Salut

A la taula i al llit, al primer crit

Marxar a l’estranger en avió i tornar provoca el conegut ‘jet lag’, fenomen associat al trànsit entre diferents fusos horaris. Un trastorn que també pot ser causat per l’exposició a les pantalles

Sembla que en el jet lag també influeix la pressió de la cabina, les altituds elevades i la deshidratació
La readaptació no hauria de durar més de dues setmanes. Si s’allarga, cal fer una consulta mèdica

Sem­pre que tor­nem d’un viatge inter­con­ti­nen­tal, ja sigui per vacan­ces o per feina, acos­tu­mem a estar uns dies deso­ri­en­tats. No tenim gana ni son quan toca, segons el rellotge. I, en canvi, podem tenir difi­cul­tats per man­te­nir els ulls oberts en ple mig­dia. Això s’explica perquè el nos­tre cos con­ti­nua amb els rit­mes hora­ris del lloc on hem estat.

Per si amb això no n’hi hagués prou, el nos­tre orga­nisme no fun­ci­ona igual al matí que al ves­pre, sinó que té un ritme intern propi. Aquest ritme també queda alte­rat arran del viatge. Aquest feno­men s’ano­mena jet lag i es refe­reix als tras­torns físics i psíquics deri­vats del fet de tra­ves­sar diver­sos fusos hora­ris en poc temps. O, per raons que es veu­ran, pas­sar molta estona expo­sats a la llum que emet una pan­ta­lla d’ordi­na­dor, de tele­visió o de dis­po­si­tiu mòbil.

com més fusos, pit­jor

Òbvi­a­ment, el tras­torn d’horari és un feno­men rela­ti­va­ment nou. Abans de l’apa­rició dels avi­ons, els viat­ges inter­con­ti­nen­tals es feien a una velo­ci­tat que per­me­tia que el nos­tre cos no patís cap alte­ració. Ara, però, és pos­si­ble fer milers de quilòmetres en poques hores, i per això apa­reix la fata de sin­cro­nia entre el nos­tre ritme intern i el rellotge solar.

El feno­men depèn del nom­bre de fusos hora­ris que tra­ves­sem. Per això, sem­bla que aquest feno­men no es mani­festa si el vol el fem de nord a sud o de sud a nord, tret que hi hagi algun canvi molt impor­tant en les con­di­ci­ons de llum solar.

Ara bé: hi ha estu­dis que asse­nya­len que els can­vis de pressió a la cabina, les alti­tuds ele­va­des asso­ci­a­des als vols aeris i la des­hi­dra­tació poden con­tri­buir a l’apa­rició d’alguns símpto­mes del jet lag, inde­pen­dent­ment dels fusos que pas­sem, i per això volant de nord a sud o de sud a nord hi ha qui que també es queixa d’aquest tras­torn.

ELS SIG­NES

Sabrem que patim tras­torn d’horari si hi ha alte­ra­ci­ons en la son, com ara insomni, des­per­tar-se d’hora o tenir massa som­nolència, difi­cul­tats en la con­cen­tració, pro­ble­mes esto­ma­cals, fatiga diürna, can­vis d’humor i sen­sació gene­ral de males­tar. Com més fusos hora­ris haguem tra­ves­sat, més fàcil és que apa­re­guin o s’inten­si­fi­quin aquests sig­nes. Sem­bla que per cada fus que pas­sem en direcció a l’est, la rea­dap­tació costa un dia. Si ho fem en direcció a l’oest, per cada dia que passa recu­pe­rem un fus i mig. Però també hi ha altres cir­cumstàncies que hi influ­ei­xen: com més grans ens fem, més ens cos­tarà adap­tar-nos-hi. Sem­bla que les dones són més sen­si­bles a aquests can­vis. La rea­dap­tació no ha de cos­tar, en tot cas, més de dues set­ma­nes. Si això passa, hau­rem de con­sul­tar un pro­fes­si­o­nal de la salut.

El jet lag té a veure amb les hor­mo­nes, ja que els seus nivells no sem­pre són els matei­xos. La llum difi­culta la regu­lació de la melo­to­nina, una hor­mona que ajuda a la sin­cro­nia de l’orga­nisme. Algu­nes cèl·lules de la retina, que no tenen relació amb la visió i que són sen­si­bles a la llum blava, envien senyals a l’hipotàlem, una regió del cer­vell. Quan hi ha poca llum, l’hipotàlem esti­mula la glàndula pineal, que alhora alli­bera mela­to­nina. Els pics màxims s’asso­lei­xen entre la una i les cinc de la mati­nada. Quan hi ha llum, la glàndula pineal segrega poca mela­to­nina. A més, el tras­torn d’horari té con­seqüències direc­tes sobre la salut física i psíquica, i sem­bla que està rela­ci­o­nat amb la dia­be­tis i l’obe­si­tat.

DES­FA­SATS

Com que el cicle de son i vigília està asso­ciat a la llum, és obvi que expo­sar-s’hi a hores intem­pes­ti­ves pot cau­sar un jet lag arti­fi­cial, sense neces­si­tat de pujar a cap avió inter­con­ti­nen­tal. La llum blava, que inhi­beix el procés que porta a la pro­ducció de mela­to­nina, és un com­po­nent de les pan­ta­lles. Quan ens hi expo­sem de nit, hau­ria de ser davant de pan­ta­lles que eli­mi­nes­sin com més freqüència blava millor. En tal cas, la pan­ta­lla adqui­rirà un to gro­guenc o de llum càlida.

Mol­tes per­so­nes, sobre­tot els ado­les­cents, es pas­sen les hores noc­tur­nes con­nec­ta­des a inter­net i a les xar­xes soci­als. En con­seqüència, dor­men poc. Si després, durant el cap de set­mana, no seguei­xen els hora­ris regu­lars, lla­vors poden arri­bar a acu­mu­lar un des­fa­sa­ment d’entre qua­tre i set hores. És a dir, com si diven­dres al ves­pre mar­xes­sin de cap de set­mana als Estats Units i tor­nes­sin a casa diu­menge a la nit. I així set­mana rere set­mana, jus­ta­ment en una edat que és impor­tant dor­mir mol­tes hores. Aquest tras­torn es pot reme­iar amb temps i cicles regu­lars de llum. En el cas del jet lag social, la solució és fàcil: abs­te­nir-se d’expo­sar-se a les pan­ta­lles durant la nit i fer hora­ris regu­lars. En el cas de l’aeri, el millor per escurçar el període d’adap­tació és man­te­nir els hora­ris d’ori­gen en els àpats i el son.

Consells útils

A l’avió hem de canviar l’hora del rellotge i posar la del lloc de destinació. Hem de mirar de dormir durant el viatge tant com puguem, però d’acord amb l’horari d’arribada. Hi ha qui mira de no dormir abans del viatge, creient-se que així descansarà millor a l’avió. És un error. També ho és prendre pastilles per dormir, cafè o begudes alcohòliques. En canvi, és bo beure aigua o sucs. A la destinació, anirem a dormir a l’hora que toca. Si no podem resistir, podem fer una becaina, però que no duri menys de tres quarts ni més de dues hores. Com a alternativa, si podem, agafarem un vol que ens permeti arribar de nit a casa. Hi ha estudis que afirmen que la recuperació és més ràpida si fem exercici al matí, a partir de l’endemà de l’arribada. Però no el farem al vespre ni a la nit. Hi ha qui utilitza ulleres de sol per enganyar l’organisme. Aquest recurs no sempre és útil. L’exposició a la llum influeix en els cicles naturals. Exposar-s’hi durant la tarda ajuda a adaptar-se a un fus horari endarrerit en relació amb l’habitual, si es viatja cap a l’est. L’exposició a la llum del matí ajuda a adaptar-se al fus avançat, si es viatja cap a l’oest. Només hi ha una excepció: si es passen més de vuit fusos horaris en relació amb l’original, el cos pot confondre la llum del matí amb la de la tarda. Llavors, si hem anat cap a l’est, podem portar ulleres de sol i evitar la llum brillant del matí. I si hem viatjat cap a l’oest, evitarem la llum del capvespre.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.