Salut

La natura diligent...

Amb la calor es multipliquen les possibilitats que patim una picada d’algun artròpode. Una bona neteja i la vigilància posterior de la picada ens evitarà problemes.

ALERTA
Vigilem molt si la picada ha estat a la cara, sobretot si és al coll, perquè la reacció al·lèrgica podria dificultar la respiració ràpidament
NOVES MALALTIES
Els mosquits, com altres artròpodes, poden transmetre virus infecciosos com el zika i el dengue

Joan Oli­ver, també cone­gut com a Pere Quart, ho va dei­xar dit en una de les seves poe­sies, ano­me­nada Mos­quits: “La natura / dili­gent ens pro­cura / una bèstia / per a cada molèstia. / Si a les fos­ques / ja no piquen les mos­ques, / hi ha els mos­quits, / que tre­ba­llen de nits.”

És una poe­sia que ens ve al cap més d’una vegada quan, en la taula o a la sobre­taula esti­val som vícti­mes del setge de les mos­ques. De repel·lents, n’hi ha; però algu­nes vari­e­tats sem­blen riure-se’n o no en fan prou cas. Pit­jor són els mos­quits, perquè les seves pica­des, com la d’altres insec­tes, cau­sen coïssor local i, a més, poden infec­tar-nos.

La majo­ria de les pica­des d’artròpodes se solu­ci­o­nen amb una bona neteja, l’apli­cació de fred i, si cal, alguna pomada. La higi­ene és impor­tant i no la podem pas­sar per alt encara que això suposi inter­rom­pre aque­lla acti­vi­tat tant interes­sant que fèiem: si s’infecta la picada pati­rem molèsties impor­tants.

A l’estiu podem ser vícti­mes de les pica­des de for­mi­gues, abe­lles, bori­nots, ves­pes, mos­quits, tàvecs, puces, ara­nyes, escor­pins i cent­peus. Les pica­des més freqüents són les del mos­quit, el mos­calló i la for­miga. Per sort també són les més benig­nes, amb l’excepció de les del mos­quit tigre, que fan més reacció.

Alguns insec­tes ens piquen perquè neces­si­ten la sang per al seu cicle vital: tal és el cas dels mos­quits, tot i que per ser exac­tes hauríem de par­lar de les mos­qui­tes. D’altres, com les ves­pes, les abe­lles i les ara­nyes, ho fan com a reacció de defensa, tot i que de vega­des ata­quen pre­ven­ti­va­ment. Els mos­quits, com altres artròpodes, poden trans­me­tre virus infec­ci­o­sos com el zika, el chikun­gu­nya i el den­gue. Aques­tes malal­ties esta­ven cir­cums­cri­tes fins fa uns anys a l’àrea tro­pi­cal, però ara ja les podem tro­bar a casa nos­tra a causa de l’ele­vació de la tem­pe­ra­tura.

Amb tot, les pica­des més peri­llo­ses són les de les abe­lles, les ves­pes i les for­mi­gues ver­me­lles. Molts cops cau­sen reac­ci­ons locals a la pell en forma de pun­xada molt dolo­rosa amb coïssor, cre­mor, infla­mació i enver­me­lli­ment. La molèstia acos­tuma a mar­xar unes hores més tard. Si només hem rebut una picada no acos­tuma a haver-hi cap pro­blema poste­rior. Però si després d’una picada comen­cen a sen­tir-nos mala­ment, no ens farem els valents i ani­rem al cen­tre sani­tari més pròxim.

Si ens pica una abe­lla o una vespa, hem de mirar d’extraure l’agulló i nete­jar bé la zona amb aigua i sabó. Quan tra­iem el fibló mirem de fer-ho amb un objecte sense fil, com un gani­vet de taula o fins i tot una tar­geta de plàstic. La pressió d’unes pin­ces, si no les sabem uti­lit­zar, podria fer que acabés de sor­tir el verí del fibló. Mai l’extrau­rem xuclant-lo o uti­lit­zant-hi els dits.

Després, si podem, hi apli­ca­rem una com­presa freda o un glaçó, perquè així abai­xa­rem la infla­mació. Si ho podem evi­tar, el glaçó no ha de tocar direc­ta­ment la pell. Al mig podem posar un plàstic o un moca­dor. Hi posa­rem el glaçó durant 10 minuts, des­can­sa­rem 10 minuts més i el tor­na­rem a apli­car. Si ens ha picat una vespa, mar­xem del lloc com més aviat millor. Les ves­pes són insec­tes agres­sius que piquen gai­rebé sem­pre i la picada pot atraure’n d’altres. Les abe­lles només piquen si veuen amenaçat el rusc.

Si la picada és de vespa va molt bé posar-hi algu­nes gotes de suc de lli­mona. Si la coïssor per­sis­teix hi posa­rem pomada antial·lèrgica. Durant els dies poste­ri­ors a una picada s’ha d’anar vigi­lant per si s’enver­me­lleix més o si s’infecta.

XOC AL·LÈRGIC

Sabrem que estem patint una reacció al·lèrgica a la picada de la vespa o de qual­se­vol altre artròpode perquè veu­rem una infla­mació intensa en la zona afec­tada, de l’entorn de 10 centímetres de diàmetre i durant set dies. Si és la pri­mera vegada que ens ha picat una vespa o una abe­lla i hi apa­reix aquesta reacció, cal con­sul­tar al metge. També hi ani­rem al cen­tre sani­tari si entre 2 i 10 dies després de la picada notem coïssor gene­ra­lit­zada, febre, dolor arti­cu­lar i infla­mació dels gan­glis.

