La mar no vol jocs

excés de con­fiança

Si volem nedar no ho farem cap a mar endins, sinó en paral·lel a la costa. Si ens que­dem atra­pats en un cor­rent és bo seguir aquest mateixa estratègia fins que tro­bem un lloc que ens per­meti acos­tar-nos a la sorra o fer peu. A par­tir d’aquell moment, neda­rem en dia­go­nal fins a la platja. Mai ho farem a con­tra­cor­rent. Si hi ha cor­rent, no uti­lit­za­rem mata­las­sos. Podem detec­tar l’existència de cor­rents pels can­vis de color de l’aigua i l’apa­rició d’ones i d’escuma.

Si veiem alguna per­sona que té difi­cul­tats a l’aigua hem d’avi­sar el socor­rista d’imme­diat o, si no, hem de tru­car al 112. Si no som experts en res­cat aquàtic on entra­rem a l’aigua.

Encara que sapi­guem nedar no és bo sobre­va­lo­rar-nos. Tam­poc és bo banyar-s’hi si estem can­sats perquè, per exem­ple, hem estat fent exer­cici a la sorra. Si, a més, no ens tro­bem bé, el bany està des­a­con­se­llat del tot. El mateix hau­rem de fer si ens tro­bem mala­ment dins de l’aigua o si se’ns posa la pell de gallina sense motiu apa­rent. És un indi­ca­tiu que hem de sor­tir-ne com més aviat millor. Si hi ha tem­pesta, sor­ti­rem de l’aigua. Si hi ha ona­des for­tes no ens acos­ta­rem a la platja ni als espi­gons, escu­lle­res o pas­se­jos marítims a mirar l’espec­ta­cle o a fer gra­va­ci­ons per pen­jar a les xar­xes soci­als. Hi ha qui ha per­dut la vida fent aques­tes teme­ri­tats. Si ens arros­sega un cop de mar serà molt difícil que ens puguin res­ca­tar indem­nes. Mal­grat això, si passa, evi­ta­rem les roques i ens dei­xa­rem flo­tar.

TALL DE DIGESTIÓ

Un dels prin­ci­pals perills quan ens banyem a l’estiu, tant a la platja o a la pis­cina, és la hidro­cució, que és el que popu­lar­ment es coneix com a tall de digestió. Mal­grat aquest nom, podem patir una hidro­cució amb la panxa buida. N’hi ha prou que pren­guem el sol una bona estona i que després ens fiquem de cop en l’aigua freda perquè patim aquest inci­dent. I, encara que sem­bli estrany, a l’estiu ni tan sols en hem de ficar a l’aigua per tenir un tall de digestió. Si men­gem en abundància en un lloc fresc i després sor­tim de cop a un lloc on faci molt calor també ens arris­quem a la hidro­cució.

Aquest pro­blema, com molts altres de la platja, s’evita amb sen­tit comú. Si tenim pla­ne­jat de banyar-nos després de dinar, evi­ta­rem men­jar en abundància. En tot cas, sem­pre ens fica­rem a l’aigua a poc a poc i ens esta­rem una bona estona al lloc on no cobreix fins que esti­guem ben acli­ma­tats. Si anem amb infants, els vigi­la­rem en tot moment, ja que ells no són capaços de dis­tin­gir els sig­nes que avi­sen d’una hidro­cució.

El sen­tit comú també dicta que no és bo bar­re­jar l’alco­hol amb l’aigua. No con­su­mi­ren begu­des alcohòliques abans de ficar-nos dins del mar o de la pis­cina. I menys encara si volem prac­ti­car algun esport aquàtic, encara que esti­guem acom­pa­nyats.

Si anem amb infants a la platja o a la pis­cina hem d’estar pen­dents d’ells a tot­hora, encara que sàpiguin nedar. Si hi va una per­sona sola amb ells, desarà el lli­bre i el mòbil dins de la bossa.

Als infants no se’ls pot per­dre de vista en cap moment. Pot ser molt avor­rit, però és millor això que tenir un ensurt. També és bo que por­tin algun dis­po­si­tiu adap­tat a la seva edat. Els flo­ta­dors son poc acon­se­lla­bles perquè donen la falsa sen­sació de segu­re­tat. És millor uti­lit­zar una armi­lla adap­tada a l’edat. Si els infants no saben nedar, pro­cu­ra­rem que n’apren­guin. A la platja els pro­hi­bi­rem de ficar-se en llocs que que­din tan­cats per les bar­ques. Cal insis­tir: mai els per­drem de vista.

A les plat­ges molt con­cor­re­gu­des hi ha bali­ses que sepa­ren els banyis­tes dels llocs d’on poder sor­tir els vehi­cles recre­a­tius. Res­pec­ta­rem sem­pre aques­tes indi­ca­ci­ons.

Per cert: mai prac­ti­ca­rem aquests esports en soli­tari ni de nit. També con­sul­ta­rem la pre­visió mete­o­rològica abans de sor­tir al mar, encara que sigui en una taula de wind­sur­fing. Hi por­ta­rem una armi­lla sal­va­vi­des que sigui visi­ble de ben lluny.

FAUNA MARINA

Si la platja on som hi ha roques, ens fica­rem a l’aigua amb un calçat ade­quat. Una ferida soferta en aques­tes roques es pot infec­tar fàcil­ment. No ens tira­rem des de llocs ele­vats al mar. És molt fàcil lesi­o­nar-se. Si, mal­grat tot, ho volem fer, pri­mer com­pro­va­rem que hi hagi prou pro­fun­di­tat i que no hi hagi roques.

Al mar hi ha altres ris­cos a més dels cor­rents i la inso­lació: es tracta de la fauna marina. A les nos­tres cos­tes hi ha poques espècies peri­llo­ses, tret de l’ara­nya de mar. En tot cas, és una fauna molesta. La prin­ci­pal és la població de medu­ses. Son uns ani­mals gela­ti­no­sos amb ten­ta­cles que de vega­des mesu­ren metres. Aquests ten­ta­cles tenen unes cèl·lules amb un fila­ment molt petit que segre­guen substàncies irri­tants.

Són trans­pa­rents i flo­ten en la superfície del mar. Si l’aigua està neta és pos­si­ble veure-les. Però si està remo­guda, com és nor­mal a les plat­ges amb molta afluència és pràcti­ca­ment impos­si­ble d’ado­nar-se que hi són. Si hi ha mol­tes medu­ses, després d’una tem­pesta poden que­dar a la sorra de la platja i lesi­o­nar-nos si les tre­pit­gem. Vigi­lem les zones on tren­que les ona­des, perquè és on acos­tu­men a acu­mu­lar-s’hi.

Si ens pica una medusa hi apa­rei­xerà una lesió irri­tant i dolo­rosa, com d’una cre­mada. Quinze minuts després, el nos­tre cos haurà absor­bit el verí i podem sen­tir ram­pes, mal de cap i vòmits. També podem tenir una sen­sació d’ofec i sen­tir-nos agi­tats. En alguns casos hi ha febre. Sovint, la reacció local des­a­pa­reix als pocs dies, tot i que el dolor pot durar set­ma­nes.

Com s’ha de reac­ci­o­nar si ens pica una medusa? Cal sor­tir del mar i ren­tar-se amb aigua salada, mai dolça. Mirem de treure’ns les parts de medusa que hagin pogut que­dar engan­xa­des al nos­tre cos. No ens gra­ta­rem ni ens fre­ga­rem la zona de con­tacte. Hi posa­rem unes com­pre­ses fre­des o, millor encara, gel embo­li­cat en una bossa de plàstic. Aquesta apli­cació es fa durant cinc minuts. Des­can­sem i podem posar-hi gel cinc minuts més.

Si notem que per­dem mobi­li­tat o la picada de la medusa és a la cara o les arti­cu­la­ci­ons, ani­rem al cen­tre sani­tari. També hi ani­rem si apa­reix una migra­nya forta.