Salut

Què, les vacances?

Després de les vacances, en retornar a l’activitat quotidiana, hi ha qui es queixa d’un malestar difús que pot arribar a ser angoixant. Hi ha qui pateix dificultats de concentració, està apàtic i no dorm bé. En els últims anys, aquest conjunt de signes s’han agrupat en l’anomenada síndrome postvacacional

UN CONSELL
No escolteu les queixes, però tampoc us queixeu

Molts psi­quia­tres hi estan d’acord: el que s’ano­mena síndrome post­va­ca­ci­o­nal no exis­teix. Hi ha per­so­nes que sen­ten males­tar quan tor­nen a la feina, però aquest seria en tot cas un tras­torn adap­ta­tiu. Con­si­de­rar-lo una síndrome és exa­ge­rat.

Exa­ge­rat perquè, tot i que és una molèstia, no és cap malal­tia. L’epi­sodi no figura en els catàlegs inter­na­ci­o­nals de diagnòstic de pato­lo­gies, però això tam­poc vol dir que sigui un pro­blema ima­gi­nari. De fet, hi ha qui defensa que malal­tia és tot allò que per­ju­dica el nos­tre benes­tar.

La per­sona que pateix aquesta situ­ació té uns símpto­mes sem­blants a l’estrès, i es veu incapaç, després del període de des­cans, de res­pon­dre a les deman­des asso­ci­a­des al retorn a la rutina diària. És cert que, vist amb pers­pec­tiva, aquest ele­vat volum de deman­des és ima­gi­nari, però no per això causa menys angoixa. Una cir­cumstància poc cone­guda és que aquest males­tar també pot afec­tar per­so­nes que fan fei­nes i acti­vi­tats no remu­ne­ra­des.

Un altre fet poc cone­gut és que aquesta situ­ació també afecta, fins i tot amb més inten­si­tat, la gent deso­cu­pada en edat de tre­ba­llar. En aquest cas, l’angoixa pot arri­bar a ser fins i tot supe­rior.

A la República Cata­lana, com als països de l’entorn, els atu­rats tenen el doble de pro­ba­bi­li­tats que un ocu­pat de patir depressió. Quan tot­hom que té feina hi retorna, es pot agu­dit­zar la sen­sació d’inu­ti­li­tat i pot aparèixer un injust sen­ti­ment de culpa.

Els prin­ci­pals sig­nes físics i psíquics que con­for­men aquesta molèstia són un males­tar gene­ral acom­pa­nyat d’insomni a la nit i de som­nolència diürna. També hi ha dolors mus­cu­lars, des­gana, irri­ta­bi­li­tat ansi­osa, falta de con­cen­tració, can­sa­ment i trets depres­sius. El ren­di­ment labo­ral dis­mi­nu­eix. El qua­dre s’assem­bla molt al del jet lag.

Com que aquesta situ­ació no es con­si­dera malal­tia, tam­poc hi ha estadísti­ques, però sem­bla que afecta el 35% de la població, que les dones hi són més sen­si­bles –perquè estan sot­me­ses a una pressió més ele­vada– i que és més freqüent en la gent que tre­ba­lla de cara al públic, que ocupa un càrrec de res­pon­sa­bi­li­tat que l’obliga a pren­dre deci­si­ons i, en un sen­tit opo­sat, en aquells que desen­vo­lu­pen una feina avor­rida i monòtona. No cal dir que les vícti­mes favo­ri­tes d’aquest males­tar són les per­so­nes que patei­xen alguna classe de setge a la feina o a l’escola.

Aquest epi­sodi afecta sobre­tot les per­so­nes d’entre 45 i 55 anys. Els infants també poden patir en el retorn a l’escola i a l’ins­ti­tut, però no és un fet gaire freqüent.

En un sen­tit con­trari, com més cre­a­tiva sigui la nos­tra feina, menys pro­ba­bi­li­tats tenim de patir aquest males­tar. També afecta menys qui hagi tin­gut unes vacan­ces cre­a­ti­ves –és a dir que no es limi­tin a l’avor­ri­ment– i qui hagi tor­nat amb la sen­sació d’haver apro­fi­tat el temps.

L’inci­dent, com qual­se­vol altre, no s’ha de pren­dre a la lleu­gera si per­sis­teix. Hi ha per­so­nes per a les quals el retorn causa un nota­ble estrès labo­ral. La des­gana fa que dis­mi­nu­eixi el ren­di­ment, cosa que alhora genera més estrès i una nova dis­mi­nució del ren­di­ment, fins a con­ver­tir-ho en una espi­ral infer­nal.

El males­tar acos­tuma a des­a­parèixer pas­sats uns dies. Si després de la pri­mera set­mana com­pleta o d’uns deu dies els símpto­mes per­sis­tei­xen, cal anar al metge. Una con­sulta que és obli­gatòria si han pas­sat tres set­ma­nes i no hi ha hagut adap­tació, perquè això és signe d’algun pro­blema més gran. Molts pocs casos d’estrès poste­rior a les vacan­ces neces­si­ten ajut pro­fes­si­o­nal.

Què podem fer si ja hem tor­nat de vacan­ces i notem que són vícti­mes d’aquest males­tar? Lla­vors inten­ta­rem adop­tar una acti­tud posi­tiva, perquè això abreuja el període de rea­dap­tació. Un bon con­sell: no escol­teu les quei­xes, però tam­poc us quei­xeu. Tor­nar a la feina lamen­tant-se és la millor manera d’allar­gar l’angoixa. Al con­trari, pro­cu­reu millo­rar l’ambi­ent de feina reforçant les con­duc­tes posi­ti­ves del vos­tre entorn. Si alguna cosa va mala­ment, no bus­queu cul­pa­bles, sinó solu­ci­ons. Aplau­diu la feina ben feta dels altres.

Feu una llista de les fei­nes i pro­cu­reu començar amb les més agra­da­bles. Apro­fi­teu el temps de des­cans per fer alguna acti­vi­tat agra­da­ble. Inten­teu dor­mir vuit hores i man­te­nir els hora­ris com més regu­lars millor. No us empor­teu feina a casa. Feu exer­cici mode­rat. Tin­gueu pen­sa­ments posi­tius: tots els símpto­mes des­a­pa­rei­xe­ran abans del que s’espera, com sem­pre. I al cap­da­vall, les vacan­ces de Nadal són a tocar, oi?

Lluís Martínez

De l’avió a la feina

Lluís Martínez

Com passa amb altres incidents relacionats amb la salut, la millor manera d’evitar-los és la prevenció. Això implica una bona planificació del nostre temps i de les vacances pròpiament dites. Per exemple: el pitjor que podem fer és tornar a la feina des del lloc mateix de les vacances, sense haver fet ni una pausa d’adaptació per fer-se a la idea que hi hem retornat.

Això de baixar de l’avió o del tren i anar-se’n directament a la feina sense ni passar per casa és el pitjor que podem fer. El més aconsellable és deixar passar un període de dos o tres dies entre l’arribada del lloc de les vacances i el retorn a la feina.

Aquests dies els hauríem d’aprofita no tant per angoixar-nos amb el retorn, sinó per recuperar la rutina de son, hàbits i àpats que segurament hem perdut durant les vacances. Una bona estratègia, si podem, és no incorporar-nos a la feina dilluns, sinó a mitja setmana. Així tindrem el cap de setmana més a prop i això ens permetrà parar millor el cop.

Ara bé: tornar dos o tres dies abans a casa no vol dir que, obligatòriament, ens hi haguem de recloure i no sortir. Podem disfrutar d’aquest temps a la nostra ciutat o poble i fer alguna de les activitats que desenvolupem habitualment durant el cap de setmana, com anar al cinema o a passejar.

Un altre consell útil es no fer girar la nostra vida a l’entorn de les vacances. No podem estar els mesos anteriors a aquest període parlant només de quan arribi i, un cop passat, lamentar-nos que caldrà esperar molts mesos per tornar a fruir-lo. Tornar de vacances i, mentalment, fer-nos a la idea, o fins i tot, obsessionar-nos, que han de passar onze mesos ben bons per tornar-hi és la millor manera d’obrir la porta a l’angoixa.

Un lleure ordenat

Lluís Martínez

La manera com fem les vacances també influeix en la readaptació. Al marge de tenir un oci creatiu, fer unes vacances durant les quals, en realitat, no descansem o no descansem prou és arriscar-se a patir un retorn desastrós. Les vacances han de ser un temps de desconnexió, no un campi qui pugui. No és bo trencar totalment amb la rutina, perquè això modifica els nostres bioritmes. Les vacances poden suposar una rutina diferent, tot i que hem de saber que el desordre i el desgavell continu altera el nostre rellotge intern, com quan fem un viatge transoceànic en avió. És normal anar-se’n a dormir i llevar-se més tard del que és normal, i fer els àpats a hores intempestives, però cal insistir: llavors la rutina habitual s’ha de restablir uns dies abans de finalitzar el període de lleure.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor