Salut

Parts més respectats

En els últims anys ha canviat radicalment la manera com les dones pareixen. L’activisme ha fet possible passar d’un model molt intervencionista a un altre més respectuós amb el procés natural que comporta donar a llum.

Lava­tiva, rasu­rat, cor­ret­ges, oxi­to­cina, epi­si­o­to­mia... En gene­ral aquest era el pano­rama que durant les últi­mes dècades del segle XX es tro­ba­ven mol­tes dones que havien de parir als hos­pi­tals i les clíniques cata­la­nes. El part es veia com un pro­ce­di­ment quirúrgic coman­dat pels ginecòlegs i on la par­tera tenia poca cosa a dir. Ara bé, amb el canvi de mil·lenni van començar a arri­bar, pro­gres­si­va­ment, noves pràcti­ques que s’han con­cre­tat en el que ara s’ano­mena part res­pec­tat.

“Amb el part res­pec­tat es tracta la dona –i el seu nadó– amb dig­ni­tat. Se l’escolta i es res­pecta la seva opinió. S’ha de dei­xar clar que part res­pec­tat no vol dir el mateix que part natu­ral. El part res­pec­tat pot ser domi­ci­li­ari, hos­pi­ta­lari, natu­ral, quirúrgic... però en qual­se­vol cas la dona ha de saber què està pas­sant i se li han d’ofe­rir alter­na­ti­ves en funció de l’evidència científica”, explica Marta Bus­quets, advo­cada i pre­si­denta de Dona Llum. L’asso­ci­ació es va crear fa 12 anys, “i lla­vors ens con­si­de­ra­ven les ’bojes del part’, però amb el temps ens hem anat gua­nyant el res­pecte dels pro­fes­si­o­nals”, explica. Fan tro­ba­des, xer­ra­des infor­ma­ti­ves, tallers, debats... Es recu­llen tes­ti­mo­nis i es moni­to­ritza l’acti­vi­tat sanitària a Cata­lu­nya, aple­gant tota la infor­mació dis­po­ni­ble al web www.​donallum.​org. No es defensa un model con­cret de part, però sem­pre es reclama que la dona esti­gui ben infor­mada i que se l’escolti. També s’ofe­reix asses­so­ra­ment legal si per exem­ple vol can­viar de cen­tre o vol rebut­jar una inducció si no hi ha un diagnòstic clar. I entre els docu­ments que faci­lita hi ha diver­sos models de pla de part per dei­xar clara la seva volun­tat.

El doc­tor Oriol Porta, pre­si­dent de la Soci­e­tat Cata­lana d’Obs­tetrícia i Gine­co­lo­gia, coin­ci­deix que en els últims 15 anys hi ha hagut un canvi sig­ni­fi­ca­tiu en la relació entre met­ges i paci­ents i que un dels llocs on s’ha evi­den­ciat més és a les sales de part.

UN MODEL MÉS MADUR

“Les dones –explica– han començat a dir com volien que es fes­sin les coses, bé de manera ver­bal o bé a través d’aquests plans de part. Per exem­ple, la dona pot dei­xar constància que no vol epi­si­o­to­mia [la incisió que es fa al peri­neu per fer més fàcil que surti el nadó]; que no vol anestèsia; que vol poder deam­bu­lar; que no vol que li tren­quin la bossa de les aigües; que vol que con­tacte pell a pell; o que no vol que es talli el cordó de seguida”. Així, segons Porta, s’ha pogut pas­sar “d’un tipus d’atenció molt pater­na­lista, en què el metge li diu al paci­ent com s’han de fer les coses, a un model més madur, on es tracta el paci­ent com una per­sona adulta amb capa­ci­tat de deci­dir.”

Per a Marta Bus­quets, la inèrcia de deci­dir per la dona ha fet que en oca­si­ons es parlés de “violència obstètrica res­pec­tada”. “És a dir, que amb tot el cari­nyo, res­pecte i bona volun­tat per part dels pro­fes­si­o­nals, a vega­des es reco­mana a les emba­ras­sa­des coses que pot­ser no són real­ment necessàries”, afe­geix, posant com a exem­ple casos en què s’indu­eix el part quan en rea­li­tat no hi ha risc de com­pli­ca­ci­ons.

“No és només una qüestió de can­viar men­ta­li­tats –insis­teix Bus­quets– també és una qüestió de recur­sos. Ara s’arriba a ratios d’una lle­va­dora per a cinc dones i això no per­met una atenció per­so­na­lit­zada”. S’ha de tenir en compte que si la dona no vol l’epi­du­ral s’ha de fer més acom­pa­nya­ment, i si demana poder deam­bu­lar i no estar esti­rada al llit moni­to­rit­zada, també se l’ha de con­tro­lar més. “Per això dema­nem que es pugui apli­car el model one to one que ja es fa ser­vir en molts països i que implica que la dona pugui estar acom­pa­nyada en tot moment. Durant massa temps s’ha vis­cut amb la idea car­te­si­ana del cos de la dona com a màquina pro­duc­tiva, rasu­rant, apli­cant ene­mes, induïnt amb oxi­to­cina, pres­si­o­nant la panxa perquè surti el nadó... i tot això s’ha vist que no és bo”, afe­geix .

