Tabac, vi i foc, poc

El con­sum de tabac és encara avui dia la prin­ci­pal causa estal­vi­a­ble de mort i de malal­tia greu al món occi­den­tal i també als països on, en aug­men­tar el nivell de vida, es va intro­duint aquest hàbit nefast. Segons els càlculs de l’OMS, el 80% de les morts pre­ma­tu­res al món per causa del tabac es regis­tren ara en països d’ingres­sos bai­xos i mit­jans.

Arreu, aquest pro­ducte és al dar­rere de la mort pre­ma­tura de 6 mili­ons de per­so­nes i, si la tendència no es cor­re­geix, el 2030 pro­vo­carà la mort de 8 mili­ons. Actu­al­ment, a Cata­lu­nya moren 27 per­so­nes cada dia per afec­ci­ons rela­ci­o­na­des direc­ta­ment amb el tabac. Morts, cal insis­tir, pre­ma­tu­res i poster­ga­bles a poc que ens estiguéssim de fumar.

Aquest pro­ducte d’ori­gen ame­ricà és al dar­rere no només del càncer, sinó també de mol­tes afec­ci­ons pul­mo­nars i cardíaques. És cert que les cam­pa­nyes de pre­venció del taba­quisme i les res­tric­ci­ons legals estan afa­vo­rint la dis­mi­nució dels fuma­dors a Cata­lu­nya, però no a un ritme sufi­ci­ent.

La llei que pro­hi­bia el con­sum de tabac als bars, res­tau­rants i dis­co­te­ques va entrar en vigor el 2011, sense que aquesta res­tricció causés cap apo­ca­lipsi labo­ral, com alguns malas­trucs van avançar, sinó tot al con­trari. Abans, el 2006, ja s’havia pro­mul­gat la llei que pro­hi­bia fumar als cen­tres de tre­ball. Aques­tes res­tric­ci­ons han con­tribuït que la xifra de fuma­dors a Cata­lu­nya sigui només del 24% –supe­rior en 6 punts a la mit­jana de l’OCDE–, quan el 2014 aquest per­cen­tatge era de gai­rebé el 30%. La dis­mi­nució s’explica en part per la reducció de dones fuma­do­res, men­tre que el nom­bre d’homes fuma­dors ha aug­men­tat lleu­ge­ra­ment.

Si una per­sona fuma, el seu risc de morir per una afecció pul­mo­nar es mul­ti­plica per sis, i el de patir un càncer de pulmó, per dotze. L’any 2018, a Cata­lu­nya van morir 3.424 per­so­nes per càncer de pulmó, tot i que hi ha per­so­nes que, sense ser fuma­do­res, també el poden patir.

Segons un informe de l’Agència de Salut Pública de Bar­ce­lona, el càncer de pulmó es va con­ver­tir el 2015 en la pri­mera causa de mor­ta­li­tat pre­ma­tura entre les dones, quan fins a aquell moment la pri­mera causa era el càncer de pit. Aquest aug­ment de la mor­ta­li­tat per càncer de pulmó s’explica per la incor­po­ració tar­dana de la dona a l’hàbit tabàquic en relació amb els homes. Tot i que dis­mi­nu­eixi el nom­bre de dones que fumen, encara hi ha un nom­bre impor­tant que ho fan.

El tabac, però, no està rela­ci­o­nat només amb el càncer de l’apa­rell res­pi­ra­tori. També intervé d’una manera clara i directa en càncers com el de boca, gola, esòfag, laringe, bufeta de l’orina, ronyo, estómac i pàncrees.

Fumar suposa una agressió cons­ci­ent a la nos­tra salut i les per­so­nes que són al nos­tre entorn. El fum del tabac conté fins a 4.000 substàncies químiques, algu­nes de les quals molt tòxiques: nico­tina, monòxid de car­boni, qui­trans, amoníac, àcid fòrmic, for­mal­de­hid, etc.

Els diabètics i els asmàtics s’han d’abs­te­nir total­ment del tabac. Natu­ral­ment, una dona emba­ras­sada s’ha d’allu­nyar del tabac i del fum que pro­du­eix com més millor.

El tabac té un efecte per­niciós en diver­sos nivells de l’orga­nisme. El més directe és sobre els pul­mons, perquè els pro­duc­tes que es mani­fes­ten durant la com­bustió del tabac irri­ten i infla­men els bron­quis, a més de la tràquea i l’esòfag. Aquesta irri­tació bron­quial deriva en bron­qui­tis, i el con­sum con­ti­nuat del tabac fa aquesta afecció es torni crònica. Per això, els grans fuma­dors estos­se­guen d’una manera carac­terística quan s’aixe­quen del llit.

Si l’hàbit és d’anys, les cèl·lules dels pul­mons es modi­fi­quen per sem­pre. Lla­vors el moc, l’objec­tiu del qual és la pro­tecció, s’acu­mula i apa­reix un emfi­sema. També pot aparèixer el càncer de pulmó, que segu­ra­ment està vin­cu­lat a la presència del ben­zo­pirè en el fum del tabac. El tabac pot pro­vo­car una úlcera d’estómac o agreu­jar-ne una de pre­e­xis­tent. El símptoma més clar d’aquesta afecció és el mal de panxa, de vega­des amb nàusees i vòmits, i eruc­tes.

Aquest pro­ducte lesi­ona el sis­tema vas­cu­lar. El tabac agreuja el risc de patir una angina de pit o un infart. A més, cons­treny les artèries i les venes perifèriques, fet que per­ju­dica la cir­cu­lació sanguínia a les cames i, en reduir-se l’apor­tació gene­ral d’oxi­gen, el cer­vell també pot que­dar afec­tat.

El tabac per­ju­dica l’entorn de fuma­dor. Per això, les auto­ri­tats van pren­dre mesu­res legals, que al seu moment van ser dis­cu­ti­des amb estranys argu­ments. Fins i tot hi va haver cons­pi­cus polítics popu­lars que van invo­car la lli­ber­tat.

Un 20% dels càncers de pulmó que patei­xen els no fuma­dors s’expli­quen perquè han de supor­tar el fum dels altres, perquè el fum del tabac conté més nico­tina, més quitrà i més monòxid de car­boni que no el que con­su­meix el mateix fuma­dor. Els fills dels fuma­dors acos­tu­men a patir, durant el seu pri­mer any de vida, més bron­qui­tis i pneumònies que els infants de les famílies on no es fuma.

El taba­quisme causa dues dependències: la física i la psi­cològica. La dependència física s’explica sobre­tot per la nico­tina, un alca­loide que és un dels molts prin­ci­pis actius de la planta del tabac. És una substància alta­ment tòxica: n’hi ha prou amb una gota de nico­tina pura per matar una per­sona. Al cer­vell hi ha un neu­ro­trans­mis­sor ano­me­nat ace­til­co­lina que és neces­sari per al benes­tar i la memòria. Doncs bé: quan la nico­tina pene­tra al cer­vell ocupa els recep­tors de l’ace­til­co­lina i, com que arriba en molt més gran pro­porció que no la mateixa ace­til­co­lina, les neu­ro­nes creen més recep­tors. Ara bé, si hi ha més recep­tors lla­vors es genera una més gran apetència d’aque­lla substància. És un feno­men de peix que es mos­sega la cua. Aquest és el fun­ci­o­na­ment de totes les con­duc­tes addic­ti­ves. Per això és tan difícil per­dre’n l’hàbit, perquè els recep­tors no des­a­pa­rei­xen de cop quan aban­do­nem el tabac o la substància addic­tiva i per això apa­reix la síndrome d’abs­tinència i, si un torna a fumar pas­sat poc temps, és fàcil recaure-hi.

La nico­tina des­vet­lla, fa creure que millora el nos­tre ren­di­ment, alleu­ge­reix l’ansi­e­tat i abaixa l’alerta. Alguns fuma­dors, per com­pen­sar aquesta pèrdua de to pre­nen cafè, també en un nou cer­cle viciós. Per tant, si hi ha un con­sum exces­siu de cafè i s’intenta dei­xar de fumar, és millor dis­mi­nuir alhora els dos pro­duc­tes.

El tabac està incor­po­rat als hàbits soci­als. Un bon exem­ple són les per­so­nes que, sis­temàtica­ment, fumen després de sopar o de dinar, o que fumen quan fan alguna acti­vi­tat con­creta, com lle­gir o escriure. En prin­cipi, aques­tes per­so­nes tenen més faci­li­tats per dei­xar de fumar, si és que s’ho pro­po­sen.