Salut

Arran de pell

L’acne és un trastorn cutani curiós: molts adolescents el viuen com una tragèdia única i personal que trasbalsa la seva autoestima, però la realitat és que es tracta d’un episodi passatger que afecta gairebé vuit de cada deu joves

L’acne, el tras­torn cutani més freqüent de tots, té una expli­cació hor­mo­nal i acos­tuma a aparèixer durant la puber­tat, que és l’edat en què estem més pen­dents de la nos­tra imatge i més pre­o­cu­pats per l’opinió ali­ena. A un adult li sem­bla un pro­blema menor, però per a un ado­les­cent no ho és pas.

Per tant, és una afecció que no es pot pren­dre a la lleu­gera, perquè hi ha joves que per aquesta causa patei­xen estrès –un dels fac­tors de l’acne– tras­torns d’ansi­e­tat i fins i tot depres­si­ons. Si veiem algun ado­les­cent pre­o­cu­pat per aquesta qüestió no el podem des­pat­xar dient-li que és una xim­ple­ria. Per ell, el pro­blema és molt real i incòmode i, per tant, l’hem d’aju­dar.

L’acne con­sis­teix en una infla­mació obs­truc­tiva dels fol·licles pilo­sos arran d’una acció com­bi­nada de les hor­mo­nes, el greix i els bac­te­ris cuta­nis, prin­ci­pal­ment el Pro­pi­o­ni­bac­te­rium acnes. També hi inter­ve­nen fac­tors genètics i psi­cològics.

Es carac­te­ritza per l’apa­rició de grans en els casos més lleus, que poden evo­lu­ci­o­nar fins als abs­ces­sos en els més greus. Totes les vari­e­tat d’acne són acu­mu­la­ci­ons de pus de dimensió i pro­fun­di­tat vari­a­bles. En la majo­ria dels casos, els grans es mani­fes­ten a la cara, les espat­lles i la part supe­rior del tòrax. Acos­tuma a aparèixer abans en les noies, tot i que les for­mes greus són més freqüents entre els nois.

cica­trius

Les lesi­ons pre­cur­so­res típiques s’ano­me­nen barbs, que poden ser oberts i for­mar un punt negre per oxi­dació del greix, o tan­cats i trans­for­mar-se en un gra blanc. Aquests barbs són els que després es poden trans­for­mar en pàpules, nòduls, pústu­les, quists i abs­ces­sos, que poden fer cica­trius si no es trac­ten bé.

El Pro­pi­o­ni­bac­te­rium acnes, que ja viu nor­mal­ment dins del fol·licle, es dedica a des­com­pon­dre el greix acu­mu­lat, i que no pot sor­tir a l’exte­rior, en substàncies que irri­ten la pell. Lla­vors hi apa­reix la infla­mació i l’erupció cutània, que si és molt pro­funda pot pro­vo­car un abscés.

Com en altres afec­ci­ons cutànies, l’acne pot ser de diversa gra­ve­tat. En els casos lleus, l’ado­les­cent té menys de 20 punts negres no infla­mats o un nom­bre petit de gran blancs. Si hi ha més punts negres i grans, lla­vors es con­si­dera un cas mode­rat. Les per­so­nes amb un acne greu tenen molts grans enver­me­llits plens de pus. Aquest grans es poden arri­bar a unir i for­mar un abscés sub­cu­tani.

En la majo­ria dels casos, l’acne no acos­tuma a dei­xar cica­trius. Però prémer els grans o inten­tar obrir-los aug­menta la infla­mació i la pro­fun­di­tat de la lesió, i lla­vors sí que poden que­dar cica­trius. Els nòduls i els abs­ces­sos que apa­rei­xen en els casos greus sovint es tren­quen i poden dei­xar lesi­ons cutànies. Les cica­trius típiques de l’acne són forats petits i pro­funds, que seran difícils d’eli­mi­nar. Si l’acne és greu, doncs, s’ha de posar en mans del der­matòleg.

Com que aquesta afecció cutània està vin­cu­lada a la vari­ació dels nivells hor­mo­nals, acos­tuma a des­a­parèixer entre els 25 i els 30 anys, que és quan la pro­ducció s’esta­bi­litza. Per la mateixa relació que té amb les hor­mo­nes, hi ha dones que poden expe­ri­men­tar epi­so­dis més o menys greus d’acne durant la mens­tru­ació. També hi ha dones a les quals els apa­reix acne durant l’embaràs o, al con­trari, els pot des­a­parèixer del tot, si en patien abans. Els cor­ti­coi­des i altres medi­ca­ments poden empit­jo­rar-lo o pre­ci­pi­tar-ne l’apa­rició, i per això només es poden pren­dre sota pres­cripció mèdica. No uti­lit­za­rem maqui­llatge ni cosmètics si tenim acne, ja que la obs­trucció dels porus l’empit­jora i, per tant, és un error inten­tar dis­si­mu­lar els grans amb maqui­llatge.

trac­ta­ment

L’acne s’acos­tuma a agreu­jar amb el fred i a millo­rar amb la calor. No hi ha relació entre l’acne i els ali­ments. No hi ha cap estudi que demos­tri que l’acne és culpa de la xoco­lata i els embo­tits. Una dieta equi­li­brada és bona, però no només perquè mini­mitza aquest tras­torn, sinó perquè evita pro­ble­mes de salut en gene­ral. En canvi, sí que hi influ­eix el canvi hor­mo­nal, la con­ta­mi­nació, l’excés de sol i una higi­ene defi­ci­ent.

El trac­ta­ment de l’acne és sen­zill, sem­pre que no sigui un cas greu. Con­sis­teix a nete­jar a fons les àrees afec­ta­des amb sabó suau un o dos cops al dia. Però no és bo uti­lit­zar sabons anti­bac­te­ri­ans ni abra­sius, o fre­gar-se la pell amb alco­hol, perquè aquests pro­duc­tes cau­sen irri­tació cutània i agreu­gen l’afecció. El der­matòleg ens reco­ma­narà el millor per a la nos­tra pell.

Si uti­lit­zem cre­mes hidra­tants, pro­tec­tors solars o algun pro­ducte cosmètic, ens hau­rem de fixar bé de no apli­car-nos-hi algun que faci aparèixer o empit­jo­rar l’acne. Sabrem que el pro­ducte és ade­quat perquè a l’eti­queta dirà que és no come­dogènic –és a dir, que no genera punts negres– i lliure de grei­xos.

antibiòtics

El metge també pot recep­tar fàrmacs. En el cas de l’acne lleu es reco­ma­nen poma­des cutànies que eli­mi­nen l’excés de bac­te­ris i obren els porus. Els anti­bac­te­ri­ans recep­tats més sovint són la clin­da­mi­cina i l’eri­tro­mi­cina. També hi ha cre­mes tra­di­ci­o­nals que con­te­nen àcid salicílic i resor­ci­nol, que asse­quen els grans, però són menys efi­ca­ces que els antibiòtics. Si l’acne és objecte de con­sulta, però no és exa­ge­rat, s’acos­tu­men a recep­tar antibiòtics orals i una pomada. Però solu­ci­o­nar l’afecció pot neces­si­tar set­ma­nes, mesos o, fins i tot, anys.

Les dones que pre­nen antibiòtics durant molt de temps poden desen­vo­lu­par alguna infecció vagi­nal per fongs poste­ri­or­ment.

Si l’acne és greu, els antibiòtics no sem­pre fun­ci­o­nen. N’hi ha alguns que es recep­ten amb prudència, perquè tenen efec­tes secun­da­ris, sobre­tot per a les dones emba­ras­sa­des. De vega­des, els der­matòlegs trac­ten els nòduls grans amb cor­ti­cos­te­roi­des o bé dre­nen els abs­ces­sos.

L’acne en l’edat adulta

Un cas diferent de l’acne de l’adolescència és l’acne de l’edat adulta, també conegut com a rosàcia. A diferència del que passa amb l’acne tradicional, la causa exacta de la rosàcia s’ignora, tot i que se sospita que està causat per un paràsit microscòpic de la pell que colonitza les glàndules sebàcies.

La rosàcia consisteix en un envermelliment de la pell, que va acompanyat de granets a les galtes i al nas i, en alguns casos, petits vasos sanguinis visibles. La pell a l’entorn del nas es pot inflamar i adoptar una aparença vermella i bulbosa.

La rosàcia és més freqüent entre les persones d’origen cèltic o del nord d’Europa, que tenen la pell més clara, però també la poden patir persones de pell fosca.

Qui pateixi rosàcia ha d’evitar l’alcohol, la cafeïna i els aliments amb picants. També ha d’evitar exposar-se massa al sol sense protecció i al vent, i els cosmètics, l’exercici excessiu, l’estrès i les begudes calentes. Alguns antibiòtics orals alleugereixen la rosàcia, però no la curen. El metge també pot receptar alguna pomada antibiòtica. Són fàrmacs que mantenen l’afecció a ratlla, però que no fan desaparèixer l’envermelliment, per la qual cosa, si hi ha necessitat, cal tractar-lo amb làser o amb cirurgia, en els casos més greus.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.