Segons el doc­tor Porta, un dels can­vis impor­tants dels últims anys és que ara en mol­tes mater­ni­tats es fan visi­tes guia­des i xer­ra­des infor­ma­ti­ves a les dones emba­ras­sa­des, i des dels dife­rents ser­veis s’aporta tota mena d’infor­mació. “Les pre­gun­tes es fan abans, per deci­dir fins i tot on vols anar a parir. Dins de les pos­si­bi­li­tats de cada lloc s’intenta escol­tar la volun­tat de les mares. Ara bé, l’espai con­di­ci­ona. Així, si no hi ha banyera evi­dent­ment no es pot ofe­rir un part a l’aigua.”

con­fiança mútua

Per a Porta el més impor­tant és que la relació entre les dones i els pro­fes­si­o­nals sigui de con­fiança mútua, perquè el part con­ti­nua sent el mateix de sem­pre: un pro­ce­di­ment fisiològic natu­ral. “El que ha can­viat són les con­di­ci­ons en les quals nosal­tres els assis­tim. Hi inter­ve­nen diver­sos fac­tors. Un d’ells és que les dones han endar­re­rit la decisió de la mater­ni­tat. Com més grans són les mares més pos­si­bi­li­tats que apa­re­guin pato­lo­gies rela­ci­o­na­des i es fa més difícil que hi hagi un part ’natu­ral’ en el sen­tit que no hi hagi inter­venció”. Insis­teix, però, que en línies gene­rals els parts sem­pre són res­pec­tats –perquè s’ofe­reix tota la infor­mació a la dona– i que si no hi ha risc s’intenta res­pec­tar la natu­ra­li­tat del procés i ser poc inter­ven­ci­o­nista. Per exem­ple, una de les con­duc­tes més habi­tu­als fins fa rela­ti­va­ment poc era tallar el cordó de manera precoç, de seguida que la cri­a­tura nai­xia. “En canvi ara hi ha una pràctica més res­pec­tu­osa que con­sis­teix a tallar el cordó quan ja ha dei­xat de bate­gar, uns minuts més tard. En aquests minuts la cri­a­tura està pell amb pell en con­tacte amb la mare i nosal­tres ens espe­rem”, diu.

De fet, ja fa anys que des de l’Orga­nit­zació Mun­dial de la Salut s’està adver­tint que no cal tallar el cordó ràpida­ment sinó que cal dei­xar-lo bate­gar perquè tota la sang que hi ha a la pla­centa arribi al nadó. Entre altres coses, això redu­eix el risc d’anèmia. I al marge de tot això, també s’està notant una tendència a l’alça de pare­lles que dema­nen, després de part, poder-se endur la pla­centa a casa. “Això plan­teja alguns dub­tes legals, i jus­ta­ment des de la Soci­e­tat Cata­lana d’Obs­tetrícia i Gine­co­lo­gia ens adreçarem al Depar­ta­ment de Salut i a l’Agència de Salut Pública per veure si cal fer can­vis a la llei per ajus­tar-se a la nova rea­li­tat social”, indica Porta.

Alerta amb el mètode Lotus

Un dels requisits perquè la dona pugui tenir un part respectat és rebre tota la informació necessària i que aquesta sigui contrastada. El problema és que a vegades no hi ha un acord clar. Una tendència recent entre aquells que volen un part el més natural possible és el part Lotus, que consisteix a deixar sense tallar el cordó umbilical. Així, el nadó continua unit a la placenta durant uns quants dies (se sol assecar als 10) i segons els defensors això és bo per a la seva salut. En canvi, diversos col·lectius mèdics han alertat que amb aquesta pràctica pot augmentar el risc d’infeccions.

Activisme entre dones

“A mida que vas parlant amb dones que han viscut el part empoderades i com una experiència feliç es van acabant aquelles històries per no dormir que senties abans de mares més grans”, explica Marta Busquets, que recorda que ara cada cop és més habitual que les dones tinguin només un fill, i que per tant es volen assegurar de viure aquesta experiència única d’acord amb els seus desitjos. “Els avenços cap a un part més respectat s’estan fent des de l’activisme, i això demostra que les dones estan canviant, que ja no accepten un paper passiu i que fan moltes més preguntes”, conclou.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor