Arran de pell
L’acne és un trastorn cutani curiós: molts adolescents el viuen com una tragèdia única i personal que trasbalsa la seva autoestima, però la realitat és que es tracta d’un episodi passatger que afecta gairebé vuit de cada deu joves
L’acne, el trastorn cutani més freqüent de tots, té una explicació hormonal i acostuma a aparèixer durant la pubertat, que és l’edat en què estem més pendents de la nostra imatge i més preocupats per l’opinió aliena. A un adult li sembla un problema menor, però per a un adolescent no ho és pas.
Per tant, és una afecció que no es pot prendre a la lleugera, perquè hi ha joves que per aquesta causa pateixen estrès –un dels factors de l’acne– trastorns d’ansietat i fins i tot depressions. Si veiem algun adolescent preocupat per aquesta qüestió no el podem despatxar dient-li que és una ximpleria. Per ell, el problema és molt real i incòmode i, per tant, l’hem d’ajudar.
L’acne consisteix en una inflamació obstructiva dels fol·licles pilosos arran d’una acció combinada de les hormones, el greix i els bacteris cutanis, principalment el Propionibacterium acnes. També hi intervenen factors genètics i psicològics.
Es caracteritza per l’aparició de grans en els casos més lleus, que poden evolucionar fins als abscessos en els més greus. Totes les varietat d’acne són acumulacions de pus de dimensió i profunditat variables. En la majoria dels casos, els grans es manifesten a la cara, les espatlles i la part superior del tòrax. Acostuma a aparèixer abans en les noies, tot i que les formes greus són més freqüents entre els nois.
cicatrius
Les lesions precursores típiques s’anomenen barbs, que poden ser oberts i formar un punt negre per oxidació del greix, o tancats i transformar-se en un gra blanc. Aquests barbs són els que després es poden transformar en pàpules, nòduls, pústules, quists i abscessos, que poden fer cicatrius si no es tracten bé.
El Propionibacterium acnes, que ja viu normalment dins del fol·licle, es dedica a descompondre el greix acumulat, i que no pot sortir a l’exterior, en substàncies que irriten la pell. Llavors hi apareix la inflamació i l’erupció cutània, que si és molt profunda pot provocar un abscés.
Com en altres afeccions cutànies, l’acne pot ser de diversa gravetat. En els casos lleus, l’adolescent té menys de 20 punts negres no inflamats o un nombre petit de gran blancs. Si hi ha més punts negres i grans, llavors es considera un cas moderat. Les persones amb un acne greu tenen molts grans envermellits plens de pus. Aquest grans es poden arribar a unir i formar un abscés subcutani.
En la majoria dels casos, l’acne no acostuma a deixar cicatrius. Però prémer els grans o intentar obrir-los augmenta la inflamació i la profunditat de la lesió, i llavors sí que poden quedar cicatrius. Els nòduls i els abscessos que apareixen en els casos greus sovint es trenquen i poden deixar lesions cutànies. Les cicatrius típiques de l’acne són forats petits i profunds, que seran difícils d’eliminar. Si l’acne és greu, doncs, s’ha de posar en mans del dermatòleg.
Com que aquesta afecció cutània està vinculada a la variació dels nivells hormonals, acostuma a desaparèixer entre els 25 i els 30 anys, que és quan la producció s’estabilitza. Per la mateixa relació que té amb les hormones, hi ha dones que poden experimentar episodis més o menys greus d’acne durant la menstruació. També hi ha dones a les quals els apareix acne durant l’embaràs o, al contrari, els pot desaparèixer del tot, si en patien abans. Els corticoides i altres medicaments poden empitjorar-lo o precipitar-ne l’aparició, i per això només es poden prendre sota prescripció mèdica. No utilitzarem maquillatge ni cosmètics si tenim acne, ja que la obstrucció dels porus l’empitjora i, per tant, és un error intentar dissimular els grans amb maquillatge.
tractament
L’acne s’acostuma a agreujar amb el fred i a millorar amb la calor. No hi ha relació entre l’acne i els aliments. No hi ha cap estudi que demostri que l’acne és culpa de la xocolata i els embotits. Una dieta equilibrada és bona, però no només perquè minimitza aquest trastorn, sinó perquè evita problemes de salut en general. En canvi, sí que hi influeix el canvi hormonal, la contaminació, l’excés de sol i una higiene deficient.
El tractament de l’acne és senzill, sempre que no sigui un cas greu. Consisteix a netejar a fons les àrees afectades amb sabó suau un o dos cops al dia. Però no és bo utilitzar sabons antibacterians ni abrasius, o fregar-se la pell amb alcohol, perquè aquests productes causen irritació cutània i agreugen l’afecció. El dermatòleg ens recomanarà el millor per a la nostra pell.
Si utilitzem cremes hidratants, protectors solars o algun producte cosmètic, ens haurem de fixar bé de no aplicar-nos-hi algun que faci aparèixer o empitjorar l’acne. Sabrem que el producte és adequat perquè a l’etiqueta dirà que és no comedogènic –és a dir, que no genera punts negres– i lliure de greixos.
antibiòtics
El metge també pot receptar fàrmacs. En el cas de l’acne lleu es recomanen pomades cutànies que eliminen l’excés de bacteris i obren els porus. Els antibacterians receptats més sovint són la clindamicina i l’eritromicina. També hi ha cremes tradicionals que contenen àcid salicílic i resorcinol, que assequen els grans, però són menys eficaces que els antibiòtics. Si l’acne és objecte de consulta, però no és exagerat, s’acostumen a receptar antibiòtics orals i una pomada. Però solucionar l’afecció pot necessitar setmanes, mesos o, fins i tot, anys.
Les dones que prenen antibiòtics durant molt de temps poden desenvolupar alguna infecció vaginal per fongs posteriorment.
Si l’acne és greu, els antibiòtics no sempre funcionen. N’hi ha alguns que es recepten amb prudència, perquè tenen efectes secundaris, sobretot per a les dones embarassades. De vegades, els dermatòlegs tracten els nòduls grans amb corticosteroides o bé drenen els abscessos.
L’acne en l’edat adulta
Un cas diferent de l’acne de l’adolescència és l’acne de l’edat adulta, també conegut com a rosàcia. A diferència del que passa amb l’acne tradicional, la causa exacta de la rosàcia s’ignora, tot i que se sospita que està causat per un paràsit microscòpic de la pell que colonitza les glàndules sebàcies.
La rosàcia consisteix en un envermelliment de la pell, que va acompanyat de granets a les galtes i al nas i, en alguns casos, petits vasos sanguinis visibles. La pell a l’entorn del nas es pot inflamar i adoptar una aparença vermella i bulbosa.
La rosàcia és més freqüent entre les persones d’origen cèltic o del nord d’Europa, que tenen la pell més clara, però també la poden patir persones de pell fosca.
Qui pateixi rosàcia ha d’evitar l’alcohol, la cafeïna i els aliments amb picants. També ha d’evitar exposar-se massa al sol sense protecció i al vent, i els cosmètics, l’exercici excessiu, l’estrès i les begudes calentes. Alguns antibiòtics orals alleugereixen la rosàcia, però no la curen. El metge també pot receptar alguna pomada antibiòtica. Són fàrmacs que mantenen l’afecció a ratlla, però que no fan desaparèixer l’envermelliment, per la qual cosa, si hi ha necessitat, cal tractar-lo amb làser o amb cirurgia, en els casos més greus.