Salut

Mitja hora, una vida

Tots els estudis demostren que fer exercici moderat durant trenta minuts al dia té efectes positius per a la salut: evita malalties i allarga la vida. Malgrat això, encara ens costa trobar aquesta mitja hora i molts cops preferim passar-la davant una pantalla

TERMINIS
A la Grècia clàssica, el canvi de dieta consistia a respirar aire fresc, menjar aliments saludables, beure aigua, fer molt exercici i dormir les hores necessàries

Vuit de cada deu habi­tants de Cata­lu­nya d’entre 15 i 69 anys decla­ren que tenen un nivell d’acti­vi­tat física salu­da­ble, segons l’Enquesta de Salut de l’any 2017, última de la qual es tenen dades. La pro­porció és lleu­ge­ra­ment supe­rior entre els homes (83%) que entre les dones (78%). A més, aquesta pro­porció d’acti­vi­tat salu­da­ble està aug­men­tant des de l’any 2010, tot i que el 2017 es va notar una certa esta­bi­lit­zació.

Ara bé: només tres de cada 10 infants d’entre 3 i 14 anys tenen un estil d’oci actiu, és a dir, que fan com a mínim una hora al dia de joc al parc o al car­rer. En con­junt, són dades posi­ti­ves, perquè en el període 2010-2013 hi va haver una dis­mi­nució de per­so­nes que feien exer­cici.

Aques­tes xifres con­tras­ten amb el fet que, segons la mateixa enquesta, la mei­tat de la població de 18 a 74 anys té sobrepès o obe­si­tat, men­tre que entre la població de 6 a 12 anys el per­cen­tatge és de poc més del 36%. El més pre­o­cu­pant és que, tot i que la pro­porció de sobrepès es manté esta­ble, la de l’obe­si­tat va en cons­tant aug­ment, com d’altra banda passa en tots els països occi­den­tals i als que s’estan incor­po­rant al nos­tre model de crei­xe­ment.

Una com­pa­ració entre les pri­me­res dades, les de l’exer­cici físic, i les sego­nes, les del pes, per­me­ten deduir que els habi­tants de Cata­lu­nya fan exer­cici, però no prou. De fet, els estu­dis fets en diver­sos països desen­vo­lu­pats indi­quen que el 70% de la població no fa prou acti­vi­tat física per man­te­nir la salut i con­tro­lar el pes cor­po­ral.

Aug­men­tem de pes perquè incor­po­rem al nos­tre orga­nisme molta més ener­gia de la que gas­tem. El superàvit s’acu­mula en forma de greix. Aquest feno­men s’explica perquè el seden­ta­risme s’està impo­sant en totes les nos­tres acti­vi­tats, i no només en les del lleure, com es creu habi­tu­al­ment. A les noves indústries tec­nològiques, que són les que estan en auge, el movi­ment és sinònim d’ine­ficàcia. Pas­sar el temps davant la pan­ta­lla es con­si­dera, pel con­trari, un fac­tor clau per a l’aug­ment de la pro­duc­ti­vi­tat.

I això passa quan està demos­trat que l’acti­vi­tat com­porta molts bene­fi­cis per a la salut física i men­tal. El con­trol del pes només n’és un. Els met­ges de la Grècia clàssica ja es van ado­nar de la importància d’exer­ci­tar el cos per garan­tir la salut. De fet, quan els grecs impo­sa­ven un canvi de dieta per evi­tar malal­ties no es refe­rien només, com passa ara, a l’ali­men­tació, sinó a un altre con­junt de fac­tors. El canvi de dieta con­sis­tia a res­pi­rar aire fresc, men­jar ali­ments salu­da­bles, beure aigua, fer molt exer­cici i dor­mir totes les hores necessàries.

Diver­sos estu­dis asse­nya­len que l’exer­cici físic regu­lar, fins i tot si és mode­rat, té efec­tes imme­di­ats en mol­tes esfe­res de la salut. Per exem­ple, els adults seden­ta­ris tenen un risc de patir una malal­tia car­di­o­vas­cu­lar que és el doble del de les per­so­nes que fan acti­vi­tat.

VIDA LLARGA

Fer exer­cici allarga la vida. Un estudi pros­pec­tiu de la Uni­ver­si­tat de Har­vard de catorze anys de durada en què van par­ti­ci­par 30.000 per­so­nes d’entre 20 i 93 anys va deter­mi­nar que l’acti­vi­tat en el temps de lleure anava asso­ci­ada inver­sa­ment a la mor­ta­li­tat per totes les cau­ses. I això, inde­pen­dent­ment del sexe i de l’edat.

A més de con­tro­lar el pes, l’acti­vi­tat física també reper­cu­teix en la pre­venció i el trac­ta­ment de la hiper­tensió arte­rial, en la dis­mi­nució del coles­te­rol de baixa den­si­tat –que és el que es coneix com a coles­te­rol dolent–, en la pre­venció de l’oste­o­po­rosi, en la dis­mi­nució del risc d’apa­rició de càncer de colon –és més dis­cu­ti­ble que ho faci en el de pròstata– i, final­ment, en la con­se­cució de més força i fle­xi­bi­li­tat, dos aspec­tes impor­tants per a les per­so­nes grans.

Durant la vellesa, a més, l’exer­cici con­tri­bu­eix a man­te­nir en forma les fun­ci­ons cog­ni­ti­ves, com la memòria, l’atenció i la con­cen­tració. És a dir, que els pos­si­bles incon­ve­ni­ents que ens pugui com­por­tar haver de fer exer­cici sem­pre que­da­ran superats pels bene­fi­cis.

SEDEN­TA­RISME

Segons el Cen­tre de Con­trol i Pre­venció de Malal­ties d’Atlanta (EUA) es con­si­dera sedentària la per­sona que no fa almenys 30 minuts d’acti­vi­tat física mode­rada durant cinc o més dies a la set­mana o, alter­na­ti­va­ment, no fa tres o més ses­si­ons set­ma­nals d’acti­vi­tat física intensa amb una durada mínima de 30 minuts.

Tan­ma­teix, fer exer­cici físic no vol dir que ens haguem de con­ver­tir en atle­tes i par­ti­ci­par en totes les mara­tons i cur­ses popu­lars. Tam­poc cal anar al gimnàs a pas­sar-hi hores. Cal insis­tir: n’hi ha prou de fer alguna acti­vi­tat durant el temps reco­ma­nat la majo­ria dels dies, ja sigui d’una sola tirada o en dues o tres ses­si­ons. Les millors acti­vi­tats són cami­nar a un pas viu –és a dir, que no s’hi val anar a pas­se­jar i mirar apa­ra­dors: hem de notar que ens can­sem–, córrer, nedar i anar en bici­cleta. Com tot, s’ha de ser mode­rat: si cami­nem de tal manera que comen­cem a suar i ens que­dem sense alè, és senyal que ens estem pas­sant de la rat­lla i que cal que parem.

Si anem a cami­nar és útil que ens proveïm d’un podòmetre, perquè ens per­metrà cal­cu­lar les pas­ses que fem al dia. Si fem almenys 10.000 pas­ses al dia ja ens podem con­si­de­rar per­so­nes acti­ves.

Com queda dit, hi ha una relació directa entre l’exer­cici i la salut. Com més en fem, millors resul­tats tin­drem. A més, alguns efec­tes bene­fi­ci­o­sos apa­rei­xen de seguida, sobre­tot els que tenen relació amb el con­trol de la dia­be­tis.

I tan impor­tant com fer aquest exer­cici és la regu­la­ri­tat. De res ser­veix que fem un excés durant uns dies i que després ho dei­xem córrer. Al con­trari: aquesta con­ducta per­ju­dica la salut.

Igual­ment, no es tracta, per dir-ho clara­ment, que ens cap­bus­sem a la part fonda de la pis­cina sense saber nedar. Els efec­tes nega­tius de l’acti­vi­tat només es mani­fes­ten si fem un nivell molt ele­vat i ina­de­quat per a les nos­tres capa­ci­tats.

Si deci­dim fer exer­cici i mai no n’hem fet, començarem suau­ment i ani­rem aug­men­tant la inten­si­tat i el temps a poc a poc. Si tota la vida hem estat seden­ta­ris i volem can­viar de con­ducta és acon­se­lla­ble fer una visita al metge. La con­sulta és obli­gatòria si tenim algun pro­blema de salut.

Racionalitzacions i excuses

La racionalització es defineix com les mentides que ens expliquem per tranquil·litzar la nostra consciència. I la qüestió de l’activitat física n’és un terreny adobat. Aquestes són les principals excuses:

w No tinc temps. És el que ens acostumem a dir, però no costa tant baixar una o dues parades abans del transport públic i fer la resta del trajecte caminant. I pujar per les escales, en comptes d’agafar l’ascensor.

w No necessito fer activitat. Ja em trobo bé. És un error. Els efectes de l’activitat regular sobre la salut són grans i comprovats. Si fem activitat ens trobarem encara millor.

w Estic molt cansat. Mitja hora al dia no és tant, i aquesta conducta repercutirà en el fet que ens sentirem més forts, i no al revés.

w És que no m’agrada l’esport. No cal ser un atleta per caminar a pas viu, anar en bicicleta o nedar a la piscina sovint.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor