Salut

L’any de la picor

Els polls apareixen amb la regularitat del calendari, els desastres naturals i les plagues bíbliques. N’hi ha prou que hi hagi aglomeracions i contacte humà perquè proliferin. No transmeten malalties ni tenen res a veure amb la higiene capil·lar, però són molestos

INFORMACIÓ
“Si detectem que els nostres fills tenen polls, ho hem de comunicar a l’escola immediatament”
ELS AUTORETRATS
“S’ha detectat un augment d’infestacions arran de la moda de fer-se ‘selfies’, que obliga a ajuntar els caps”
MOVIMENT
“Els polls no salten d’un cap a l’altre, però sí que es mouen ràpidament pels cabells si estan prou secs”

Entre un 15 i un 25% dels infants han vist algun cop –o, més aviat, ho han vist els seus pares– com els polls (Pedi­cu­lus huma­nus capi­tis) colo­nit­za­ven el seu cap. La infes­tació per polls és un pro­blema típic i crònic a les esco­les i els ins­ti­tuts i no té a veure, com es creu de vega­des, amb una higi­ene defi­ci­ent. Jun­ta­ment amb els refre­dats, és una de les afec­ci­ons més con­ta­gi­o­ses.

Els polls dels cabells no trans­me­ten malal­ties, com sí que ho poden fer els cor­po­rals, però són una molèstia i cal eli­mi­nar-los.

Són insec­tes para­si­ta­ris que viuen de xuclar la sang. Quan fan una picada, intro­du­ei­xen la seva saliva, que conté una substància que pro­voca una reacció immu­nitària. Aquesta és la causa de la picor. Però en molts casos aquest símptoma no apa­reix fins que ha pas­sat un mes o un mes i mig des que el poll arriba als nos­tres cabells, perquè és el temps que el cos neces­sita per fer-se resis­tent a la saliva de l’insecte. Hi ha casos d’infes­tats que no es quei­xen mai de picor.

És un paràsit humà: els polls capil·lars no infes­ten altres ani­mals i, per tant, és impos­si­ble que ens n’infes­tem per estar en con­tacte amb alguna mas­cota. Com que viuen de xuclar la sang són incapaços de resis­tir més de dos dies si són expul­sats del cos humà. Els polls no tenen ales i, al con­trari del que es pensa, són incapaços de sal­tar d’un cap a un altre. En canvi, sí que es poden moure ràpida­ment pels cabells si estan prou secs. Als polls no els agrada la llum i són difícils de veure perquè tenen la mida d’un gra de sèsam. El seu cicle vital més freqüent és d’uns trenta dies.

El poll feme­lla només s’apa­re­lla un cop a la vida. Con­serva el semen al seu inte­rior i l’uti­litza per anar posant fins a deu ous dia­ris. Aquests ous que­den adhe­rits a l’arrel dels cabells amb una pega molt potent inso­lu­ble en aigua. La feme­lla acos­tuma a posar els ous als cabells que són al cla­tell i al dar­rere de les ore­lles, ja que així s’asse­gura que hi haurà prou escal­for per incu­bar-los. Els ous tenen un color gris.

MITES I LLE­GEN­DES

Els ous buits perquè ja n’ha sor­tit la nimfa són més lluny de les arrels dels cabells. Són les llémenes. Mesu­rant la distància de la llémena i tenint en compte que els cabells crei­xen uns 0,4 mil·límetres al dia, és pos­si­ble cal­cu­lar quan va començar la infes­tació. L’ou triga entre vuit i deu dies a des­cloure’s. Així es pot sos­pi­tar, també, que qual­se­vol ou situat a més d’un centímetre de l’arrel estarà buit.