Vigi­lem molt si la picada ha estat a la cara, sobre­tot si és al coll, perquè la reacció al·lèrgica podria difi­cul­tar la res­pi­ració ràpida­ment. Un pro­blema molt greu és el de les per­so­nes que són sen­si­bles al verí de les pica­des: poden morir només amb una picada d’abe­lla. Aques­tes per­so­nes reac­ci­o­nen exa­ge­ra­da­ment. El cos s’infla, arriba la sen­sació d’ofec i, fins i tot, es pot pro­duir un xoc ana­filàctic.

Cal actuar ràpida­ment en un cas així, perquè hi ha perill de mort. Es cal­cula que entre el 15% i el 25% de la població expe­ri­menta reac­ci­ons al·lèrgi­ques a les pica­des. No totes cor­ren el risc d’una reacció fatal, però el risc creix a par­tir dels 40 anys d’edat.

Una per­sona nor­mal tolera fins a 20 pica­des per quilo de pes. Això vol dir que un adult podria patir fins a mil pica­des. Però rebre més de 200 es con­si­dera perillós i per això, si s’és víctima d’un epi­sodi d’aques­tes carac­terísti­ques, cal anar de seguida al metge.

ALTRES BÈSTIES

La picada d’una for­miga ver­me­lla pro­du­eix dolor imme­diat. La zona picada s’inflama i s’enver­me­lleix. Tres quarts d’hora després acos­tuma a aparèixer un but­llofa que rebenta en dos o tres dies. La zona s’acos­tuma a infec­tar. De vega­des pot arri­bar a afec­tar algun nervi i cau­sar con­vul­si­ons.

Les pica­des d’ara­nyes també són molt comu­nes quan sor­tim a la mun­ta­nya. Depe­nent de la classe d’ara­nya, la picada pot tenir diver­ses dimen­si­ons. De vega­des adopta la forma de blau. Com sem­pre, s’ha de desin­fec­tar la ferida i obser­var com evo­lu­ci­ona. Les pica­des dels escor­pins són dolo­ro­ses.

Un altre inci­dent del qual se’n parla poc perquè també ens pot afec­tar a la mun­ta­nya és el deri­vat del con­tacte amb l’eruga pro­ces­sionària del pi. Els seus pèls són de silici molt fràgil. Si les toquem, aquests pèls se’ns que­da­ran dins de la pell i seran font de molèsties. Un cas par­ti­cu­lar­ment greu, que s’ha donat entre gent que s’estira a l’ombra d’un pi, apa­reix quan aquests pells cauen a sobre de la còrnia dels ulls. De vega­des, aquests pèls els pot trans­por­tar el vent. Hem d’ense­nyar als infants que aques­tes eru­gues no s’han de tocar mai. Si mal­grat tot en som vícti­mes, nete­ja­rem la zona amb aigua i sabó, i evi­ta­rem gra­tar-nos-hi. També hi apli­ca­rem fred local.

Un altre tipus de picada que també pot ser peri­llosa és la de les papar­res, un aràcnid paràsit capaç de trans­me­tre infec­ci­ons.

La majo­ria de les solu­ci­ons popu­lars perquè la paparra deixi anar la seva presa, com ara enge­gar-li un misto encès, alco­hol, esmalt d’ungles i vase­lina no només són inútils, sinó que pot fer que la paparra deixi anar saliva infec­tada en la ferida. És millor anar al cen­tre sani­tari. Si, mal­grat tot volem fer l’ope­ració nosal­tres, uti­lit­za­rem unes pin­ces romes i de punta fina que col·loca­rem el més a prop de la pell pos­si­ble. Esti­ra­rem sua­ment cap a munt, sense aixa­far ni tren­car la paparra. Després nete­ja­rem la ferida amb aigua i sabó. També hi posa­rem un antisèptic.

Les pica­des dels cent­peus, si són grans, cau­sen dolor i infla­mació. Els símpto­mes no acos­tu­men a durar més de 48 hores. Posar-hi un glaçó de gel ajuda molt a reduir les molèsties. Nete­ja­rem la ferida amb aigua i sabó i la man­tin­drem ben neta per evi­tar infla­ma­ci­ons.

Els mil­peus no són veri­no­sos. De vega­des podem tenir la temp­tació de tocar-los amb els dits per veure com s’enros­quen. Però si ho fem i després ens toquem els ulls, en pati­rem una bona irri­tació.

La mala fama

Quan anem a la muntanya ens preocupem més per una possible picada de serp que no per la d’un insecte. Però el fet és que el nombre de víctimes causades per una picada d’abella al món és tres o quatre vegades superior a les que té la serp com a responsable.

Colors discrets

Per evitar les picades, el millor posar-se alguna loció repel·lent. No és aconsellable portar roba de colors cridaners ni utilitzar colònies, sabons i cosmètics molt perfumats. Si sortim a passejar al capvespre, que són les hores favorites dels mosquits i de la moca negra, procurarem no fer-ho prop dels cursos d’aigua. També portarem roba de màniga llarga i pantalons de camal llarg.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor