Rècord de longevitat
El Japó té més de 69.000 ancians centenaris, fet que el converteix en el país del món on les persones viuen més anys, i no només gràcies als avenços mèdics. Què en podem aprendre, ara que l’esperança de vida aquí també va en augment?
Durant molt de temps, s’ha atribuït la longevitat dels japonesos a la seva dieta, basada sobretot en el peix i les fruites i verdures fresques. S’han fet estudis sobre els aliments més consumits i sobre com s’elaboren, i s’ha arribat a la conclusió que el costum de menjar en poques quantitats i tallant els aliments en trossets petits és beneficiós per a la salut. Però també s’ha comprovat que l’augment de l’esperança de vida no es justifica només per la moderació a taula.
Aquest mes de setembre, i segons les dades recollides pel Ministeri de Sanitat, Treball i Benestar japonès, el país ha batut el seu propi rècord, amb un total de 69.785 persones majors de 100 anys, la gran majoria –el 88%– dones. Aquesta xifra mostra una tendència imparable: en les dues últimes dècades, la quantitat de centenaris s’ha multiplicat per set. Al sud-oest del país, a la ciutat de Fukuoka, hi viu la dona més gran del món, Kane Tanaka, que va néixer el 2 de gener del 1903 i que, per tant, té 115 anys.
família i estrès
Tanaka, que va perdre l’home i un fill durant la Segona Guerra Mundial, sempre ha dit que la seva família, dormir molt i tenir esperança són les coses que la mantenen viva. Des que tenia 102 anys viu en una residència especial per a gent gran, però es troba bé de salut –tant física com mental–, manté el contacte amb els seus fills i segueix activa escrivint poemes i practicant cal·ligrafia. L’home més vell del món també viu al Japó, es diu Masazo Nonaka i té 113 anys. Continua vivint a l’illa de Hokkaido, en un balneari que la seva família ha regentat durant més d’un segle. Segons els fills, els banys que fa periòdicament al balneari, juntament amb la falta d’estrès –“fa realment allò que vol”, diuen– són els secrets de la seva longevitat.
no és només la dieta
En el cas d’aquests dos ancians, quan se’ls ha demanat pels seus hàbits alimentaris han confirmat que normalment segueixen la dieta típica japonesa, tot i que Kane reconeix que pren moltes begudes ensucrades i Masazo explica que li encanten les llaminadures. Evidentment, no són dades suficients per treure cap conclusió, però de manera anecdòtica indiquen que la dieta no és l’únic que importa per arribar a ser centenari.
De fet, hi ha consens a l’hora d’afirmar que l’estil de vida també és un factor determinant, no només per viure més, sinó també perquè els ancians puguin viure en bones condicions. I és aquí on la societat japonesa, en relació amb el tracte que rep la gent gran, va un pas endavant.
Alguns exemples: l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda està molt estesa; en moltes ciutats els semàfors tenen un botó extra perquè els ancians el puguin utilitzar quan necessiten temps extra per travessar el carrer; en bancs i oficines hi ha ulleres de diverses graduacions i d’ús gratuït que poden utilitzar puntualment quan han de llegir documents que no veuen prou bé; les persones grans solen viure en família, però si van a una residència és molt probable que hi hagi programes per fer activitats conjuntes amb mainada o amb gent jove.
UNA VELLESA ACTIVA
Des de les institucions també s’incentiva una vellesa activa que permeti als ancians sentir-se útils a la societat, i no és estrany que un cop jubilats, els japonesos tornin a les aules o es dediquin al voluntariat. A més, el tercer cap de setmana de setembre, el Japó celebra, en l’àmbit de tot el país, el Dia del Respecte a la Gent Gran. A tot això s’hi afegeixen, segons els experts en longevitat, les creences religioses. El sintoisme que es practica en aquest país implica una relació molt propera amb la naturalesa i una sèrie de rituals de purificació que obliguen a tenir una higiene personal molt estricta.
Tot això, però, sense oblidar que el Japó és un dels països amb una cobertura sanitària pública més extensa i on està molt consolidada la idea que cal fer-se revisions mèdiques de manera periòdica, fins al punt que els nipons solen visitar el metge molt més que, per exemple, els europeus.
Centenaris a Catalunya
L’envelliment de la població és un fet que s’està produint en totes les societat industrialitzades. Si es mira l’esperança de vida, Catalunya es troba entre els llocs del món on la gent pot esperar viure més temps, en concret 85 anys en el cas de les dones i 80 en el cas dels homes. Això plantejarà reptes importants no en un futur llunyà, sinó ben aviat, amb una societat que haurà de tenir cura de més persones grans en paral·lel a la disminució de la població en edat de treballar pel descens dels naixements i pels problemes que es posa a la immigració.
El model sanitari, el sistema de pensions i el mercat laboral són els tres sectors en què aquest envelliment provocarà més canvis, i que necessàriament s’hauran d’adaptar a una nova realitat. Un exemple concret de l’envelliment es troba en les dades relatives a les persones centenàries. A Catalunya, el 1981 hi havia 140 persones de més de 100 anys, mentre que el 2018 ja n’hi havia més de 1.800. Les estadístiques indiquen que hi ha uns 250 ancians centenaris per cada milió d’habitants, fet que ens situa en el cinquè lloc d’una llista de països encapçalada pel Japó, on la proporció és més del doble, amb 512 centenaris per milió d’habitants. Els altres tres països al davant de Catalunya són França, Itàlia i els EUA.