Salut

Quan el sol t’entra al cap

Som en una època de l’any en què les temperatures poden ser molt altes. Cal extremar les precaucions per evitar ser víctimes d’un cop de calor, un incident seriós que pot acabar malament si no s’actua ràpidament

ATENCIÓ
La gent gran ha de vigilar perquè perd la sensació de set
PERILL
El cop de calor no se soluciona sol. La seva mortalitat, si no es tracta, arriba al 70%
REACCIÓ
Si sospitem que alguna persona n’és víctima, la portarem a un hospital tan ràpid com puguem

El cop de calor és un dels inci­dents que pot aparèixer quan hi ha tem­pe­ra­tu­res i humi­tat molt ele­va­des. És un inci­dent cone­gut quan ens arriba una onada de calor, i acos­tuma a pre­sen­tar-se durant els pri­mers dies, perquè el cos no està prou acli­ma­tat. A finals de juny i prin­ci­pis de juliol hi va haver un d’aquests inci­dents cli­ma­tològics que va pro­vo­car alguns morts a l’Estat espa­nyol.

És un pro­blema que no s’ha de pren­dre mai a la lleu­gera. Si veiem alguna per­sona del nos­tre entorn que sos­pi­tem que ha patit un cop de calor l’hem de por­tar de seguida a un cen­tre sani­tari. Mai dei­xa­rem pas­sar el temps, amb la creença que s’arre­glarà sol. La mor­ta­li­tat per cop de calor que no es tracta arriba al 70%. I en l’altre 30% poden que­dar lesi­ons impor­tants. Aquest inci­dent és espe­ci­al­ment perillós entre la gent gran –el 80% dels afec­tats pel cop de calor tenen més de 65 anys–, els infants i els malalts crònics.

El cop de calor con­sis­teix en la inca­pa­ci­tat de l’orga­nisme per refre­dar la seva tem­pe­ra­tura interna. Lla­vors pot arri­bar fàcil­ment als 40 graus. Aquesta tem­pe­ra­tura tan ele­vada per­ju­dica el cer­vell, el cor, els ronyons i els músculs.

UN INCI­DENT DOMèSTIC

Aquest feno­men és per­ju­di­cial perquè per sobre dels 42 graus de tem­pe­ra­tura, les cèl·lules de l’orga­nisme es dete­ri­o­ren. Els mito­con­dris, uns orgànuls que són la cen­tral d’ener­gia de la cèl·lula, dei­xen de fun­ci­o­nar i la mem­brana de la mateixa cèl·lula es fa malbé. Tot ple­gat té un efecte tòxic que pro­voca que els òrgans del cos dei­xin de fun­ci­o­nar.

Contrària­ment al que es pot pen­sar, no cal expo­sar-se al sol durant una bona estona per ser víctima d’un cop de calor. Podem patir aquest inci­dent estant dins d’una casa. N’hi ha prou que la tem­pe­ra­tura exte­rior sigui molt alta o que l’ambi­ent sigui força calorós, que hi hagi molta humi­tat –per sobre del 60%– i que no cir­culi l’aire. Si, a més, estem fent una acti­vi­tat física molt intensa i ens des­hi­dra­tem és fàcil que el cos perdi la seva capa­ci­tat de refri­ge­ració i que patim un cop de calor.

Per tant, i per resu­mir-ne les cau­ses, es pot ser víctima d’un cop de calor si s’està massa temps en un ambi­ent calorós o bé si es desen­vo­lupa una acti­vi­tat exte­nu­ant en un clima xafogós, sobre­tot si no s’està acos­tu­mat a les tem­pe­ra­tu­res ele­va­des. En qual­se­vol d’aquests dos supòsits, el cop de calor es pot des­en­ca­de­nar perquè por­tem massa roba i evi­tem que la suor s’eva­pori fàcil­ment, perquè bevem alco­hol o perquè ens des­hi­dra­tem i no bevem prou aigua.

SIG­NES I SÍMPTO­MES

Aquest pro­blema acos­tuma a aparèixer de cop. Hi ha alguns sig­nes i símpto­mes que ens aju­da­ran a reconèixer-lo i a reac­ci­o­nar ràpida­ment, tant si es tracta de nosal­tres matei­xos com d’alguna per­sona de l’entorn.

Pri­mer de tot hi ha con­fusió, sen­sació de debi­li­tat, pro­ble­mes en la parla, deliri, con­vul­si­ons i fins i tot coma. També pro­voca una gran sen­sació de set i de seque­dat a la boca. No tin­drem ganes d’ori­nar. Veu­rem que la pell apa­reix enver­me­llida, calenta i seca al tacte perquè ha per­dut la capa­ci­tat de sudo­ració. Ara bé: si som al supòsit del cop de calor per acti­vi­tat exte­nu­ant, la pell pot sem­blar lleu­ge­ra­ment humida. Les pupil·les poden estar dila­ta­des. De vega­des pati­rem ram­pes mus­cu­lars.

En cas de cop de calor també poden aparèixer nàusees i vòmits, mal de cap bate­gant, res­pi­ració ràpida i poc pro­funda i taquicàrdia. Aquest últim signe s’explica perquè l’orga­nisme s’esforça a refre­dar el cos amb una més ràpida cir­cu­lació de la sang. Hi ha vega­des, però, que la tensió sanguínia baixa. En una segona fase, i això és deter­mi­nant, la tem­pe­ra­tura s’enfi­larà per sobre dels 40 graus.

En el cas dels nadons i dels infants petits hi ha sig­nes dife­rents: veu­rem que la pell està molt irri­tada per la suor al coll, el pit, les aixe­lles, el replec del colze i la zona del bol­quer. A més, l’infant afec­tat plo­rarà sense que res no el pugui con­so­lar.

Si el cop de calor es reco­ne­gut i trac­tat de seguida, es redu­eix molt el risc de mor­ta­li­tat. Si notem alguns d’aquests símpto­mes avi­sa­rem algú o tru­ca­rem per telèfon al 112. Si tro­bem alguna per­sona que ha patit un cop de calor, la por­ta­rem a un lloc fresc i a l’ombra, a ser pos­si­ble sota un sos­tre, i la farem seure. Li trau­rem l’excés de roba i inten­ta­rem refre­dar-la amb els mit­jans que tin­guem: una dutxa amb aigua fresca, rui­xant-la amb una mànega de jardí o pas­sant-li una esponja amb aigua fresca, però no gelada.

També li podem col·locar tova­llo­les humi­des i tèbies al cap, el coll, les axil·les i els engo­nals. No s’hi ha de posar aigua molt freda, perquè el con­trast de tem­pe­ra­tu­res con­trau els vasos san­gui­nis de la pell i pro­voca cal­freds, fet que endar­re­reix el refre­da­ment.

Una bona fórmula és tapar-li el cos amb una tova­llola i anar-li tirant aigua fresca a sobre. Si l’afec­tat està cons­ci­ent, li farem beure aigua –sem­pre a poc a poc– i el posa­rem mig asse­gut perquè pugui res­pi­rar nor­mal­ment. Si està incons­ci­ent, l’esti­ra­rem a terra amb un objecte tou al dar­rere del cap i les cames lleu­ge­ra­ment aixe­ca­des. El que no farem mai, sota cap con­cepte, és donar-li cap beguda alcohòlica, perquè l’alco­hol des­hi­drata i com­plica el pro­blema. Tam­poc li dona­rem antitèrmics ni li fre­ga­rem la pell amb alco­hol.

Totes aques­tes mani­o­bres no poden subs­ti­tuir la visita a un cen­tre sani­tari. De seguida que puguem, tras­lla­da­rem l’afec­tat a un hos­pi­tal en un vehi­cle amb les fines­tres abai­xa­des. Mai ens en desen­ten­drem. Més val que els ser­veis sani­ta­ris ens diguin que som uns exa­ge­rats que no haver de lamen­tar una mort o una lesió.

GRUP DE RISC

Qual­se­vol per­sona està expo­sada a un cop de calor, però hi ha cir­cumstàncies que fan que n’aug­menti el risc. Com que la capa­ci­tat d’afron­tar la calor molt ele­vada depèn del sis­tema nerviós, aque­lles per­so­nes que no el tin­guin desen­vo­lu­pat del tot –com els infants petits– o que el tin­guin dete­ri­o­rat –com les per­so­nes molt grans– tenen més risc de ser vícti­mes d’aquest inci­dent.

També són un grup de risc les per­so­nes que desen­vo­lu­pen la seva acti­vi­tat en un clima calorós, com els espor­tis­tes i els atle­tes, però també els agri­cul­tors. Si viat­gem a llocs on hi ha tem­pe­ra­tu­res ele­va­des per raó de feina o per vacan­ces, hem de mirar d’acos­tu­mar-nos-hi a poc a poc. Tin­guem en compte, a més, que hi ha medi­ca­ments que afec­ten la capa­ci­tat de l’orga­nisme de man­te­nir-se hidra­tat, com ara els que regu­len la pressió arte­rial, els antiin­fla­ma­to­ris, alguns anti­de­pres­sius i els diürètics. Dro­gues com les amfe­ta­mi­nes i la cocaïna també ens en fan més vul­ne­ra­bles. Final­ment, hi ha cir­cumstàncies com l’obe­si­tat, el seden­ta­risme i algu­nes malal­ties cròniques, com les cardíaques i les pul­mo­nars, que ens acon­se­llen vigi­lar molt els dies de calor ele­vada.

Com queda clar, en dies de molta calor és millor no anar a la platja o a la mun­ta­nya entre les dotze del mig­dia i les cinc de la tarda, però també podem patir aquest pro­blema a casa si la tem­pe­ra­tura és alta i hi ha molta humi­tat. En aquest cas, abai­xa­rem les per­si­a­nes on el sol toqui direc­ta­ment i ens refres­ca­rem amb tova­llo­les xopes. Si tenim pos­si­bi­li­tats d’anar a algun lloc amb aire con­di­ci­o­nat i pas­sar-hi un parell d’hores, millor que millor. De nit obri­rem les fines­tres perquè la casa es refres­qui. També ens tras­lla­da­rem a les habi­ta­ci­ons més fres­ques de la casa.

Si hem de sor­tir al car­rer no ho farem en el moment de màxima inso­lació i cir­cu­la­rem per l’ombra sem­pre que puguem. És con­ve­ni­ent por­tar una gorra amb visera o un bar­ret. Uti­lit­za­rem roba de cotó que no ens vagi ajus­tada.

Qui ha de vigi­lar molt és la gent gran, perquè acos­tuma a per­dre la sen­sació de set i, a més, el seu sis­tema ter­mo­re­gu­la­dor pot fallar. També s’han de vigi­lar els nens i els nadons. Si coneix alguna per­sona gran, esti­gui pen­dent d’ella i faci que begui aigua regu­lar­ment; però mai en excés, perquè això també el podria per­ju­di­car. En canvi, és molt con­ve­ni­ent que es remu­lli la cara i el coll amb una tova­llola humida.

Material sensible

Els infants també són molt sensibles als cops de calor. Aquests dies és temerari, i té conseqüències penals, deixar un infant sol dins d’un automòbil aturat, encara que sigui per uns minuts i ni que s’abaixin les finestres. La temperatura corporal d’un infant augmenta molt ràpid i la temperatura d’un vehicle estacionat al sol pot incrementar set graus en deu minuts durant l’estiu. Durant aquesta estació de l’any, als infants els hem de vestir amb roba ampla de cotó i amb colors clars. També els banyarem i els remullarem el cos amb freqüència. Els jocs hauran de ser tranquils. Naturalment, evitarem que s’exposin al sol al migdia o, si no es pot evitar, els protegirem tant com puguem de la seva exposició.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor