Salut

Donació: el millor regal

A Catalunya hi va haver l’any passat més d’un miler de trasplantaments d’òrgans, un nou rècord que col·loca el país com a referent internacional. Sense l’altruisme que suposa la decisió de ser donant i sense la generositat de les famílies, això no hauria estat possible

VUIT VIDES
Un donant pot arribar a salvar vuit persones
PENDENTS
A Catalunya encara hi ha més de mil persones que esperen un òrgan

“Gràcies a la família que ha donat aquest cor perquè jo pugui seguir vivint; vivint una vida que no conei­xia, una nova vida en la qual no hi ha por de morir, en què poder fer cami­na­des cada dia és un plaer.” Aquest és un frag­ment d’una emo­tiva carta escrita per en Joan, un home de 49 anys que després de més de dos anys d’espera ha rebut un tras­plan­ta­ment de cor que li ha sal­vat la vida.

És un exem­ple de l’agraïment que envolta els tras­plan­ta­ments, un sen­ti­ment que va més enllà del tòpic, ja que les per­so­nes tras­plan­ta­des i les seves famílies són molt cons­ci­ents del moment tan dolorós que es viu prèvia­ment. “Penso en el donant i en la seva família. Una família que en un moment tan deli­cat ha d’assu­mir la pèrdua d’una per­sona esti­mada i pren­dre la decisió més dura de la seva vida, donar els òrgans perquè altres per­so­nes tin­guem una segona opor­tu­ni­tat en aquesta vida”, explica en Joan a la carta que ha fet pública l’Orga­nit­zació Cata­lana de Tras­plan­ta­ments (OCATT).

Aquest orga­nisme públic, que depèn de la Gene­ra­li­tat, es va crear l’any 1994, quan ja acu­mu­lava deu anys d’experiència com a Pro­grama de Tras­plan­ta­ments del Depar­ta­ment de Salut. S’encar­rega de pla­ni­fi­car, orde­nar i coor­di­nar les acti­vi­tats de donació i tras­plan­ta­ment d’òrgans i tei­xits entre els cen­tres auto­rit­zats a Cata­lu­nya i entre Cata­lu­nya i altres ofi­ci­nes d’inter­canvi d’òrgans, com ara l’ONT, a Espa­nya, i la resta d’orga­nit­za­ci­ons euro­pees.

Una de les tas­ques de l’OCATT és dur a terme pro­gra­mes de sen­si­bi­lit­zació i infor­mació perquè la soci­e­tat en gene­ral pren­gui consciència de la importància de fer-se donant i tren­car alguns tòpics, com ara que l’edat o l’estat físic poden impe­dir la donació. Això no és cert, ja que qual­se­vol per­sona es pot fer donant, i són només les con­di­ci­ons clíniques en el moment de la mort les que mar­ca­ran quins òrgans o tei­xits es poden tras­plan­tar. Per tant, tot­hom pot ser un donant poten­cial, sem­pre que en vida no hagi dei­xat clar que no ho vol ser. Una situ­ació dife­rent, per lògica, es pro­du­eix en el cas de menors o de dis­ca­pa­ci­tats, quan s’ha de res­pec­tar la volun­tat de les per­so­nes que en tin­guin la pàtria potes­tat. En qual­se­vol cas, un donant con­si­de­rat “ideal” pot arri­bar a sal­var vuit vides amb la donació dels seus òrgans, men­tre que amb la donació de tei­xits pot aju­dar fins a un cen­te­nar de per­so­nes.

L’any pas­sat, a Cata­lu­nya es va batre el rècord històric de dona­ci­ons d’òrgans de cadàvers, amb 333. També va aug­men­tar el nom­bre de famílies que auto­rit­zen la donació d’òrgans arran de la mort d’un fami­liar, que va ser del 86%. Entre les famílies que no donen el con­sen­ti­ment, la gran majo­ria no espe­ci­fica cap raó con­creta per a la nega­tiva. Només un 7% ho fa per motius reli­gi­o­sos (encara que la majo­ria de les reli­gi­ons estan a favor de la donació). Pel que fa al nom­bre de tras­plan­ta­ments, l’any pas­sat també es va batre un rècord, amb 1.106 inter­ven­ci­ons. Tot i això, encara con­ti­nuen sent necessàries mol­tes més dona­ci­ons, tenint en compte que hi ha unes 1.200 per­so­nes a Cata­lu­nya que neces­si­ten un òrgan.

La donació en vida

Aquest tipus de donació, molt menys habitual que la que prové de persones mortes, es produeix quan un pacient rep un òrgan o un teixit procedent d’un donant viu. Així, es pot obtenir un ronyó o una part regenerable del fetge gràcies a la solidaritat d’una altra persona, sempre que això no posi en perill la seva vida. Normalment se sol fer entre familiars i sempre que hi hagi grans possibilitat d’èxit en el trasplantament. Pel que fa als teixits, en vida també es poden donar, per exemple, medul·la òssia, sang perifèrica o la sang de cordó umbilical

Tan senzill com decidir-ho

És una de les decisions més altruistes que es poden prendre, i també una de les més senzilles. Qui vulgui que, un cop mort, els seus òrgans i teixits puguin ajudar altres persones només ha de deixar-ho clar als seus familiars i al seu entorn. Aquestes persones seran les primeres a les quals es consultarà, però tot el procés es pot simplificar si el donant omple el carnet identificatiu que es pot trobar a la web trasplantaments.gencat.cat , l’imprimeix i el porta sempre a sobre. Tot i que el carnet és un element simbòlic i es pot eliminar en qualsevol moment, ajuda a deixar testimoni de la voluntat de l’interessat.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor