Quan el sol t’entra al cap

UN INCIDENT DOMèSTIC

Aquest fenomen és perjudicial perquè per sobre dels 42 graus de temperatura, les cèl·lules de l’organisme es deterioren. Els mitocondris, uns orgànuls que són la central d’energia de la cèl·lula, deixen de funcionar i la membrana de la mateixa cèl·lula es fa malbé. Tot plegat té un efecte tòxic que provoca que els òrgans del cos deixin de funcionar.

Contràriament al que es pot pensar, no cal exposar-se al sol durant una bona estona per ser víctima d’un cop de calor. Podem patir aquest incident estant dins d’una casa. N’hi ha prou que la temperatura exterior sigui molt alta o que l’ambient sigui força calorós, que hi hagi molta humitat –per sobre del 60%– i que no circuli l’aire. Si, a més, estem fent una activitat física molt intensa i ens deshidratem és fàcil que el cos perdi la seva capacitat de refrigeració i que patim un cop de calor.

Per tant, i per resumir-ne les causes, es pot ser víctima d’un cop de calor si s’està massa temps en un ambient calorós o bé si es desenvolupa una activitat extenuant en un clima xafogós, sobretot si no s’està acostumat a les temperatures elevades. En qualsevol d’aquests dos supòsits, el cop de calor es pot desencadenar perquè portem massa roba i evitem que la suor s’evapori fàcilment, perquè bevem alcohol o perquè ens deshidratem i no bevem prou aigua.

SIGNES I SÍMPTOMES

Aquest problema acostuma a aparèixer de cop. Hi ha alguns signes i símptomes que ens ajudaran a reconèixer-lo i a reaccionar ràpidament, tant si es tracta de nosaltres mateixos com d’alguna persona de l’entorn.

Primer de tot hi ha confusió, sensació de debilitat, problemes en la parla, deliri, convulsions i fins i tot coma. També provoca una gran sensació de set i de sequedat a la boca. No tindrem ganes d’orinar. Veurem que la pell apareix envermellida, calenta i seca al tacte perquè ha perdut la capacitat de sudoració. Ara bé: si som al supòsit del cop de calor per activitat extenuant, la pell pot semblar lleugerament humida. Les pupil·les poden estar dilatades. De vegades patirem rampes musculars.

En cas de cop de calor també poden aparèixer nàusees i vòmits, mal de cap bategant, respiració ràpida i poc profunda i taquicàrdia. Aquest últim signe s’explica perquè l’organisme s’esforça a refredar el cos amb una més ràpida circulació de la sang. Hi ha vegades, però, que la tensió sanguínia baixa. En una segona fase, i això és determinant, la temperatura s’enfilarà per sobre dels 40 graus.

En el cas dels nadons i dels infants petits hi ha signes diferents: veurem que la pell està molt irritada per la suor al coll, el pit, les aixelles, el replec del colze i la zona del bolquer. A més, l’infant afectat plorarà sense que res no el pugui consolar.

Si el cop de calor es reconegut i tractat de seguida, es redueix molt el risc de mortalitat. Si notem alguns d’aquests símptomes avisarem algú o trucarem per telèfon al 112. Si trobem alguna persona que ha patit un cop de calor, la portarem a un lloc fresc i a l’ombra, a ser possible sota un sostre, i la farem seure. Li traurem l’excés de roba i intentarem refredar-la amb els mitjans que tinguem: una dutxa amb aigua fresca, ruixant-la amb una mànega de jardí o passant-li una esponja amb aigua fresca, però no gelada.

També li podem col·locar tovalloles humides i tèbies al cap, el coll, les axil·les i els engonals. No s’hi ha de posar aigua molt freda, perquè el contrast de temperatures contrau els vasos sanguinis de la pell i provoca calfreds, fet que endarrereix el refredament.

Una bona fórmula és tapar-li el cos amb una tovallola i anar-li tirant aigua fresca a sobre. Si l’afectat està conscient, li farem beure aigua –sempre a poc a poc– i el posarem mig assegut perquè pugui respirar normalment. Si està inconscient, l’estirarem a terra amb un objecte tou al darrere del cap i les cames lleugerament aixecades. El que no farem mai, sota cap concepte, és donar-li cap beguda alcohòlica, perquè l’alcohol deshidrata i complica el problema. Tampoc li donarem antitèrmics ni li fregarem la pell amb alcohol.

Totes aquestes maniobres no poden substituir la visita a un centre sanitari. De seguida que puguem, traslladarem l’afectat a un hospital en un vehicle amb les finestres abaixades. Mai ens en desentendrem. Més val que els serveis sanitaris ens diguin que som uns exagerats que no haver de lamentar una mort o una lesió.

GRUP DE RISC

Qualsevol persona està exposada a un cop de calor, però hi ha circumstàncies que fan que n’augmenti el risc. Com que la capacitat d’afrontar la calor molt elevada depèn del sistema nerviós, aquelles persones que no el tinguin desenvolupat del tot –com els infants petits– o que el tinguin deteriorat –com les persones molt grans– tenen més risc de ser víctimes d’aquest incident.

També són un grup de risc les persones que desenvolupen la seva activitat en un clima calorós, com els esportistes i els atletes, però també els agricultors. Si viatgem a llocs on hi ha temperatures elevades per raó de feina o per vacances, hem de mirar d’acostumar-nos-hi a poc a poc. Tinguem en compte, a més, que hi ha medicaments que afecten la capacitat de l’organisme de mantenir-se hidratat, com ara els que regulen la pressió arterial, els antiinflamatoris, alguns antidepressius i els diürètics. Drogues com les amfetamines i la cocaïna també ens en fan més vulnerables. Finalment, hi ha circumstàncies com l’obesitat, el sedentarisme i algunes malalties cròniques, com les cardíaques i les pulmonars, que ens aconsellen vigilar molt els dies de calor elevada.

Com queda clar, en dies de molta calor és millor no anar a la platja o a la muntanya entre les dotze del migdia i les cinc de la tarda, però també podem patir aquest problema a casa si la temperatura és alta i hi ha molta humitat. En aquest cas, abaixarem les persianes on el sol toqui directament i ens refrescarem amb tovalloles xopes. Si tenim possibilitats d’anar a algun lloc amb aire condicionat i passar-hi un parell d’hores, millor que millor. De nit obrirem les finestres perquè la casa es refresqui. També ens traslladarem a les habitacions més fresques de la casa.

Si hem de sortir al carrer no ho farem en el moment de màxima insolació i circularem per l’ombra sempre que puguem. És convenient portar una gorra amb visera o un barret. Utilitzarem roba de cotó que no ens vagi ajustada.

Qui ha de vigilar molt és la gent gran, perquè acostuma a perdre la sensació de set i, a més, el seu sistema termoregulador pot fallar. També s’han de vigilar els nens i els nadons. Si coneix alguna persona gran, estigui pendent d’ella i faci que begui aigua regularment; però mai en excés, perquè això també el podria perjudicar. En canvi, és molt convenient que es remulli la cara i el coll amb una tovallola humida.