Una bona higi­ene no evita infes­tar-se de polls. No té sen­tit tenir sen­ti­ments de cul­pa­bi­li­tat fami­liar o creure que la casa no està prou neta si un infant s’infesta. De fet, està com­pro­vat que els polls pre­fe­rei­xen els cabells nets als bruts, i els lli­sos als arris­sats. Que­dar infes­tat no té res a veure ni amb la llar­gada dels cabells, ni amb l’ús més o menys freqüent de xampús ni amb la classe de pen­ti­nat.

Els casos de polls són el doble de freqüents entre les noies. Això s’explica perquè les noies acos­tu­men a fer jocs més tran­quils i de con­tacte directe. Els espe­ci­a­lis­tes han detec­tat un aug­ment de les infes­ta­ci­ons arran de la moda dels sel­fies, que obli­guen a ajun­tar molts els caps.

La franja d’edat d’infes­tació màxima és entre els 3 i els 10 anys. A par­tir d’aquesta edat, aug­menta el greix als cabells, una cir­cumstància que des­a­grada molt als polls. Un altre ene­mic d’aquests paràsits són els tints, sobre­tot els que por­ten amoníac com a dis­sol­vent. L’aigua no mata els polls. Per tant, és pos­si­ble infes­tar-se en una pis­cina si acos­tem prou el cap al d’una per­sona que en tin­gui.

Les nim­fes que sur­ten dels ous són més difícils de veure que els polls, perquè són trans­pa­rents. Quan han inge­rit sang es tor­nen fos­ques. Podem dis­tin­gir les llémenes d’altres ele­ments que s’assem­blen, com la caspa, perquè les llémenes són molt difícils de treure.

Una manera fàcil d’infes­tar-se és amb el con­tacte per­so­nal. Però també és pos­si­ble infes­tar-se de polls per con­tacte indi­recte, a través de pin­tes, ras­palls, gor­res, bufan­des, moca­dors, cin­tes i fins i tot ulle­res, que els infants acos­tu­men a inter­can­viar-se o empro­var-se.

La infes­tació es pot pro­duir sem­pre que hi hagi un poll viu als cabells d’una per­sona. Per això és molt impor­tant eli­mi­nar totes les llémenes. Una bona manera d’evi­tar els polls, doncs, és evi­tar l’inter­canvi d’objec­tes i el con­tacte dels cabells.

La picor, la irri­ta­bi­li­tat, sobre­tot en els infants més petits, i una son intran­quil·la són sig­nes que ens han de fer sos­pi­tar que hi ha una infes­tació de polls. A més, tot i que el poll no trans­met cap malal­tia, sí que poden pro­vo­car una infecció bac­te­ri­ana si es grata el cap amb molta inten­si­tat. Lla­vors poden aparèixer sig­nes com males­tar gene­ral, mal de cap, engros­si­ment dels gan­glis i enver­me­lli­ment de la pell. Si hi ha alguns d’aquests símpto­mes d’infecció cal anar al pedi­a­tra.

CAL PER­SIS­TIR

Si la infes­tació es detecta a l’escola, convé que el trac­ta­ment dels nens para­si­tats es faci simultània­ment per evi­tar infes­ta­ci­ons entre els que encara no han començat el trac­ta­ment i els ja trac­tats. Si algun fami­liar s’ha infes­tat, el trac­ta­ment també s’ha de fer alhora. Però els com­panys o fami­li­ars que no tenen polls no s’han de trac­tar. Natu­ral­ment, si detec­tem que els nos­tres fills tenen polls, ho hem de comu­ni­car a l’escola imme­di­a­ta­ment.

El trac­ta­ment s’ha de fer encara que només s’hi hagi tro­bat una llémena. Aquest trac­ta­ment con­sis­teix a apli­car com més aviat millor una loció insec­ti­cida, millor que el xampú. Nor­mal­ment, sem­pre que no hi hagi una al·lèrgia que ho des­a­con­se­lli, s’uti­litza una loció de per­me­trina a l’1%. Fun­ci­ona bé i no neces­sita recepta mèdica. Però caldrà seguir bé les ins­truc­ci­ons, perquè el trac­ta­ment s’ha de repe­tir més d’un cop.

Sem­pre que es pugui, l’alumne afec­tat no ha d’anar a escola fins que no hagi aca­bat el pri­mer trac­ta­ment.

Si l’escola avisa que hi ha polls, cal revi­sar els cabells dels infants i vigi­lar els sig­nes esmen­tats abans. La revisió s’ha de fer dos o tres cops a la set­mana durant almenys quinze dies.

Mai s’han d’admi­nis­trar insec­ti­ci­des pre­ven­tius. No ser­vei­xen, poden cau­sar into­xi­ca­ci­ons per acu­mu­lació i, a més, aju­den a l’apa­rició de polls resis­tents. En canvi, sí que sem­bla útil posar unes gotes d’oli d’arbre del te (Mela­leuca alter­ni­fo­lia) al cla­tell i al dar­rere de les ore­lles. Aquest oli, però, s’ha d’uti­lit­zar sem­pre durant un temps molt limi­tat i no es pot inge­rir, perquè és tòxic.

Dar­re­ra­ment, s’estan començant a uti­lit­zar pro­duc­tes que con­te­nen dime­ti­cona, una substància que tapona els ori­fi­cis res­pi­ra­to­ris del poll.

Les loci­ons con­tra els polls maten l’insecte i, per tant, dei­xarà de posar ous. En canvi, fra­cas­sen amb els ous i, per tant, ens tor­na­rem a infes­tar quan les nim­fes sur­tin si no actuem.

Per eli­mi­nar les llémenes pri­mer esban­di­rem els cabells amb una bar­reja d’aigua i vina­gre. El de poma és molt més suau. Després hi pas­sa­rem una pinta espe­cial –que venen a les farmàcies– amb les pues molt fines. S’ha de fer l’ope­ració meti­cu­lo­sa­ment, a poc a poc i per sec­tors.

Cap trac­ta­ment té el 100% d’efec­ti­vi­tat. Un cop hagi pas­sat una set­mana de l’inici del trac­ta­ment, revi­sa­rem els cabells i trau­rem les llémenes que hagin pogut que­dar. Ho farem cada dia, com una rutina. Si no, el trac­ta­ment haurà estat inútil. Repe­tint el trac­ta­ment ens asse­gu­ra­rem de matar els polls que hagin pogut sor­tir d’ous super­vi­vents.

Com que els polls viuen als cabells humans no cal actuar sobre el mobi­li­ari de casa. No hi ha cap estudi expe­ri­men­tal que avali la fumi­gació de la llar o l’ús d’insec­ti­ci­des. Ara bé: sí que nete­ja­rem els llençols, els coi­xins i tots els tèxtils on posem habi­tu­al­ment el cap. Aquesta neteja es pot fer amb un aspi­ra­dor. El mateix s’ha de fer amb els repo­sa­caps de l’automòbil.

Les bufan­des, els cas­quets, els ras­palls i tots els objec­tes que hagin estat en con­tacte amb els cabells s’han de nete­jar amb aigua bullint o, si no és pos­si­ble, ficar-los en una bossa i man­te­nir-la al con­ge­la­dor durant un parell de dies. Si no podem espe­rar, nete­ja­rem els objec­tes –no la roba– amb la loció anti­pa­ra­sitària. I si el con­ge­la­dor està ple, lla­vors dei­xa­rem la bossa tan­cada a fora, però durant dues set­ma­nes.

La pre­venció és fàcil: tot i que els polls també para­si­ten els cabells nets, la higi­ene ajuda a detec­tar-los. És bo fer una dutxa diària, ren­tar-se els cabells amb el xampú habi­tual un o dos cops a la set­mana, i ras­pa­llar i pen­ti­nar-se cada dia, sobre­tot si els cabells són llargs. A l’escola, cal no com­par­tir objec­tes que entrin amb con­tacte amb els cabells.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor