L’any de la picor
Els polls apareixen amb la regularitat del calendari, els desastres naturals i les plagues bíbliques. N’hi ha prou que hi hagi aglomeracions i contacte humà perquè proliferin. No transmeten malalties ni tenen res a veure amb la higiene capil·lar, però són molestos
INFORMACIÓ
“Si detectem que els nostres fills tenen polls, ho hem de comunicar a l’escola immediatament”ELS AUTORETRATS
“S’ha detectat un augment d’infestacions arran de la moda de fer-se ‘selfies’, que obliga a ajuntar els caps”MOVIMENT
“Els polls no salten d’un cap a l’altre, però sí que es mouen ràpidament pels cabells si estan prou secs”Entre un 15 i un 25% dels infants han vist algun cop –o, més aviat, ho han vist els seus pares– com els polls (Pediculus humanus capitis) colonitzaven el seu cap. La infestació per polls és un problema típic i crònic a les escoles i els instituts i no té a veure, com es creu de vegades, amb una higiene deficient. Juntament amb els refredats, és una de les afeccions més contagioses.
Els polls dels cabells no transmeten malalties, com sí que ho poden fer els corporals, però són una molèstia i cal eliminar-los.
Són insectes parasitaris que viuen de xuclar la sang. Quan fan una picada, introdueixen la seva saliva, que conté una substància que provoca una reacció immunitària. Aquesta és la causa de la picor. Però en molts casos aquest símptoma no apareix fins que ha passat un mes o un mes i mig des que el poll arriba als nostres cabells, perquè és el temps que el cos necessita per fer-se resistent a la saliva de l’insecte. Hi ha casos d’infestats que no es queixen mai de picor.
És un paràsit humà: els polls capil·lars no infesten altres animals i, per tant, és impossible que ens n’infestem per estar en contacte amb alguna mascota. Com que viuen de xuclar la sang són incapaços de resistir més de dos dies si són expulsats del cos humà. Els polls no tenen ales i, al contrari del que es pensa, són incapaços de saltar d’un cap a un altre. En canvi, sí que es poden moure ràpidament pels cabells si estan prou secs. Als polls no els agrada la llum i són difícils de veure perquè tenen la mida d’un gra de sèsam. El seu cicle vital més freqüent és d’uns trenta dies.
El poll femella només s’aparella un cop a la vida. Conserva el semen al seu interior i l’utilitza per anar posant fins a deu ous diaris. Aquests ous queden adherits a l’arrel dels cabells amb una pega molt potent insoluble en aigua. La femella acostuma a posar els ous als cabells que són al clatell i al darrere de les orelles, ja que així s’assegura que hi haurà prou escalfor per incubar-los. Els ous tenen un color gris.
MITES I LLEGENDES
Els ous buits perquè ja n’ha sortit la nimfa són més lluny de les arrels dels cabells. Són les llémenes. Mesurant la distància de la llémena i tenint en compte que els cabells creixen uns 0,4 mil·límetres al dia, és possible calcular quan va començar la infestació. L’ou triga entre vuit i deu dies a descloure’s. Així es pot sospitar, també, que qualsevol ou situat a més d’un centímetre de l’arrel estarà buit.
Una bona higiene no evita infestar-se de polls. No té sentit tenir sentiments de culpabilitat familiar o creure que la casa no està prou neta si un infant s’infesta. De fet, està comprovat que els polls prefereixen els cabells nets als bruts, i els llisos als arrissats. Quedar infestat no té res a veure ni amb la llargada dels cabells, ni amb l’ús més o menys freqüent de xampús ni amb la classe de pentinat.
Els casos de polls són el doble de freqüents entre les noies. Això s’explica perquè les noies acostumen a fer jocs més tranquils i de contacte directe. Els especialistes han detectat un augment de les infestacions arran de la moda dels selfies, que obliguen a ajuntar molts els caps.
La franja d’edat d’infestació màxima és entre els 3 i els 10 anys. A partir d’aquesta edat, augmenta el greix als cabells, una circumstància que desagrada molt als polls. Un altre enemic d’aquests paràsits són els tints, sobretot els que porten amoníac com a dissolvent. L’aigua no mata els polls. Per tant, és possible infestar-se en una piscina si acostem prou el cap al d’una persona que en tingui.
Les nimfes que surten dels ous són més difícils de veure que els polls, perquè són transparents. Quan han ingerit sang es tornen fosques. Podem distingir les llémenes d’altres elements que s’assemblen, com la caspa, perquè les llémenes són molt difícils de treure.
Una manera fàcil d’infestar-se és amb el contacte personal. Però també és possible infestar-se de polls per contacte indirecte, a través de pintes, raspalls, gorres, bufandes, mocadors, cintes i fins i tot ulleres, que els infants acostumen a intercanviar-se o emprovar-se.
