A la taula i al llit, al primer crit
Marxar a l’estranger en avió i tornar provoca el conegut ‘jet lag’, fenomen associat al trànsit entre diferents fusos horaris. Un trastorn que també pot ser causat per l’exposició a les pantalles
Sempre que tornem d’un viatge intercontinental, ja sigui per vacances o per feina, acostumem a estar uns dies desorientats. No tenim gana ni son quan toca, segons el rellotge. I, en canvi, podem tenir dificultats per mantenir els ulls oberts en ple migdia. Això s’explica perquè el nostre cos continua amb els ritmes horaris del lloc on hem estat.
Per si amb això no n’hi hagués prou, el nostre organisme no funciona igual al matí que al vespre, sinó que té un ritme intern propi. Aquest ritme també queda alterat arran del viatge. Aquest fenomen s’anomena jet lag i es refereix als trastorns físics i psíquics derivats del fet de travessar diversos fusos horaris en poc temps. O, per raons que es veuran, passar molta estona exposats a la llum que emet una pantalla d’ordinador, de televisió o de dispositiu mòbil.
com més fusos, pitjor
Òbviament, el trastorn d’horari és un fenomen relativament nou. Abans de l’aparició dels avions, els viatges intercontinentals es feien a una velocitat que permetia que el nostre cos no patís cap alteració. Ara, però, és possible fer milers de quilòmetres en poques hores, i per això apareix la fata de sincronia entre el nostre ritme intern i el rellotge solar.
El fenomen depèn del nombre de fusos horaris que travessem. Per això, sembla que aquest fenomen no es manifesta si el vol el fem de nord a sud o de sud a nord, tret que hi hagi algun canvi molt important en les condicions de llum solar.
Ara bé: hi ha estudis que assenyalen que els canvis de pressió a la cabina, les altituds elevades associades als vols aeris i la deshidratació poden contribuir a l’aparició d’alguns símptomes del jet lag, independentment dels fusos que passem, i per això volant de nord a sud o de sud a nord hi ha qui que també es queixa d’aquest trastorn.
ELS SIGNES
Sabrem que patim trastorn d’horari si hi ha alteracions en la son, com ara insomni, despertar-se d’hora o tenir massa somnolència, dificultats en la concentració, problemes estomacals, fatiga diürna, canvis d’humor i sensació general de malestar. Com més fusos horaris haguem travessat, més fàcil és que apareguin o s’intensifiquin aquests signes. Sembla que per cada fus que passem en direcció a l’est, la readaptació costa un dia. Si ho fem en direcció a l’oest, per cada dia que passa recuperem un fus i mig. Però també hi ha altres circumstàncies que hi influeixen: com més grans ens fem, més ens costarà adaptar-nos-hi. Sembla que les dones són més sensibles a aquests canvis. La readaptació no ha de costar, en tot cas, més de dues setmanes. Si això passa, haurem de consultar un professional de la salut.
El jet lag té a veure amb les hormones, ja que els seus nivells no sempre són els mateixos. La llum dificulta la regulació de la melotonina, una hormona que ajuda a la sincronia de l’organisme. Algunes cèl·lules de la retina, que no tenen relació amb la visió i que són sensibles a la llum blava, envien senyals a l’hipotàlem, una regió del cervell. Quan hi ha poca llum, l’hipotàlem estimula la glàndula pineal, que alhora allibera melatonina. Els pics màxims s’assoleixen entre la una i les cinc de la matinada. Quan hi ha llum, la glàndula pineal segrega poca melatonina. A més, el trastorn d’horari té conseqüències directes sobre la salut física i psíquica, i sembla que està relacionat amb la diabetis i l’obesitat.
DESFASATS
Com que el cicle de son i vigília està associat a la llum, és obvi que exposar-s’hi a hores intempestives pot causar un jet lag artificial, sense necessitat de pujar a cap avió intercontinental. La llum blava, que inhibeix el procés que porta a la producció de melatonina, és un component de les pantalles. Quan ens hi exposem de nit, hauria de ser davant de pantalles que eliminessin com més freqüència blava millor. En tal cas, la pantalla adquirirà un to groguenc o de llum càlida.
Moltes persones, sobretot els adolescents, es passen les hores nocturnes connectades a internet i a les xarxes socials. En conseqüència, dormen poc. Si després, durant el cap de setmana, no segueixen els horaris regulars, llavors poden arribar a acumular un desfasament d’entre quatre i set hores. És a dir, com si divendres al vespre marxessin de cap de setmana als Estats Units i tornessin a casa diumenge a la nit. I així setmana rere setmana, justament en una edat que és important dormir moltes hores. Aquest trastorn es pot remeiar amb temps i cicles regulars de llum. En el cas del jet lag social, la solució és fàcil: abstenir-se d’exposar-se a les pantalles durant la nit i fer horaris regulars. En el cas de l’aeri, el millor per escurçar el període d’adaptació és mantenir els horaris d’origen en els àpats i el son.
Consells útils
A l’avió hem de canviar l’hora del rellotge i posar la del lloc de destinació. Hem de mirar de dormir durant el viatge tant com puguem, però d’acord amb l’horari d’arribada. Hi ha qui mira de no dormir abans del viatge, creient-se que així descansarà millor a l’avió. És un error. També ho és prendre pastilles per dormir, cafè o begudes alcohòliques. En canvi, és bo beure aigua o sucs. A la destinació, anirem a dormir a l’hora que toca. Si no podem resistir, podem fer una becaina, però que no duri menys de tres quarts ni més de dues hores. Com a alternativa, si podem, agafarem un vol que ens permeti arribar de nit a casa. Hi ha estudis que afirmen que la recuperació és més ràpida si fem exercici al matí, a partir de l’endemà de l’arribada. Però no el farem al vespre ni a la nit. Hi ha qui utilitza ulleres de sol per enganyar l’organisme. Aquest recurs no sempre és útil. L’exposició a la llum influeix en els cicles naturals. Exposar-s’hi durant la tarda ajuda a adaptar-se a un fus horari endarrerit en relació amb l’habitual, si es viatja cap a l’est. L’exposició a la llum del matí ajuda a adaptar-se al fus avançat, si es viatja cap a l’oest. Només hi ha una excepció: si es passen més de vuit fusos horaris en relació amb l’original, el cos pot confondre la llum del matí amb la de la tarda. Llavors, si hem anat cap a l’est, podem portar ulleres de sol i evitar la llum brillant del matí. I si hem viatjat cap a l’oest, evitarem la llum del capvespre.