Medicina pionera
La lluita contra les epidèmies i pandèmies ha comptat a Catalunya amb destacats pioners en el món de la medicina. Presentem la història de Joaquim Moner Carbonell, el metge empordanès que va impulsar la vacunació infantil antivariolosa a la ciutat de Barcelona
CONSULTORI AMB VAQUES
La consulta disposava d’una sala d’espera, del despatx del doctor i d’un estable on tenia tres vedellesEMPORDANÈS A BARCELONA
Moner forma part d’una llarga llista de metges empordanesos que van participar en la millora de la sanitatLa primera malaltia infecciosa d’origen víric equiparable a la que, salvant les distàncies, estem vivint avui, la que en el decurs dels segles més afectà la humanitat, fou la verola. També fou pandèmica, ja que s’estengué per la població de tot el món conegut. Els primers registres es localitzen a la Xina, l’any 1000 abans de Crist. Segles a venir, el Nou Món tampoc es lliurà del seu flagell. A Europa, durant el segle XVIII, fou la culpable de grans davallades demogràfiques, comptabilitzant fins a 400.000 pèrdues humanes en un sol any i terribles seqüeles físiques en la població que l’havia sofert.
A falta de fàrmacs, s’hagueren de buscar altres solucions. N’hi hagué que es refugiaren en les invocacions religioses. Les autoritats en cercaren d’altres, algunes de les quals ens resultaran familiars perquè les estem vivint: optaren per les anomenades quarantenes –es construïren els edificis coneguts com a llatzerets, per mantenir confinats els infectats– i aplicaren estrictes controls d’entrades i sortides als ports i a les poblacions. Fins que, a finals del segle XVIII, de la mà de l’anglès Edward Jenner arribà la gran solució, la vacuna antivariolosa que proporcionà immunitat a la població. Tot i això, no fou fins a l’any 1980, passats tres mil anys de la documentació de la malaltia, que la verola es considerà erradicada.
Metges i salut pública
Al mateix temps que ens passen per la ment aquests fotogrames històrics, albirem l’esperança d’una immediata solució. És el moment en què rememorem aquells predecessors que actuaren en benefici de la salut pública, aquells que assoliren resultats farmacològics, els aplicaren i permeteren al gènere humà disposar de millors condicions per al desenvolupament de la vida quotidiana.
A Catalunya, són molts els metges que han destacat en el camí de la recerca. Des de fa uns anys, el Col·legi de Metges de Barcelona, ha endegat el projecte Galeria de metges, encapçalat pel doctor Miquel Bruguera i la periodista Mercè Viger, que, juntament amb uns dos-cents col·laboradors, entre els quals m’hi compto, han posat a l’abast una eina que ja disposa de més de 1.000 biografies de metges.
Els primers facultatius que aplicaren la vacuna antiveròlica a Catalunya i Espanya foren Marcel Hortet (segle XVIII-XIX), a la Vall de Ribes; Francesc Piguillem (1771-1826), a Puigcerdà, i Josep Canet (1758-1832), a Calaf i l’Anoia. El salvador per a Cardona fou Ramon Merli (1763-1838). A Barcelona, Joan Baptista Foix (1780-1865), metge militar i deixeble de Piguillem, fou qui aplicà la primera vacuna arribada d’Anglaterra a la seva consulta.
Per a la comarca de l’Alt Empordà, que és en la que he centrat la meva recerca, disposem d’una altra eina, el Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà (2009). Dels prop del centenar de metges recollits, el més destacat fou l’epidemiòleg Josep Masdevall (Figueres, 1740 - Trujillo, 1801), metge de cambra de Carles III i Carles IV, qualificat com “l’àrbitre de la sanitat espanyola”. Entre els preocupats per vèncer la verola s’hi compten Francesc Pons (Figueres, c. 1750-1821), Antoni B. Pont Pell (Cadaqués, 1867 - Buenos Aires, 1944) i Josep Antoni Xirau Devall (Peralada, segle XVIII-XIX).
D’aquesta llista de metges empordanesos que posaren el seu granet de sorra en la millora sanitària podem destacar especialment Joaquim Moner Carbonell (Castelló d’Empúries, 1853-Figueres, 1930) que enfocà la seva tasca en la cura dels infants. Moner pertanyia a una família d’hisendats amb propietats a Castelló d’Empúries. Estudià la carrera de medicina a Barcelona i s’especialitzà en pediatria a París, on contactà amb diversos especialistes. Un cop retornat, s’establí a Barcelona, on inicià una relació amb la família Barraquer que perdurà tota la vida.
Instituto Catalán de Vacunación Animal
En el marc de la pràctica professional encetada a la capital barcelonina, el mes d’abril del 1886 el doctor Moner posà en marxa el que batejà com a Instituto Catalán de Vacunación Animal. Estava situat als baixos del número 18 del cèntric carrer de Vergara, que comunica el carrer Balmes amb la plaça de Catalunya.
La instal·lació del doctor Moner constava de tres espais i es caracteritzava per la seva netedat. Disposava d’una sala d’espera, del despatx, i d’un estable on tenia tres vedelles. Moner practicava el sistema vedella-braç, ja que procedia a l’extracció diària de la limfa vacuna per tal de destinar-la a la inoculació directa en el pacient. La imatge que ens acompanya en aquest reportatge és un document gràfic impagable que il·lustra la quotidianitat professional del doctor Moner.
El consultori tenia uns dies i horaris establerts i preveia la gratuïtat per als infants de les classes menys afavorides. El seu esperit filantròpic va comportar un gran pas per frenar la malaltia entre els pobres.
Un segle i mig després d’aquests metges pioners, les generacions actuals quedem en espera que els científics ens facilitin la vacuna que ens ha de servir de passaport a la llibertat, la que ens ha de permetre l’accés no pas a una nova realitat, sinó el retorn al món que coneixíem i del qual gaudíem fins al febrer d’enguany.
FILANTROP, POETA I COMPOSITOR
I.P.La figuerenca Antònia Raguer Molinas, de família benestant, va esdevenir la muller del doctor Moner. Es van instal·lar a la Torre Vilana, a Sant Gervasi de Cassoles, passaven temporades a la Casa Moner de Figueres i estiuejaven a Puigcerdà, a la Villa Sant Antoni, un lloc idíl·lic envoltat de natura i jardins on convidaven les seves amistats a gaudir dels concerts oferts per les seves filles. Les tres es casaren amb metges: la Mercè, amb el doctor Ernest Vila Moreno, que va inaugurar la primera clínica de l’Alt Empordà, a la qual va posar el nom de la festa major de la ciutat: Clínica Santa Creu; la Josefa, amb el reconegut oftalmòleg barceloní Ignasi Barraquer, i la Maria, amb el reputat odontòleg Jesús Capella. Del doctor Moner han transcendit les seves dots literàries i les seves vinculacions associatives i caritatives en pro de l’hospital figuerenc. Va ser membre de l’Associació de Música, va ser elegit el primer president de l’agrupació cultural Atenea (1928) i durant quinze anys va ser un assidu col·laborador literari i crític musical de La Veu de l’Empordà. Va compondre poemes i algunes peces musicals com el xotis Antoñita, obra dedicada a Albert Cotó.