Aragonès i Armengol tancaran les jornades d’homenatge a Gabriel Alomar

L’Ins­ti­tut Sobi­ra­nies, la Fun­dació Dar­der Mas­caró i la Fun­dació Gabriel Alo­mar com­me­mo­ren el 80è ani­ver­sari de la mort de Gabriel Alo­mar (1873-1941) amb unes jor­na­des a Bar­ce­lona, cele­bra­des els dies 16, 17 i 18 de novem­bre, i a Palma de Mallorca, el 22, 23 i 24 de novem­bre, que tan­ca­ran el dar­rer dia el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pere Ara­gonès, i la pre­si­denta del Govern Balear, Fran­cisc Armen­gol. La ini­ci­a­tiva compta amb el patro­cini de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya i la col·labo­ració del Govern de les Illes Bale­ars, l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i l’Ajun­ta­ment de Palma.

La influència de l’obra literària, teòrica i periodística del mallorquí, figura clau de la vida cul­tu­ral i política del pri­mer terç del segle XX en les ter­res de parla cata­lana, és deci­siva en l’ori­gen i for­mu­lació dels prin­ci­pis del cata­la­nisme repu­blicà, popu­lar i d’esquer­res. Des de la rei­vin­di­cació del seu lle­gat, arra­co­nat pri­mer pels nou­cen­tis­tes i més tard pel cata­la­nisme con­ser­va­dor, les jor­na­des també volen esde­ve­nir un espai de tro­bada entre les dife­rents tra­di­ci­ons i for­ma­ci­ons d’esquer­res que tenen avui la figura d’Alo­mar com a referència, en un moment on el seu pen­sa­ment pot esde­ve­nir clau per refle­xi­o­nar sobre el seu futur. Així com, també, un espai de diàleg sobre el pas­sat, pre­sent i futur dels ponts entre les ter­res de parla cata­lana. Un ampli ven­tall d’experts apro­fun­dei­xen en la figura de l’intel·lec­tual, com el geògraf Oriol Nel·lo, l’his­to­ri­a­dor Jordi Ser­rano, l’euro­di­pu­tada Alícia Homs, la pro­fes­sora i crítica literària Pilar Arnau o el politòleg Jordi Muñoz.

Alo­mar, moder­nista mili­tant i agi­ta­dor cul­tu­ral, va viure amb un peu a Mallorca i l’altre a Cata­lu­nya, jugant un paper clau en el desen­vo­lu­pa­ment de les avant­guar­des artísti­ques i literàries del con­junt del sud d’Europa. La seva estreta relació amb els cer­cles polítics i cul­tu­rals de Bar­ce­lona va tenir el seu punt àlgid el 1904 amb el seu dis­curs “El futu­risme”, pro­nun­ciat a l’Ate­neu Bar­ce­lonès, amb el que se situ­a­ria a l’avant­guarda del pen­sa­ment estètic d’aquells anys. Aca­bada la guerra, Alo­mar es va que­dar a viure al Caire, on rea­lit­za­ria ges­ti­ons per aco­llir refu­gi­ats i inten­ta­ria por­tar-hi la seva família. En els dar­rers dos anys de la seva vida, tre­ba­lla de pro­fes­sor i de peri­o­dista per a Le Jour­nal d’Égypte, i mor el 1941 a la capi­tal egípcia, on va ser enter­rat. El silenci impo­sat per la dic­ta­dura fran­quista va con­dem­nar també la memòria i l’obra d’Alo­mar a l’oblit. Però, a par­tir dels anys setanta, la seva figura va començar a ser rei­vin­di­cada des del mallor­qui­nisme cul­tu­ral i des de les esquer­res polítiques. Alo­mar forma part d’aquells poe­tes que han patit un injust menys­te­ni­ment per part del nos­tre cànon lite­rari majo­ri­tari i la nos­tra his­to­ri­o­gra­fia.