Crits i murmuris
Hi ha persones que senten un soroll continuat que ningú més del seu entorn sent. De vegades, és un so gairebé inaudible. D’altres, sembla un salt d’aigua. En alguns casos és temporal. En d’altres és continu. És l’acufen
L’acufen o tinnitus (una paraula llatina que es pot traduir com a ‘campana’ o com a ‘dringadissa’) és un so que no es genera al medi ambient, sinó dins del nostre cap. Es pot sentir en una orella, a les dues o a tot el cap. És persistent.
És una gran molèstia, i també pot ser signe de lesió, infecció i pèrdua auditiva. No totes les persones que perden oïda són víctimes de l’acufen. Segons els especialistes, la causa més freqüent és haver patit algun trauma acústic. Més clar: sentir música a alt volum amb auriculars durant molt de temps.
Cal distingir entre l’acufen persistent i l’episòdic. La segona varietat afecta un 30% de la població, i es pot explicar per un tap de cera, per una infecció –per exemple, un constipat– o bé perquè ens hem exposat a escoltar música a un volum elevat. En aquest últim cas, l’acufen no hauria de durar més d’un dia. De manera permanent, segons els especialistes, només el pateix un 3% de la població. Els casos augmenten amb l’edat, sobretot a partir dels 40 anys.
causa desconeguda
S’investiga molt sobre l’origen de l’acufen, però almenys en un 50% dels casos no es pot esbrinar. A banda de les infeccions, la pèrdua auditiva i el soroll ambiental massa alt, també pot estar causat per problemes vasculars i per contraccions musculars a l’orella mitjana i a la trompa d’Eustaqui.
De vegades s’associa al bruxisme, que consisteix en la contracció continuada dels músculs de la mandíbula, un problema que pot ser nocturn i diürn i que causa problemes odontològics. També hi pot haver una causa farmacològica, tumoral o associada al vertigen de Menière.
Alhora, però, és un problema en què intervé el sistema neurològic, perquè hi ha persones que han perdut el nervi auditiu per una operació i, malgrat quedar-se sordes, continuen sentint l’acufen. Molt pocs cops els sorolls són, en realitat, al·lucinacions d’origen cerebral.
Aquest soroll també pot estar motivat per altres malalties que no tenen res a veure amb l’oïda, com ara anèmia, problemes cardíacs, hipertensió, arterioesclerosi, hipotiroïdisme o un traumatisme cranial.
Els sorolls característics de l’acufen són com brunzits més o menys greus o com campanetes. Altres cops semblen murmuris, xiulets, zumzejos, rugits o el so de grills de volum variable. L’acufen se sent més en ambients silenciosos. El soroll ambient acostuma a tapar-lo, sempre que l’acufen no sigui gaire intens.
En general no és signe de cap trastorn greu, però perjudica molt la qualitat de vida. Si el patim ens destorbarà la concentració necessària per a la feina, però sobretot interferirà a l’hora de dormir. Per això, aquest trastorn causa irritació i, en alguns casos, depressió. L’estrès pot fer que l’acufen empitjori, però no n’és la causa.
Hi ha dues variants importants d’acufen: el perifèric, que dura setmanes o mesos; i el central o crònic, que persisteix mesos i anys. Sovint, aquests episodis duren uns segons o uns minuts, i llavors no cal donar-hi més importància. Ara bé, hi ha persones que senten aquest soroll durant tot el dia, i alguns són d’una intensitat tan gran que impedeixen tenir una conversa normal. Es considera que l’acufen es torna crònic després de sis mesos de persistència, ja que segurament llavors ja s’han format els circuits neuronals que mantenen constant el soroll.
Tractament
No hi ha cap tractament que solucioni l’acufen del tot, però sovint els audiòfons ajuden a suprimir-lo o dissimular-lo perquè amplifiquen el so exterior. És la solució més adequada en l’acufen per pèrdua de capacitat auditiva. Quan la causa és una inflamació de l’orella, el soroll desapareix quan es cura la infecció.
Algunes persones es posen música per emmascarar el soroll intern i d’altres utilitzen un dispositiu que emet un so neutre. Quan hi ha silenci, la sensació de l’acufen augmenta perquè no hi ha cap so que el pugui emmascarar. Per això, alguns afectats aprenen a dormir sentint la ràdio. Com que l’acufen se sent més quan hi ha silenci, és millor no posar-se taps a les orelles.
S’assagen medicaments, generalment vasodilatadors cerebrals, que disminueixen la intensitat de l’acufen, i operacions quirúrgiques. Alguns cops es recepten ansiolítics. Però no hi ha cap fàrmac ni cap operació que curi per sempre aquesta afecció.
Una altra teràpia és la cognitiva conductual o teràpia de reentrenament, que ajuda a habituar-s’hi. Quan comença a ploure, sentim el soroll de les primeres gotes, però un temps després, el nostre cervell ja l’ha processat i l’ignora. Es tracta d’aconseguir el mateix efecte amb l’acufen.
Així, el soroll deixa de convertir-se en una obsessió. Aquest és el tractament que s’utilitza més. Si es descobreix que l’acufen és el resultat d’una contractura muscular o d’una mala postura, llavors s’ensenya a corregir-la. Els metges desaconsellen, també en aquests casos, el consum de tabac, alcohol i cafè.
La regla del 60 ens evitarà molts problemes
Lluís MartínezPer prevenir l’aparició de l’acufen el millor és evitar exposar-se al soroll intens i persistent. No és gens bo, per exemple, sentir contínuament música amb els auriculars que es fiquen dins de l’orella. Això no vol dir que aquests auriculars s’hagin de rebutjar del tot, sinó que s’han d’utilitzar amb prudència.
Els especialistes parlen, en aquest punt, de la regla del 60. És a dir, es pot escoltar música amb auriculars, però sempre que limitem la potència màxima de l’aparell al 60%. I, a més, podem escoltar música durant 60 minuts com a màxim. Després caldrà deixar descansar l’orella durant mitja hora. Aquest és un consell de salut auditiva en general, per evitar molts incidents passats els anys.
El que perjudica més la capacitat auditiva, expliquen els especialistes és, més que la intensitat del soroll, que sigui continuat.
Molt de soroll
Lluís MartínezLa principal causa de l’acufen en les persones joves és l’anomenat trauma acústic; és a dir, haver estat exposat a un soroll intens durant massa temps. Fer-ho de manera regular pot fer que siguem víctimes de l’acufen crònic.
Un altre cas és el de les persones que, a causa de la seva feina, s’han d’exposar a un ambient sorollós. La legislació laboral obliga a protegir les oïdes d’aquests treballadors. Fa dècades, l’acufen era una malaltia laboral típica de les persones que treballaven en la caldereria i amb telers tèxtils. El que sembla clar és que viure en un ambient sorollós predisposa a patir aquest trastorn. Les persones que viuen en llocs sense soroll també el poden patir, però és molt rar. Al contrari d’altres afeccions, l’acufen no és hereditari.