar els ali­ments i l’arri­bada a casa han de pas­sar hores, és millor que els guar­dem en una nevera portàtil o en una bossa isotèrmica. Rebut­gem els ali­ments mal empa­que­tats, que facin mala olor en obrir-los o que tin­guin alguna escletxa al con­te­ni­dor. Atenció a les con­ser­ves si estan abo­nye­ga­des o rove­lla­des. Les into­xi­ca­ci­ons asso­ci­a­des a les con­ser­ves, si s’han fet a casa sense seguir les nor­mes ele­men­tals d’ela­bo­ració, sem­pre són peri­llo­ses.

Si som a la cuina, mai hem d’uti­lit­zar la mateixa superfície per pre­pa­rar els ali­ments. No hem de tallar mai la fruita en una taula de fusta on abans hem trac­tat carn de vede­lla, de pollas­tre o de qual­se­vol altra classe. Si només tenim una fusta, l’hem de nete­jar abans del canvi d’ali­ment amb aigua i sabó. També és con­ve­ni­ent ren­tar-se les mans abans de trac­tar qual­se­vol ali­ment. Aquesta és una norma per a tot l’any, però hem de vigi­lar espe­ci­al­ment durant l’estiu. La higi­ene és la millor manera d’evi­tar dis­gus­tos culi­na­ris. Si tenim alguna lesió a les mans, ens hi hem de posar guants. La sal­mo­nel·losi és una de les into­xi­ca­ci­ons ali­mentàries que més apa­rei­xen asso­ci­a­des a la calor. Els prin­ci­pals res­pon­sa­bles acos­tu­men a ser els ous que no han estat pas­teu­rit­zats. En tot cas, sem­pre els hem de con­ser­var a la nevera i nete­jar la closca amb aigua abans de mani­pu­lar-los. Aquesta pre­caució és molt impor­tant si volem pre­pa­rar alguna salsa. Que, per cert, no és con­ve­ni­ent con­ser­var-la després de l’àpat. També és millor pre­pa­rar-la quan ja esti­guem a punt de con­su­mir-la. I, fins que no arribi el moment, a la nevera.

I un últim apunt: de vega­des, quan anem d’excursió i volem men­jar entre­pans, els dei­xem pre­pa­rats la nit ante­rior i els guar­dem a la nevera. Es pot fer, a con­dició que hi afe­gim ingre­di­ents com ara el tomàquet, la maio­nesa i l’enciam just en el moment de sor­tir de casa.

. Lluís Martínez