La infestació es pot produir sempre que hi hagi un poll viu als cabells d’una persona. Per això és molt important eliminar totes les llémenes. Una bona manera d’evitar els polls, doncs, és evitar l’intercanvi d’objectes i el contacte dels cabells.
La picor, la irritabilitat, sobretot en els infants més petits, i una son intranquil·la són signes que ens han de fer sospitar que hi ha una infestació de polls. A més, tot i que el poll no transmet cap malaltia, sí que poden provocar una infecció bacteriana si es grata el cap amb molta intensitat. Llavors poden aparèixer signes com malestar general, mal de cap, engrossiment dels ganglis i envermelliment de la pell. Si hi ha alguns d’aquests símptomes d’infecció cal anar al pediatra.
CAL PERSISTIR
Si la infestació es detecta a l’escola, convé que el tractament dels nens parasitats es faci simultàniament per evitar infestacions entre els que encara no han començat el tractament i els ja tractats. Si algun familiar s’ha infestat, el tractament també s’ha de fer alhora. Però els companys o familiars que no tenen polls no s’han de tractar. Naturalment, si detectem que els nostres fills tenen polls, ho hem de comunicar a l’escola immediatament.
El tractament s’ha de fer encara que només s’hi hagi trobat una llémena. Aquest tractament consisteix a aplicar com més aviat millor una loció insecticida, millor que el xampú. Normalment, sempre que no hi hagi una al·lèrgia que ho desaconselli, s’utilitza una loció de permetrina a l’1%. Funciona bé i no necessita recepta mèdica. Però caldrà seguir bé les instruccions, perquè el tractament s’ha de repetir més d’un cop.
Sempre que es pugui, l’alumne afectat no ha d’anar a escola fins que no hagi acabat el primer tractament.
Si l’escola avisa que hi ha polls, cal revisar els cabells dels infants i vigilar els signes esmentats abans. La revisió s’ha de fer dos o tres cops a la setmana durant almenys quinze dies.
Mai s’han d’administrar insecticides preventius. No serveixen, poden causar intoxicacions per acumulació i, a més, ajuden a l’aparició de polls resistents. En canvi, sí que sembla útil posar unes gotes d’oli d’arbre del te (Melaleuca alternifolia) al clatell i al darrere de les orelles. Aquest oli, però, s’ha d’utilitzar sempre durant un temps molt limitat i no es pot ingerir, perquè és tòxic.
Darrerament, s’estan començant a utilitzar productes que contenen dimeticona, una substància que tapona els orificis respiratoris del poll.
Les locions contra els polls maten l’insecte i, per tant, deixarà de posar ous. En canvi, fracassen amb els ous i, per tant, ens tornarem a infestar quan les nimfes surtin si no actuem.
Per eliminar les llémenes primer esbandirem els cabells amb una barreja d’aigua i vinagre. El de poma és molt més suau. Després hi passarem una pinta especial –que venen a les farmàcies– amb les pues molt fines. S’ha de fer l’operació meticulosament, a poc a poc i per sectors.
Cap tractament té el 100% d’efectivitat. Un cop hagi passat una setmana de l’inici del tractament, revisarem els cabells i traurem les llémenes que hagin pogut quedar. Ho farem cada dia, com una rutina. Si no, el tractament haurà estat inútil. Repetint el tractament ens assegurarem de matar els polls que hagin pogut sortir d’ous supervivents.
Com que els polls viuen als cabells humans no cal actuar sobre el mobiliari de casa. No hi ha cap estudi experimental que avali la fumigació de la llar o l’ús d’insecticides. Ara bé: sí que netejarem els llençols, els coixins i tots els tèxtils on posem habitualment el cap. Aquesta neteja es pot fer amb un aspirador. El mateix s’ha de fer amb els reposacaps de l’automòbil.
Les bufandes, els casquets, els raspalls i tots els objectes que hagin estat en contacte amb els cabells s’han de netejar amb aigua bullint o, si no és possible, ficar-los en una bossa i mantenir-la al congelador durant un parell de dies. Si no podem esperar, netejarem els objectes –no la roba– amb la loció antiparasitària. I si el congelador està ple, llavors deixarem la bossa tancada a fora, però durant dues setmanes.
La prevenció és fàcil: tot i que els polls també parasiten els cabells nets, la higiene ajuda a detectar-los. És bo fer una dutxa diària, rentar-se els cabells amb el xampú habitual un o dos cops a la setmana, i raspallar i pentinar-se cada dia, sobretot si els cabells són llargs. A l’escola, cal no compartir objectes que entrin amb contacte amb els cabells.